Benvolguts,
L’Andreu Mas, com a segon lliurament ens ofereix una micro-biografia
de Felip V.
Ja sabem que les aliances europees a finals del segle XVII feien
que el Sacre Imperi estigués en
oposició constant amb l’Imperi francès.
I hi havia un equilibri de forces, però el litigi entre l’Imperi francès proposant l’infant Felip d’Anjou i el Sacre Imperi
Romano-Germànic proposant l’arxiduc Carles,
com a rei d’Espanya, va
desequilibrar els dos grans imperis i de fet tota l’Europa de l’època.
El 1700 Felip d’Anjou fou declarat rei d’Espanya,
d’acord amb el testament de Carles II.
De seguida es va realitzar una Gran Aliança europea capitanejada per Anglaterra per aturar el que es visualitza com ambicions expansionistes de França, cosa que porta aquesta coalició
a reconèixer com a legítim successor de Carles
II l'arxiduc Carles d'Àustria, a
qui el 1703
es corona rei d'Espanya amb el nom de Carles
III. La Corona d'Aragó es
pronunciarà a favor de l'arxiduc Carles,
mentre que la de Castella farà
costat al Borbó. Així s'inicia la guerra de Successió, que acaba amb la derrota dels austriacistes,
i per tant dels catalans...
Segons la Viqui:
La Guerra de
Successió Espanyola(1701 – 1713/1715)
va ser un conflicte
bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va
incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a
les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la
successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri
de poder entre les diferents potències europees, i és considerada un dels
primers conflictes globals.[3]
De fet, la Guerra de
Successió Espanyola s'inscriu dins d'allò que alguns historiadors anglesos
denominen la Segona Guerra dels Cent Anys, concepte
que designa la constant rivalitat anglofrancesa que existí en tots els
conflictes europeus que es donaren entre 1689 i 1815.
La Guerra va finalitzar
amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht[3] i
el 1714 del Tractat de Rastatt,[4] en
aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya,
però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; l'Imperi va annexionar-se gran part
dels antics dominis espanyols a Itàlia i
als Països Baixos. Tanmateix, malgrat que Lluís XIV va
aconseguir situar el seu nét al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a
Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a
la fi de la Primera Guerra Mundial(1914-1918). Segons
l'historiador Joaquim Albareda, qui va guanyar de debò va ser Anglaterra, que va aconseguir arrencar
d'Espanya prebendes comercials
a Amèrica i va aconseguir que França li'n fes d'altres i, a més, es quedés
exhausta. També
segons ell, la Guerra va marcar l'entrada d'Espanya en la decadència i va suposar la fi
de la supremacia espanyola en l'ordre mundial.[5]
Vegem l’apunt:
16 gener 2016 2.00
h
Absolutisme de família
Felip d'Anjou
era nét del monarca absolutista francès Lluís XIV
És el primer
Borbó a accedir al tron d'Espanya
Andreu Mas - Barcelona
Felip V, duc d'Anjou,
neix al Palau de Versalles el 19 de desembre del 1683. Qui esdevindrà el primer
Borbó que ocupa el tron del Regne d'Espanya prové de la dinastia nobiliària
francesa que regnarà al país gal entre els segles XVI i XIX: la casa de Borbó. Nét de Lluís
XIV, rei de França, comparteix amb ell una concepció absolutista de l'estat, on
el monarca concentra tot el poder i actua sense haver de retre comptes a ningú.
La monarquia espanyola
l'hereta en virtut de l'establert en el testament de Carles II, l'últim Habsburg hispànic, que mor sense deixar
descendència. Amb només 17 anys és proclamat rei d'Espanya a Versalles, el
novembre del 1700.
El seu temperament es forja precisament entre els murs del palau francès, on és
educat en un ambient estricte i sense l'escalfor de la seva mare, Maria Anna de
Baviera, que mor quan el futur monarca tot just tenia 7 anys.
Només un any després
de la presa de possessió, i a instàncies del seu avi, el rei Lluís XIV, es
casa amb Maria Lluïsa de Savoia, a qui coneix el mateix dia de la boda; fins
aleshores només n'havia vist retrats. És, com tots els de l'època, un matrimoni
de conveniència pactat entre famílies, en aquest cas entre Lluís XIV i els ducs
de Savoia.
Els cronistes defineixen el duc d'Anjou com
una persona fervorosament religiosa, fet que s'atribueix al seu preceptor,
François Fénelon, sacerdot, teòleg, escriptor i poeta catòlic, encarregat també
de l'educació del duc de Borgonya. Val a dir que la seva vida quedarà
marcada per certs trastorns psicològics de caràcter maniacodepressiu, que
s'agreugen el febrer del 1714 quan mor Maria Lluïsa de Savoia a
conseqüència de la tisi.
El regnat de Felip V,
sobretot al principi, està fortament influenciat, si no tutelat, per Lluís XIV, que aspira a ocupar una
posició de preeminència a Europa gràcies al control dels dos països. A més a més, el fet
que Espanya sigui en certa manera una extensió dels dominis del regent francès
proporciona a la corona gal·la l'accés als mercats de les colònies americanes.
Aquest lligam tan estret entre els dos estats es farà encara més evident quan
Lluís XIV convalida els drets successoris de Felip V al tron de França el 1701. És
de fet aquesta jugada el que propicia la creació d'una Gran Aliança europea capitanejada per Anglaterra per aturar el que es visualitza com ambicions expansionistes de França,
cosa que porta aquesta coalició a reconèixer com a legítim successor de Carles II l'arxiduc Carles d'Àustria, a qui el 1703 es corona rei d'Espanya amb el
nom de Carles III. La Corona d'Aragó es pronunciarà a favor
de l'arxiduc Carles, mentre que la
de Castella farà costat al Borbó. Així s'inicia la guerra de Successió, que acaba amb la
derrota dels austriacistes.
Andreu Mas
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada