Benvolguts,
El PuntAvui, amb
molt bon criteri ens ha recordat que avui fa 300 anys de l’entrada en vigor del
Decret de Nova Planta de Catalunya. I ho han fet amb una sèrie d’articles de l’Andreu
Mas, vell conegut nostre per molt articles i sobretot per la sèrie sobre la repressió
franquista a Catalunya: 02/11/2015.
Franquisme i règim Borbonico-franquista...
Aquest cop ha fet
també una sèrie d’articles sobre els decrets de Nova Planta implantats a tots
els països confederats de la Confederació Catalano-Aragonesa des del 1707 fins
el 1716. Aquí us oferim el primer.
Ens interessa molt demostrar-nos
l’equivalència
i similitud entre els fets ocorreguts amb l’ocupació
borbònica de Catalunya i dels països de la
Confederació des del 1707 en endavant i els fets ocorreguts amb l’ocupació franquista de
Catalunya des del 1939 al 1975 i sense solució de continuïtat els de l’ocupació borbònico-franquista del 1975 fins avui!
Intentarem anar
demostrant totes les coincidències produïdes en ambdós casos pel “justo derecho de
conquista”, espoli, implantació de nova distribució territorial,
eliminació de totes les estructures d’estat que hi havia en un cas i en l’altre,
anorreament de la cultura catalana, traspàs de les universitats fora de Barcelona
i prohibició de noves facultats, etc. Cada cop que ens parli l’article d’un
determinat acte punitiu, prohibició d’universitats, obligació del castellà, eliminació
de les estructures d’estat, penseu en els seus equivalents al segles XX-XXI com l’eliminació de la Mancomunitat el 1923 per obra de la dictadura borbònico-militar de Primo de
Rivera, l’eliminació de les institucions catalanes com la Generalitat, l’Institud d’Estudis Catalans,
l’eliminació o confiscació de les Biblioteque
públiques, etc., per obra de les forces d’ocupació franquistes...
Algunes similituds:
·
No us
recorda aquesta frase de l’article aquella altra que diu: Francisco Franco
Bahamonde, Caudillo de España por la gracia de Dios: “Habiendo, con la asistencia divina y
justicia de mi causa, pacificado enteramente mis armas ese Principado,
·
I no us
recorda aquesta altra aquella que diu: “Llegaron los sarracenos / y nos molieron a
palos / Que Dios ayuda a los malos / cuando
son más que los buenos.” [...] enmendando en los malos, la opresión que se ha experimentado en las turbaciones,
de los buenos.”
·
I a veure què us recorda aquesta altra: És, doncs, la victòria
militar el que porta Castella a intentar destruir la identitat catalana,
en el marc d'una operació de gran abast per aconseguir uniformitzar les lleis, els usos i costums del conjunt de territoris de la pell de brau sota la
reial capa borbònica? A mi em recorda la victòria militar franquista que va portar a intentar destruir la identitat catalana,
en el marc d'una operació de gran abast per aconseguir uniformitzar les lleis, els usos i costums... [Els
que ho hem viscut no ho podrem oblidar mai!]
·
Si us en recordeu ahir vàrem parlar del delegat
franquista, membre de la policia nacional (un comissari polític) amb la funció
d'aixecar l'acta corresponent, que era obligat en les reunions de més de tres
persones en els anys 70 del segle
passat en el règim franquista que ens havia tocat patir. Doncs ja sabem d’on els venia la idea:
Es prohibeix als regidors reunir-se en
absència del corregidor o del bayle.
La prohibició de reunió sense la presència d'una
autoritat governativa s'estén als gremis d'artesans, mercaders i a “qualesquiera otros”.
Llegiu, llegiu, i
compareu, a veure si “Omo lava mas blanco” o és al contrari...
16 gener 2016 2.00
h
Avui fa tres
segles que es va dictar el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya,
eina de repressió borbònica
Felip V
legitima el seu poder sobre Catalunya en el dret que li proporcionen les armes
Andreu Mas - Barcelona
Avui dissabte 16 de
gener fa tres segles de l'entrada en vigor del decret de Nueva Planta de la Real Audiencia del
Principado de Cathaluña. Aquell decret era
en si mateix l'arma legal que legitimava les polítiques de repressió dels
ciutadans i establia com a principal directriu l'anorreament de la identitat
catalana, a partir de l'eliminació de totes les seves institucions i lleis i de
la imposició de l'idioma castellà com a única llengua de relació a Catalunya.
Una part
dels ministres de Felip V volien un decret menys agressiu
El decret no s'ha derogat i, per tant, avui
encara es pot considerar una llei vigent, una norma legal que estableix, en
paraules de l'historiador Jaume Sobrequés, “la
primera dictadura en la història de Catalunya”.
Molts historiadors i
economistes que defensen la causa de l'estat propi sustenten que el Decret de Nova Planta es va construir
basant-se en el dret de conquesta i que, per
tant, la legalitat vigent va ser abolida en virtut
d'una victòria militar obtinguda, lògicament, per la força de les armes.
Sostenen que
la independència de Catalunya, si es produís ara, seria un acte legítim perquè no seria una secessió, sinó la restitució de la sobirania
presa per Felip V.
Abona la tesi el
mateix decret, que exposa en el seu punt primer:“Habiendo,
con la
asistencia divina y
justicia de mi causa, pacificado enteramente mis armas ese
Principado, toca a mi soberanía establecer gobierno en él, y a mi paternal
dignidad, dar para en adelante, las más saludables providencias, para que sus
moradores vivan en paz, sosiego y abundancia, enmendando en los malos, la opresión que se ha
experimentado en las turbaciones, de los buenos.”
És, doncs, la
victòria militar el que porta Castella a
intentar destruir la identitat catalana, en el marc d'una operació de gran abast per aconseguir uniformitzar les lleis, els usos i costums del conjunt de territoris de la pell de brau sota la
reial capa borbònica.
Els orígens de la
llei
L'origen de la
normativa que s'aplicarà a Catalunya es remunta, segons l'historiador Salvador
Sanpere, a un document que Felip V adreça el 12 de març de 1715 al seu Consell
de Ministres, tot recordant-los que Catalunya no disposava d'una llei que en
regularitzés la vida. El regent encarrega als seus ministres que estudiïn un
projecte per establir-hi un règim de govern.
En el si del consell
ministerial es formen dos bàndols: un que advoca per constituir un govern de
Catalunya a semblança del que ja existia però que estaria presidit pel capità general i amb
majoria de ministres espanyols. Tanmateix aquest govern hauria
d'establir les lleis de Castella i crear a Catalunya un tribut amb equivalència
als que ja hi havia establerts en tot el territori espanyol. Aquesta era la
posició moderada, que advertia que molts catalans
estaven contrariats per haver perdut els seus privilegis i per la imposició com
a idioma d'ús de la llengua castellana.
La truita es va tombar
de la banda dels falcons,
partidaris d'un tribunal
amb lleis inflexibles i revestit d'àmplies facultats “per arribar a assimilar Catalunya a Castella”.
El nou règim gira a
l'entorn de la Reial Audiència, que
fa les funcions de tribunal de justícia de
tota mena de delictes i és l'eina repressiva que persegueix els sospitosos de
ser austriacistes o desafectes a Felip V.
A més a més de la Reial Audiència, els altres pilars del
nou ordre són el governador i capità
general; la Superintendència i el Reial Cadastre; els corregiments i els
corregidors. D'un cop de ploma s'esborra tota la
legalitat catalana, s'aboleixen
definitivament les Constitucions i es clou la Diputació
del General i qualsevol institució que
representés el fet diferencial català. Es tanquen les
universitats i per exprés desig reial l'activitat
docent de caire universitari es trasllada a Cervera, un municipi
lluny de les grans masses de població. Amb igual afany, s'apliquen mesures legislatives de control de
la cultura en totes les seves vessants.
L'espoli fiscal
El règim borbònic es proposa doblegar la
voluntat catalana i esborrar-ne els trets identitaris a partir de tres eixos: l'institucional, el
cultural i lingüístic i l'econòmic.
L'impost del Reial Cadastre serà l'eina que permetrà l'espoli
Les institucions han estat substituïdes (ara el poble ja no serà font de poder ni de manera directa
ni indirecta, la llei emana del monarca, que és qui té la potestat exclusiva
d'atorgar i de suprimir normes) i les persones que ara ocupen l'administració han rebut
instruccions molt concretes de fer servir només la llengua castellana. Una estratègia que ha funcionat amb èxit al País
Valencià, on es promulga un decret molt similar uns anys abans i s'assoleix amb
èxit la substitució del català pel castellà com a llengua d'ús comú i
institucional.
La Superintendència serà l'organització encarregada de drenar els recursos econòmics de Catalunya cap
a Castella per alimentar les arques del monarca a partir de la
implantació del decret. Amb anterioritat a la norma, tan bon punt es conqueria
un territori se sotmetia la població a taxes abusives, a les quals se sumaran
els nous impostos.
L'impost del Reial Cadastre serà l'eina que permetrà l'espoli. L'impost es divideix en
dos:
·
el conegut
com a reial grava
les propietats immobles i les rendes que genera;
·
mentre que
el personal grava
les rendes del treball i els beneficis del comerç i la indústria.
Les aportacions
econòmiques dels catalans serviran, entre d'altres coses, per finançar la despesa de l'ocupació.
L'ordenació
territorial
Històricament, el paper dels
municipis a Catalunya ha estat i va ser molt important. L'article 30
suprimeix la
divisió territorial de Catalunya en vegueries i la substitueix per dotze
regions que passen a anomenar-se corregiments. Els corregidors substitueixen els veguers i la seva principal
ocupació ja no són els afers administratius de caire local, sinó el control de la
població i l'execució de la repressió en l'àmbit local. En
consonància amb el que es fa en altres àmbits, els corregidors es converteixen
en promotors de
la llengua castellana i tenen l'obligació de perseguir tothom que parli en
català per bé que ho han de fer fent
servir “las providencias más templadas y disimuladas para
que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”. La frase desmenteix el que anys després dirà
un altre Borbó, que el castellà mai ha estat llengua d'imposició...
Pel que fa a la ciutat
de Barcelona, on s'ha desmuntat
completament l'administració municipal, s'adjunta la vila a una vegueria que va
de Montgat a Castelldefels. La capital catalana disposa de 24
regidors, mentre que a les poblacions que són cap de corregiment hi ha un bayle i 20 regidors, tots de designació reial. Es prohibeix
als regidors reunir-se en absència del corregidor o delbayle. La prohibició de reunió sense la presència d'una
autoritat governativa s'estén als gremis d'artesans, mercaders i a“qualesquiera otros”.
Malgrat tot, Catalunya
en surt més ben parada que el Regne de València. Manté la integritat
territorial –hi ha qui afirma que la divisió posterior en províncies és més
agressiva que el Decret de Nova Planta–; es permet la subsistència de dues
institucions: el Consolat de Mar i el Col·legi de Notaris, per bé que ambdues
sota control borbònic; i se salva de la crema el dret civil català.
Malgrat tot, el decret
comporta la defunció de tots els drets propis de Catalunya. Només l'ànim de
resistència dels catalans ha permès que la nostra consciència de nació hagi
romàs intacta.
LA XIFRA: 12 Corregiments,
són els que substituiran la
divisió territorial de Catalunya en vegueries per controlar els municipis
LA DATA: 16.01.1716. Aquest és el dia que
entra en vigor el Decret de Nova Planta
a Catalunya, que fa desaparèixer les institucions pròpies
Andreu Mas
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada