Benvolguts,
Trobem avui al Vilaweb un estudi amb una sistemàtica i increïble anàlisi
de les intencions de vot de Podemos i
PSOE, basada en les dades demoscòpiques de les dues darreres eleccions i que en molts casos poden crear un problema amb ECP. Cal tenir present que demoscòpicament es demostra que a ECP varen tenir 360.000 vots d'independentistes el 20-D!
Sempre que Catalunya està a tocar de la independència Espanya organitza un sidral i tot se’n va en orris.
Espanta veure com el franquisme sociològic, comentat a bastament aquests darrers dies, i fomentat per oligarquies generadores d’odi, entabanen una
gran majoria d’espanyols, illetrats i polítics...
Aquesta situació ens produeix
ganes de cridar estentòriament cada cop més Bon vent i
barca nova!
Vegem l’estudi:
Un acord PSOE-Podem, a costa els
360.000 vots independentistes d’EnComú?
Dissabte 30.01.2016 02:00
Amb les dades demoscòpiques a la mà, i a grans trets, es pot dir que al voltant d’un 35%-40% dels votants d’En Comú Podem a les eleccions del desembre eren votants que s’havien decantat per formacions independentistes el 27-S, persones que votarien en favor de la independència i que segurament han votat a En Comú Podem, en gran part, per la proposta estrella d’un referèndum sobre la independència pactat amb l’estat.
Per una altra banda,
la gran majoria de votants de Podem
(i també d’En Comú Podem) volen un
pacte d’esquerres. El problema principal d’aquest pacte és que el PSOE està dividit. Però un altre
problema és la
línia vermella que podria representar el referèndum català, inacceptable pels
socialistes. Com que el referèndum català no és una demanda central
dels votants espanyols, seria difícil per a Podem d’explicar que renuncia a un pacte
d’esquerres (o fins i tot a la negociació) pel referèndum. O donar
la culpa del fracàs de la negociació als socialistes.
Sembla, doncs, molt difícil que el referèndum
català pugui ser posat sobre la taula com una condició insalvable. Alhora,
aquesta estratègia a l’àmbit estatal crea un problema català, per a En Comú Podem: què se’n fa, de
l’anunciat ‘encaix
català’, tenint en compte que el referèndum era la principal promesa
de la campanya. Per a En Comú Podem,
renunciar-hi no
només seria una deslleialtat clara als votants independentistes que va poder
atreure, sinó que, a més, deixaria els contraris a la independència sense un
projecte alternatiu i podria ensorrar la seva experiència reeixida.
Les dades: En Comú Podem va obtenir
360.000 vots independentistes
Tot esperant les decisions del comitè federal del PSOE d’avui, el pacte PSOE-Podem sembla una de les alternatives possibles, però ha de comptar amb el suport del PNB i amb la necessària abstenció de Ciutadans o dels independentistes catalans. I en aquest context el referèndum sobre la independència, que va ser la proposta estrella d’En Comú Podem i també una promesa electoral de Podem, ha deixat de ser, segons totes les informacions que hi ha, una condició innegociable, car el PSOE no està disposat ni tan a sols a negociar sobre aquesta qüestió.
Tot esperant les decisions del comitè federal del PSOE d’avui, el pacte PSOE-Podem sembla una de les alternatives possibles, però ha de comptar amb el suport del PNB i amb la necessària abstenció de Ciutadans o dels independentistes catalans. I en aquest context el referèndum sobre la independència, que va ser la proposta estrella d’En Comú Podem i també una promesa electoral de Podem, ha deixat de ser, segons totes les informacions que hi ha, una condició innegociable, car el PSOE no està disposat ni tan a sols a negociar sobre aquesta qüestió.
En aquest context de
renúncia gairebé segura a la promesa electoral, és interessant d’analitzar el
perfil del votant d’En Comú Podem, per saber si la
promesa del referèndum va ser efectiva a l’hora d’atreure molts votants
independentistes, per saber quins són els pactes preferits d’aquests votants i
per saber si la voluntat dels votants d’aquest partit coincideixen amb la dels
votants de Podem a Espanya. Per això cal observar,
primer de tot, d’on va provenir al desembre el vot d’En Comú Podem i també el del PSC,
l’altra part negociadora en el possible pacte de govern a Madrid, amb
referència a les eleccions plebiscitàries del 27-S.
La primera cosa que
podem veure és que un 39% del vot d’ECP
havia votat formacions independentistes el 27-S,
i això significaria el pas d’uns 360.000 vots
independentistes cap a aquesta candidatura, una xifra similar a la que En Comú Podem obté de vots provinents
de votants de Catalunya Sí que es Pot
al setembre. Més enllà del vot independentista, però, cal tenir en compte que
la candidatura liderada per Xavier
Domènech va tenir també la capacitat de mobilitzar part de l’abstenció i d’atreure una
part dels votants del PSC i Ciutadans. El PSC, en canvi, la majoria de vots que rep ja eren del PSC al setembre, tot i que atreu part
de l’abstenció, i fins i tot de CSQP i
Ciutadans. Per contrast, la capacitat dels socialistes d’atreure vot independentista
ha estat molt reduïda (però no pas nul·la).
Més dubtes a Catalunya que no pas a
Espanya
Resulta significatiu
que un 44%
dels votants del PSC i un 30% dels
votants d’En Comú Podem dubtaven si votar unes altres formacions. De cada
deu indecisos d’En Comú Podem,
quatre dubtaven si votar formacions independentistes (que podria significar uns
115.000 votants) i l’altra meitat, aproximadament, dubtava si
votar el PSC o Ciutadans. Per
contrast, al PSC, la meitat dels
indecisos dubten sobre si votar En Comú
Podem, mentre gairebé quatre de cada deu dubtaven si votar la dreta (PP o Ciutadans). El dubte sobre si
votar les opcions independentistes només representa el 7%, en el cas del PSC.
Per comparació amb les
dades catalanes, les dades espanyoles mostren que la quantitat d’indecisos era més baixa:
menys d’un terç tant en el cas del PSOE
com en el de Podem. En el cas
del PSOE trobem dos blocs d’indecisos diferenciats:
una meitat que dubtava si votar a PP
o Ciutadans (51%) i una altra meitat que dubtava
si votar Podem o IU (42%). En canvi, entre els votants de Podem, el dubte principal era si votar PSOE (34%).
A més distància, una quarta part dels indecisos
socialistes dubtaven si votar Unidad
Popular (la marca d’Esquerra Unida)
i un altre quart
Ciutadans, mentre que una exigua desena
part dubtava entre votar Podem i
votar formacions nacionalistes.
Quin pacte prefereixen els votants de
Podem i del PSOE en cas que no hi hagués majoria absoluta?
Però mentre que la
majoria de Podemos prefereix un
pacte amb IU i
nacionalistes, en el PSOE,
en canvi, trobem un partit dividit entre l’opció de pactar amb Podemos IU i nacionalistes (34%) i la de pactar amb Podemos i Ciutadans (36%). I fins i
tot hi ha una part que preferiria una entesa amb el PP.
Què n’opinen, de la independència i
el referèndum?
Sobre la qüestió del referèndum i de la importància que té, no hi ha cap discussió que la majoria de votants d’En Comú Podem volen un govern d’esquerres, però sembla que això no significa que estiguin disposats a abandonar la qüestió del referèndum. Cal recordar que una gran part dels qui al desembre van votar En Comú Podem havien votat partits independentistes el 27 S. També hi ha les dades del CEO, segons les quals un 37% dels votants d’En Comú Podem votarien a favor d’un estat independent en un referèndum (que és un percentatge remarcablement similar al 39% del vot procedent de la CUP i JxSí que detecta el CIS). Per comparació, en el cas del PSC, que no portava el referèndum d’independència en el programa, els favorables a la independència representarien un 12%.
Sobre la qüestió del referèndum i de la importància que té, no hi ha cap discussió que la majoria de votants d’En Comú Podem volen un govern d’esquerres, però sembla que això no significa que estiguin disposats a abandonar la qüestió del referèndum. Cal recordar que una gran part dels qui al desembre van votar En Comú Podem havien votat partits independentistes el 27 S. També hi ha les dades del CEO, segons les quals un 37% dels votants d’En Comú Podem votarien a favor d’un estat independent en un referèndum (que és un percentatge remarcablement similar al 39% del vot procedent de la CUP i JxSí que detecta el CIS). Per comparació, en el cas del PSC, que no portava el referèndum d’independència en el programa, els favorables a la independència representarien un 12%.
Amb tot, per bé que la
major part de Podem sigui partidària
del referèndum, més de la meitat dels seus votants vol un model d’estat
com l’actual o fins i tot amb menys autonomia, mentre que els que
voldrien un estat on hi hagués el dret d’independència són el 16%. El referèndum
català és una promesa electoral i la solució a una demanda ciutadana, però
resulta significatiu, en canvi, que no seria la solució ideal tampoc per a la majoria dels
votants de Podem.
Amb aquestes dades a la mà sembla difícil que Podem i
PSOE renunciïn a un govern d’esquerres per defensar un referèndum, que només és
una demanda real a Catalunya.
En canvi, allò que uneix clarament els votants de PSOE i
Podem és suspendre la gestió del govern del PP (un 70% en el cas dels votants
del PSOE i un 90% en el cas dels votants de Podem) i que la gran majoria de
votants se situen ideològicament a l’esquerra.
La qüestió,
doncs, és doble:
—Primer, saber si una
reivindicació que només és catalana pot convertir-se en l’obstacle a un pacte,
quan hi ha molts altres factors a favor d’aquest pacte. Podem i PSOE podrien renunciar a un acord per un referèndum
que només els votants d’En Comú Podem consideren clau?
—En clau catalana, la renúncia al
referèndum, tenint en compte l’alt nombre d’independentistes que van
votar En Comú Podem, podria posar en
risc l’èxit d’aquesta operació?
Un darrer assumpte a tenir en compte és que els
vots de la dues forces independentistes són fonamentals. Si voten no,
el govern PSOE-Podem és impossible,
llevat que hi sumessin Ciutadans,
opció molt difícil. Si ERC i Democràcia
i Llibertat marquen
el referèndum com una línia vermella i En Comú Podem no, les conseqüències en cas de
noves eleccions podrien ser importants.
Comentaris dels lectors sobre aquesta notícia.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada