Benvolguts,
Recordeu la història de l’optimista i del pessimista i del
got mig ple i el got mig buit? Doncs en Germà Capdevila veu el got mig ple...
Hem de notar que el concepte Els canvis mai no són benvinguts, però si es produeixen, tothom s'hi adapta, l'hem vist sovint quan es tracta de relacions internacionals. Recordo haver-lo vist en ploma de l'Hector López Bofill i en ploma de Vicent Partal.
Diuen que els gallecs diuen: Algo hay de esu...
Vegem què diu en Capdevila:
Hem de notar que el concepte Els canvis mai no són benvinguts, però si es produeixen, tothom s'hi adapta, l'hem vist sovint quan es tracta de relacions internacionals. Recordo haver-lo vist en ploma de l'Hector López Bofill i en ploma de Vicent Partal.
Diuen que els gallecs diuen: Algo hay de esu...
Vegem què diu en Capdevila:
«L'atenció
internacional torna a fixar-se en Catalunya i s'obren escletxes que es faran
més grans si anem de debò i comencem a prendre mesures concretes cap a la
secessió»
Germà
Capdevila | 14/01/2016 a les 00:00h
Les normes no escrites de la diplomàcia diuen que només
existeixen els fets. Cap estat ni cap organisme no mourà un dit en
favor de Catalunya fins que el país no faci passos concrets i efectius cap a la
independència. La
tendència en relacions internacionals és mantenir l'statu quo en tots els
casos. Els canvis mai no són benvinguts, però si es produeixen,
tothom s'hi adapta. Això sí, no podem esperar cap suport previ. Ans
al contrari, fins i tot els que en converses off the record es
poden mostrar favorables a una Catalunya independent, faran en públic
declaracions en contra de qualsevol element que pugui causar inestabilitat a
Europa.
Tot i amb això, comencen a produir-se escletxes interessants en diversos àmbits internacionals. La premsa europea i americana està explicant aquests dies que el nou president és encara més independentista que l'anterior, que ara la cosa va de debò, i que es posa en marxa un full de ruta cap a la secessió de 18 mesos de durada. Alhora, l'immobilisme de l'Estat i la seva negativa a negociar acaben de perfilar un escenari que fa cada cop més probable la ruptura.
És un panorama que provoca que governs i partits comencin a analitzar com actuar si la independència es produeix. Diferents organismes de la Unió Europea tenen informes i plans de contingència al primer calaix de la taula de treball. Aquesta setmana, el diari flamenc De Morgen explicava que el viceprimer ministre belga Jan Jambon hauria declarat en una reunió de moviments sobiranistes europeus que en cas d'independència de Catalunya, Bèlgica hauria de reconèixer-la immediatament, o el seu partit, l'independentista N-VA faria caure el govern de coalició. El mateix Jambon negava al diari belga haver fet cap ultimàtum, però deixava clar que "l'autodeterminació és un assumpte important per a nosaltres" i un no reconeixement "posaria en joc la credibilitat del govern belga i del país".
És un senyal molt important que un mandatari europeu parli en aquests termes d'un assumpte que fins fa uns dies semblava una possibilitat remota. Evidentment, el govern espanyol reactivarà l'Equipo A del ministre García Margallo, però el govern català disposarà alhora d'una potent conselleria d'Exteriors a càrrec del polític amb la més extensa xarxa de contactes i amb la més àmplia experiència en relacions internacionals del país.
Tot i amb això, comencen a produir-se escletxes interessants en diversos àmbits internacionals. La premsa europea i americana està explicant aquests dies que el nou president és encara més independentista que l'anterior, que ara la cosa va de debò, i que es posa en marxa un full de ruta cap a la secessió de 18 mesos de durada. Alhora, l'immobilisme de l'Estat i la seva negativa a negociar acaben de perfilar un escenari que fa cada cop més probable la ruptura.
És un panorama que provoca que governs i partits comencin a analitzar com actuar si la independència es produeix. Diferents organismes de la Unió Europea tenen informes i plans de contingència al primer calaix de la taula de treball. Aquesta setmana, el diari flamenc De Morgen explicava que el viceprimer ministre belga Jan Jambon hauria declarat en una reunió de moviments sobiranistes europeus que en cas d'independència de Catalunya, Bèlgica hauria de reconèixer-la immediatament, o el seu partit, l'independentista N-VA faria caure el govern de coalició. El mateix Jambon negava al diari belga haver fet cap ultimàtum, però deixava clar que "l'autodeterminació és un assumpte important per a nosaltres" i un no reconeixement "posaria en joc la credibilitat del govern belga i del país".
És un senyal molt important que un mandatari europeu parli en aquests termes d'un assumpte que fins fa uns dies semblava una possibilitat remota. Evidentment, el govern espanyol reactivarà l'Equipo A del ministre García Margallo, però el govern català disposarà alhora d'una potent conselleria d'Exteriors a càrrec del polític amb la més extensa xarxa de contactes i amb la més àmplia experiència en relacions internacionals del país.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada