Benvolguts,
Editorial d'en Vicent Partal del 5 de novembre, que per viatges fora de Catalunya no vaig poder presentar ni comentar. És interessant avui perquè aquesta tarda, 3 de gener, la CUP ha decidit fer públic que no investiria Mas. I en Vicent Partal ha fet un editorial de títol i a esmentat aquest editorial amb un enllaç, a més a més.
Simplement, no tenim la majoria
Per: Vicent Partal
Dijous 5.11.2015 02:00
Ahir la CUP va
comunicar oficialment a la presidenta del parlament que no investiria Artur Mas
‘en cap de les votacions’. Tenint en compte que això ja no són unes
declaracions de premsa, sinó una presa de posició formal i oficial, haurem
d’assumir, doncs, que Junts pel Sí no aconseguirà en cap cas els vots
necessaris per a formar govern i, per tant, ens trobarem abocats a noves
eleccions al març, després de la dissolució automàtica de la cambra.
La situació requereix
una certa fredor a l’hora de l’anàlisi, perquè és molt decebedora. No es tracta
de repartir culpes ni de saber qui podria fer alguna cosa més que les que fa.
Simplement, cal constatar que hi ha una aritmètica que converteix allò que
sobre el paper era una majoria independentista en no res. Junts pel Sí té
seixanta-dos diputats i per tant no pot formar govern tot sol. Alguns ens
pensàvem que el fet que la CUP fos independentista i en tingués deu més
facilitaria un acord. Però ja es veu que no.
Evidentment, ningú no pot obligar la CUP a
votar Artur Mas tenint en compte que aquest partit basà la campanya en això.
Però tampoc ningú no pot obligar Junts pel Sí a proposar un candidat diferent,
exactament per la mateixa raó. La CUP diu que ells no poden
canviar de posició, però aleshores resulta molt estrany que no entenguen que
aquesta és exactament la situació que té Junts pel Sí. Encara amb un
agreujant fàcil d’entendre: que Junts pel Sí va guanyar clarament les eleccions
i no sembla gaire lògic que, per a satisfer les demandes d’un grup que va obtenir
deu diputats, accepte de retirar el candidat a president que una majoria de
catalans minoritària, però majoria al cap i a la fi, va votar.
El blocatge és complet, doncs, i ens aboca
inevitablement a unes eleccions avançades al març. No cal tampoc fer-ne cap drama,
d’això. Pensar que necessàriament perdrem és tenir
molt poca confiança en el país, i jo no ho veig justificat. A les
eleccions del març, en tot cas, els ciutadans tindrem l’oportunitat de
rectificar les nostres votacions i les nostres posicions del setembre i, vista
la indignació que detecte al carrer, em sembla evident que un dels dos grups, o
potser tots dos, seran durament castigats pels electors. Això facilitarà una
nova aritmètica parlamentària que resolga el problema insoluble que tenim avui
davant.
A parer meu, ara cal
mantenir el cap fred i intentar deixar de banda les emocions tant com puguem.
Cal reservar forces per a la campanya del març, calmar la indignació, assumir
la nova situació i mirar de passar en les millors condicions possibles les
setmanes tan difícils que s’acosten, amb eleccions espanyoles pel mig i tot.
Unes eleccions en què la CUP no es presentarà i CDC i ERC aniran separades.
I quan
dic ‘assumir la situació’, hi incloc deixar de pensar immediatament que hi
ha una majoria independentista que a la pràctica no hi és. O que és tan poc
real com la majoria d’esquerres –també evident– que es podria formar si
sumàssem els vots d’ERC i socialistes sobiranistes, la CUP, el PSC, Catalunya
Sí que es Pot i set dels onze independents de Junts pel Sí, clarament alineats
a l’esquerra.
Si algú posàs sobre la
taula una possible suma de les esquerres com aquesta, tothom diria
immediatament que aritmèticament és factible però que políticament és,
avui, una suma impossible i, per tant, una majoria impracticable. Això mateix
podem dir ja de la hipotètica majoria basada en els dos partits que proposen la
independència. Tant en l’un cas com en l’altre, la xifra per a fer la majoria
hi és, però no hi ha la voluntat política de fer-la servir.
Deixem-nos de somnis
estèrils, doncs, i encarem tan aviat com siga possible la nova situació
política, que sens dubte reclamarà gests contundents. Perquè això que ha passat
és greu, trist i profundament decebedor, però de cap manera no farà descarrilar
el procés.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada