Benvolguts,
El PuntAvui del dia 16 de gener, 300 aniversari de la publicació del Decret de Nova Planta a Catalunya, va
presentar aquesta portada on es dona molta importància als fets del 1716. A
més va publicar l’Editorial i 3
articles de l’Andreu Mas en motiu de l’efemèride.
16 gener 2016 2.00 h
Jo em pregunto si tots els diaris
catalans, han fet un recordatori tant ben planejat com aquest.
I concretament si els diaris espanyolistes que reben sucoses
subvencions de la Generalitat, La Vanguardia i El Periódico, hi han donat la
importància que l’esdeveniment mereix?
Els articles de l’Andreu Mas ja
els hem comentat i publicat.
Vegem ara l’Editorial:
La legalitat imposada fa 300 anys
Aquest 16 de gener fa tres-cents
anys de la publicació del Decret de Nova Planta per part del rei Felip V, amb
el qual s'iniciava una era d'aniquilació i repressió de les institucions, la
llengua i la cultura catalanes.
El rei borbó va esgrimir el dret de conquesta per
posar fi a la singularitat catalana a tots nivells i assimilar el territori del Principat a les
lleis de Castella. Va substituir,
així, la secular governança catalana pactista entre el poble i el monarca per
una altra d'absolutista
amb el rei com a únic poder decisori. Una
nova legalitat que va suposar la desaparició de la Generalitat i d'institucions com les
universitats, així com l'inici de la castellanització del país, en un procés
repressiu que va afectar tots els estaments de la societat catalana.
Una legalitat
imposada que, tres-cents anys després, Catalunya no s'ha pogut treure del
damunt. Malgrat la Generalitat recuperada i les àmplies
competències de què aquesta disposa, Catalunya continua patint –no amb els
efectius repressius d'aquell moment històric, certament– els problemes de no
tenir un estat propi. No només perquè no pot disposar de tots els diners que genera
–i que, com fa tres segles, continuen marxant cap a Madrid–, sinó perquè no pot
assolir la seva plenitud com a país, amb una cultura i una llengua que, malgrat
també els avenços dels últims anys, continuen essent menystingudes per un estat
que mai se les ha sentit patrimoni seu.
El procés independentista català respon a la voluntat del país i dels
seus ciutadans de posar fi a la legalitat imposada fa tres-cents anys, a la
subordinació a
un estat que, durant tot aquest temps, ha demostrat
a bastament que només ens vol sotmesos a la seva voluntat.
Editorial
Joan A. Forès
Reflexions
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada