Benvolguts,
Segons Vilaweb Mas
convocarà eleccions dilluns si la CUP no rectifica.
En Mas ha dit la seva darrera paraula amb la complicitat de JxS,
aquest matí en roda de premsa
Parlem-ne!
Segons ell, la CUP
té dues ànimes territorials i polítiques, com hem explicat en moltes veus diferents, la darrera de l’Antonio
Baños. I sembla que aquestes dues ànimes estan representades a “les CUP” per unes proporcions semblants, al voltant del 50%. I el conjunt de les
dues CUP es nega a investir Mas
president. Les CUP estan fent un xantatge evident a
tots els catalans que varen expressar amb gairebé 2 milions de vots el SÍ a la crida per la independència en el plebiscit del 27-S, que havien obtingut 2,3 milions de vots (1,9 milions pel Si-Si) el 9-N i que han sortit en
els darrers cinc anys una vegada i una altra en manifestacions amb milions de
persones, a favor de la independència de Catalunya:
1.
Contra la
sentència del TC a Barcelona el 2010,
2.
Amb Catalunya, nou estat d'Europa
a Barcelona al 2012,
3.
Amb la Cadena
humana a tota la costa catalana de la Jonquera a Alcanar al 2013,
4.
Amb la V
baixa gegant a Barcelona el 2014,
5.
Amb la Via
Lliure cap a la República Catalana a la
Meridiana de Barcelona el 2015.
Actualment som en un atzucac que es pot resoldre de més d’una manera,
prescindint de sentimentalismes i poltrones i preservant només el bé de Catalunya.
Catalunya
només ens té a nosaltres, que va dir Lluís Companys, el president màrtir.
Diem que l’atzucac es pot resoldre de més d’una manera:
·
Una de les maneres de resoldre-ho, l’única que
contemplen el president en funcions i JxS, és que les CUP cedeixin i investeixin Mas...
·
Una altra, que molta gent, com en Joan Tardà, proposa, és
que cedeixin
Mas i JxS i acceptin un altre
president, que no sigui de CDC...
El greuge més gran que esgrimeixen les CUP, imaginari o real, no és només de Mas sinó de CDC, i el motiu és la corrupció, sigui real o no ho
sigui, hi hagi imputats o no n’hi hagi, hi hagi jutjats o no n’hi hagi, hi hagi
condemnats o no n’hi hagi, i d’altres greuges
com les retallades
i la privatització en serveis com educació i sanitat (segons el poble no hi
hauria retallades si els diners no es derivessin cap a la corrupció institucional) . La corrupció segons
les CUP és generalitzada a la Generalitat i ve d’antic, des de l’etapa
Pujol fins ara. En la nota Incís d’aclariment del
final de l’apunt es pretén donar més llum a les presumptes irregularitats de CDC.
El president en funcions Artur Mas ha guanyat molts punts en
l’estima d’una part
important dels catalans des del 2012 però segons una altra important part
ha estat en el rovell de l’ou en assumptes econòmics de la Generalitat des de
fa més de 30
anys i per tant, per activa o per passiva ha d’estar al corrent dels tripijocs en
les finances de la Generalitat que es puguin haver esdevingut en aquests anys, i
una part d’aquesta part representada pel 50% dels militants de les CUP consideren
que un nou estat independent, una República
Catalana no
pot començar gestionada per un president i una organització, CDC, amb aquest
llast, aquesta motxilla que en diuen ara...
Si Mas i JxS
cedeixen, al mateix temps hem d’exigir que hi hagi una Investidura i un Pacte de legislatura,
amb els 10
diputats de les CUP votant favorablement
i integrats en el Govern i assumint les seves responsabilitats. L'Anna Gabriel en
una entrevista de fa poc havia dit que ells no havien exigit cap cosa fora del
normal, com la nacionalització dels bancs o l’eliminació de l’escola
concertada, punts que formaven part del seu ideari polític. Assumint
aquests pressupòsits, seria exigible, a canvi, una integració total dels diputats
i un Govern “coral”,
tal com s’havia convingut durant el període “dels què i els com, però no del qui”,
afegint algun diputat als que es disposa per part de JxS, la Neus Munté, en Raül Romeva i l’Oriol Junqueras. Per triar i
remenar...
Entenguem ara com aquest idíl·lic escenari es pot trencar si
en Mas, amb consciència
que podria
ser
que CiU tingués un passat fosc (el
cas Palau encara cueja) i amb sacrifici
(una excedència) de les seves ambicions polítiques, no accepta aquesta solució
proposada, o una altra de millor.
El poble de Catalunya li ho agrairia eternament si sacrifiqués les seves ambicions personals (i les de CDC) pel bé de la no-nata però a punt de néixer abans del diumenge 10 a les 12 de la nit República Catalana!
Cal dir que no hem parlat perquè no cal de les possibles
noves eleccions al març, perquè CDC
encara tindria menys vots i Podemos (amb
l’Ada Colau) molts més i sobretot perquè unànimement tota la caverna, tots els adversaris
i tots els enemics de Catalunya s’estan
fregant les mans amb aquesta solució, senyal que si és bona per a ells, es dolenta per a nosaltres...
Visca
la República Catalana!
Vegem ara el resum i
el vídeo de la compareixença del president en funcions Artur Mas ahir dimarts a
la sala de premsa del parlament de Catalunya:
Mas convocarà eleccions dilluns si la
CUP no rectifica
Diu que Junts pel
Sí ja no farà cap més oferiment i avisa que 'l'error de la meitat de la CUP és
de proporcions gegantines'
Dimarts 5.01.2016 14:09
Artur Mas signarà
dilluns el decret de convocatòria d’eleccions si la CUP no ha rectificat la
posició d’impedir la seva investidura i la proposta d’acord de Junts pel Sí. En
una conferència de premsa després de la reunió de govern, Mas ha dit que Junts
pel Sí ja no podia fer més oferiments: ‘Dilluns que ve signaré el decret de
convocatòria d’eleccions. Però tinc fins el dia 11 per a signar-lo. Fins
diumenge hi ha temps per a la investidura. Junts pel Sí ha fet tantes ofertes a
la CUP que el que queda clar és que no en podem fer més, perquè cap no ha
servit per a desblocar la investidura. No té sentit de fer nous oferiments.
Signaré el decret dilluns; preferiria no signar-lo, no és la situació que
voldríem; la CUP el pot evitar.’ Mas ha afegit que gairebé amb tota
probabilitat les eleccions, si s’acaben convocant, seran el dia 6 de març.
També ha explicat per
què Junts pel Sí no faria més oferiments: ‘La rotunditat de la victòria de
Junts pel Sí va ser molt gran. Junts pel Sí multiplica per sis els diputats de
la CUP, i per dotze els cinc diputats de la CUP que s’han oposat a
l’acord.’ Ara
i adés ha anat referint-se a cinc diputats i no als deu que té la CUP, per
destacar que la meitat de la formació es va manifestar en favor de la
investidura a l’assemblea de Sabadell.
Mas ha fonamentat la
decisió en dues raons:
·
Per una
banda, l’eficàcia. ‘El procés
sobiranista només pot triomfar si inclou tothom qui hi creu –ha dit–. No podem
vetar i excloure. A aquells que apliquen el sentit de l’exclusió, se’ls ha de
dir prou. Per aquí, no hi passarem.’
·
I, per una
altra banda, la dignitat: ‘La presidència
de la Generalitat no és una subhasta de peix. Una cosa és negociar, fer
concessions, sotmetre’s de manera voluntària al control del parlament… Però per
dignitat la presidència de la Generalitat no és una subhasta de peix. La meitat
de la CUP no pot esperar que les seves condicions siguin imposades d’aquesta
manera.’
Quan li han preguntat
si faria un pas enrere, tal com demanava per exemple el diputat d’ERC al congrés espanyol Joan Tardà, ha insistit que no cedirien
tampoc en això.
‘Si cedim en això donarem el missatge que el procés que fem es pot construir a
base de vetar.’
‘L’error de la CUP
és de proporcions gegantines’
Mas ha lamentat que s’hagi arribat a una situació que no permet d’aplicar el mandat de les urnes del 27-S. Ha dit que Junts pel Sí havia confiat massa en la CUP. ‘Vull reconèixer un error, que és d’haver confiat en el sentit de país de la CUP. I l’actuació dels últims anys al parlament ens va fer pensar que aquest sentit de país s’imposaria. Però s’ha comprovat una cosa: allò que realment hi impera és l’esperit revolucionari i a la contra de gairebé tot. Que la CUP vulgui fer una hiperrevolució social és legítim. Però que com a conseqüència de voler fer aquesta revolució no vegi que som en aquest moment tan transcendent li resta sentit de país. Reconec l’error meu i de Junts pel Sí d’haver confiat en excés en el sentit de país de la CUP.’
Així mateix, ha parlat
dels errors que ha comès la CUP,
segons el seu parer: ‘L’error de la CUP és de proporcions gegantines. No sé si
se n’adonen. L’error de no voler admetre que convertir Catalunya en un estat
requereix sumar i no restar, i votar i no vetar. Exercir la sobirania i voler
construir un estat independent com una eina potent al servei d’una Catalunya
millor només es pot fer sumant i no restant.’ I encara: ‘Un segon error
de la CUP és pensar que la revolució social, la poden fer amb cinc o deu
diputats.’
Heus ací el vídeo de
la conferència de premsa que ha fet Artur Mas:
Junts pel Sí fa
pinya amb Mas
El grup parlamentari de Junts pel Sí, després de la reunió que ha tingut avui al matí, ha acabat acordant una posició com la que ha expressat Mas, és a dir, que estan disposats a reunir-se amb la CUP i amb les entitats sobiranistes durant la resta de la setmana, però deixant clar que no modificaran la proposta d’acord que la CUP va refusar. I tampoc no proposaran cap candidat alternatiu a Mas.
El grup parlamentari de Junts pel Sí, després de la reunió que ha tingut avui al matí, ha acabat acordant una posició com la que ha expressat Mas, és a dir, que estan disposats a reunir-se amb la CUP i amb les entitats sobiranistes durant la resta de la setmana, però deixant clar que no modificaran la proposta d’acord que la CUP va refusar. I tampoc no proposaran cap candidat alternatiu a Mas.
Vilaweb
Joan A. Forès
Reflexions
Nota: Incís d’aclariment
Aquí hauríem de fer un incís i fer esment
de la senyora Ferrusola. En diversos mitjans de comunicació se li varen atribuir
a la senyora Ferrusola, entre moltes altres expressions jocoses, l’expressió “Ens han robat la Generalitat”
o "Ens han
entrat a robar a casa" quan CDC va perdre les eleccions del 2003 i s’instal·là el tripartit Maragall-Carod-Saura a la Generalitat, desplaçant CDC que l’havia ocupada durant 25 anys.
El motiu que es pot argumentar per haver expressat aquest sentiment és que del 1978 al 2003,
CiU va gestionar la Generalitat i la senyora Ferrusola,
primera dama, podia
considerar que era de la seva propietat. Aquestes expressions no haurien potser tingut més importància si no s’hagués produït la declaració de
Jordi Pujol i Soley el juliol del 2014 sobre “la deixa” del seu pare Florenci d’una
quantitat de milions d’euros no aclarida, dipositats en paradisos fiscals durant 34 anys i que la família Pujol havia administrat des
de la mort del pare a l’any 1980. Aquest afer va deixar tocada la credibilitat
i l’honestedat de tota la família Pujol-Ferrusola i està actualment en tràmit
judicial.
S’argumenta que, en el conte de fades dels Pujol, Mas era el delfí de
transició entre Jordi Pujol i Oriol Pujol, però l’encanteri es va trencar amb
la pèrdua de poder de CDC el 2003 i posteriorment amb l’abandonament de la
política d’Oriol Pujol degut a l’afer ITV.
Aquest incís pot servir per expressar el presumpte sentiment de pertinença de la Generalitat a CDC i per extensió al president en
funcions Mas, sentiment que pot venir d’antic... (en podríem dir que
a ulls de molts catalans CiU haurien esdevingut els “Putos amos”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada