Benvolguts,
Avui parlem dels nostres actuals enemics Podemos i de l’agonia del Procés.
Pel que fa a Podemos
a mida que nosaltres fem el llondro, l’Espanya imperial avança. Des de fa dos o tres dies, Podemos ja va dir que el referèndum que era la seva única garantia per
que nosaltres els classifiquéssim com a adversaris i no com a enemics, no és tant important, tot és important, etc. Immediatament Compromís ha dit que no era tampoc tant
important per ajuntar-se amb Podemos al
País Valencià. I aniran caient!
L’encanteri s’ha trencat! Davant de l’ambició imperialista de Podemos, tal
com va escriure la Blanca Serra fa
pocs dies , els legítims
interessos dels catalans,
valencians, illencs, gallecs, bascs i navarresos, a la
merda. Des de feia 80 anys cap polític o “intel·lectual” espanyol
havia fet com si estigués a favor de les ineludibles ambicions territorials no imperialistes dels perifèrics. En el cas de Pablo Iglesias-Podemos és un somni que ha
durat un parell de mesos, des que Pablo Iglesias va dir que per
negociar la Presidència d’Espanya amb els altres partits espanyols, calia que aquests
partits acceptessin el dret a decidir i fer un referèndum a Catalunya
(vinculant?, només a Catalunya?) fins
que ECP amb el cap de llista Domènech treu un 25% dels escons catalans a Madrid i
que nosaltres solets ens desballestem la República Catalana abans d’infantar-la,
tot canvia en el capteniment de Podemos. Podemos també és com el Guadiana: ara
soc nacionalista
imperialista espanyol, ara accepto el dret a decidir, ara torno a ser nacionalista
imperialista espanyol i ara... (de oca a
oca y tiro porqué me toca).
Pel que fa a l’agonia
del procés, anem a veure on som avui, de la ma d’Oriol Jordan:
8.1.2016. 23:55 H
L'Ombra
comença a segrestar les ànimes llibertàries
L'hivern s'acosta, i
Espanya està preparada, malgrat les seves pròpies dificultats, a endur-se les
ànimes independentistes
Som on érem: amb la convocatòria d’eleccions a
poques hores de fer-se realitat i en un ambient de decepció i de tristor molt
gran. Els ànims estan decaiguts i aquest és un dels primers sinònims de frustració.
El no-acord,
ja ha tingut la primera conseqüència: Podemos i les organitzacions que li donen
suport, ja diuen que l’exigència del
referèndum a Catalunya no és una línia vermella. Ens ho ha recordat també Mònica
Oltra, la cap de Compromís al País
Valencià. Idò, què s’esperaven? Ara ja no ens han d’enredar amb res, si ens
ho fem sols. Aquest és un avís per les pretensions podemistes de la CUP. Hi
ha una segona conseqüència, que ja s’estava coent: es reactiva el Plan
Hidrológico Nacional. Santi Vila diu que el combatran, però no hi ha govern per combatre’l.
Aquest és un avís per CDC. Espanya
seguirà apretant la soga si no podem articular la nostra defensa-atac.
Avui la cosa ha anat igual o pitjor que ahir. Pels volts de les
vuit, apareixia Jordi Sánchez en una esperpèntica roda de premsa,
tètrica, desoladora, devastadora. Semblava una broma de mal gust: Sánchez
articulava un discurs que s’anava interrompent per la mala connexió del micro.
Cada dos per tres un xiulet similar al d’un espanta sogres envaïa amb un ensurt
la roda de premsa i donava aquest repunt dantesc a tot. Els espectadors no donàvem crèdit al que veiem, a través
de les xarxes. La frustració i el fracàs es desprenia de les paraules del
president de l’ANC que ha viscut el declivi del procés sense poder-hi fer més.
El dissortat president de l’Assemblea ens ha explicat que
les entitats han posat, a la desesperada, dues propostes sobre la taula:
·
L’assemblea de càrrecs electes (amb
alcaldes, diputats al Parlament i al Congrés, i Senadors), per decidir sobre
quin havia de ser el president. JxSí a
favor, CUP en contra. La idea,
malgrat tot, era francament bona.
·
L’altra proposta ha estat la d’investir
Mas i fer una espècie de primàries d’aquí a dos o tres mesos amb un president
interí que hauria de ser Mas, i on s’haurien de presentar tots els líders
polítics. Una proposta realment rocambolesca que no ens trauria de l’interinatge i
l’ai al cor, la qual només ha comprat la CUP.
Bé, l’ha
comprat amb la condició que Mas no sigui el president interí. Sense comentaris. Hi ha hagut una tercera
proposta realitzada pels independents de Junts pel Sí: Mas vicepresident i
dimissió dels diputats contraris de la CUP a l’acord. Així la CUP formaria un
grup més afí a l’aliança i els 72 diputats anirien –teòricament a la una. La proposta, també
força interessant, ha recollit el consens de tothom... menys de CDC. [El directe.cat diu que La
CUP acceptaria la dimissió d'algun diputat a canvi que Mas no fos president]
I així és com se’ns desfà el país
a les mans de manera imperdonable. L’orgull,
com comentàvem ahir, ha estat el detonador final d’un procés de
negociacions –converses segons la CUP- del tot lamentables i amb un final fallit. Feia entre pena i vergonya veure al pobre Jordi
Sánchez fer el paperot: entre xiulets d’espanta sogres deia que no hi
havia acord, però que hi havia un fil d’esperança ja que els partits
s’havien compromès a “mantenir el contacte” d’alguna manera. L’ANC ha
convocat una segona cimera avui a la seva seu, i la reunió només ha durat 45
minuts perquè estudiades les propostes, les respectives direccions han
mantingut l’enroc letal. Així que no hi havia res més a parlar.
Bàsicament, el problema es
concentra entre l’orgull de CDC i el de la CUP, res que no coneguin
ja. Malgrat els esforços, ja fa una setmana que els partits han posat el xip
electoral, sobretot després del ‘No’ definitiu de diumenge
passat de la CUP. La societat segueix mobilitzada, però la frustració i el desencís comencen a segrestar les ànimes llibertàries dels catalans independentistes.
L’hivern s’acosta. Avui he vist el termòmetre elevar-se fins
als 22 graus. I som a ple mes de gener. Però el fred vindrà a partir de la convocatòria de dilluns. Dels catalans dependrà, una vegada més, fer una reflexió pausada del que ha passat i anar al col·legi
electoral el 6 de març amb una papereta triada pensant més en les noves
generacions que en l’orgull i la immediatesa de les mateixes eleccions. Ara és l’hora que comencin a sortir les primeres
enquestes i guaitem quin és el punt de partida tant de CDC, ERC, CUP, Podemos, PSC, PP, Cs i... UDC. Prenguin-se un respir i comencin a reservar forces perquè Catalunya,
més enllà de les baralles dels partits, segueix cridant auxili. I només ens té a nosaltres.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada