Benvolguts,
Avui presentem un article
de la patrícia Gabancho amb un advertiment clar: "si la
perifèria castellanoparlant assoleix l'hegemonia... aleshores estem
perduts".
Estic absolutament d’acord amb el seu plantejament.
Només voldria afegir un aclariment. Crec que la “perifèria
castellanoparlant” de la que parla la Gabancho no és homogènia. No
és el mateix la família de pares castellans, que, tal com diu l’’articulista,
varen decidir en el seu moment no perdre el seu mon però guanyar el món català, i que accepten,
molt sovint amb entusiasme, la immersió lingüística pels seus fills i els parlen
en català (exercici que de vegades és difícil), no és el mateix que els
individus de mentalitat retrògada, lligada al nacionalisme espanyol, que no volen
molestar-se a aprendre ni llengües ni cultura, ja que consideren, tal com la
propaganda franquista i la del PSOE i del PP practiquen i prediquen que “con el español nos
basta y podemos entendernos con 400 millones de hispanos”. Tal com
feia l’Ansar, el ZP o el Rajoy: Cero patatero. Ridícul absolut! Aquesta sibilina
política de menyspreu del que els és desconegut (en Machado deia: Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora) ha sigut propiciada pels nostres enemics del nacionalisme
espanyol incardinats en el PP i el PSOE des de sempre. I ells saben molt
bé que per fer mal a la cultura catalana la primera acció en la postguerra i en
tota la dictadura fou segrestar i cremar els llibres i prohibir-ne les seves
manifestacions i anorrear-la (no se’ns ha d’oblidar mai que durant 40 anys va
estar prohibit pel franquisme editar diaris i revistes, representar teatre i tenir
emissores en català!). Després de 40 anys, miraculosament varem renéixer,
però amb plom a les ales, ja que hi havia 3 milions de castellanoparlants de la
immigració que no varen tenir ni la possibilitat de triar durant 40 anys. I
malgrat tot, ara la cultura catalana és equiparable a les altres cultures de llengües
minoritzades o no. TV3, Catalunya radio i RAC1 tenen més oients que les
equivalents espanyoles.
Però el plom a les ales no ve només del nacionalisme
espanyol practicat pels franquistes residuals, Cajas, Cañas, Camachos,
Millos, i aplicat als illetrats
immigrants, sinó que també ve d’uns conceptes fluixos o d’unes untades fortes, practicats
per catalans que tenen llocs de
responsabilitat en la política, Durans, Pelegrins, Ortegas, o en la cadena de
la cultura, Mascarells, Duartes, etc. I així apareixen com a cinquena columna
fent un mal equivalent al que fan els primers però en aquest cas aplicat sobre
els catalans amb poca consciència de país.
GABANCHO ALERTA ENVERS "LA PERIFÈRIA CASTELLANOPARLANT "
divendres, 24 d'agost
de 2012
La periodista Patricia Gabancho ha alertat que "si la perifèria castellanoparlant assoleix l'hegemonia... aleshores estem perduts", en una entrevista a la revista Tornaveu.
Gabancho ha assenyalat que el "problema" a Catalunya, del punt de vista lingüístic, és "mantenir l'hegemonia catalana en el tronc central de la societat i deixar que les perifèries s'organitzin i s'acomodin com puguin. Ara bé, si la perifèria castellanoparlant assoleix l'hegemonia... aleshores estem perduts. De moment no ha passat, però", ha afegit.
Segons l'escriptora, "el tronc central, el que fa funcionar Catalunya encara parla català. De la perifèria pots passar al tronc central però amb el peatge d'aprendre el català. Aleshores al tronc central hi ha gent de tot arreu, però tots catalanoparlants. Aquesta és la gran batalla: l'hegemonia cultural tan sols es disputa entre la cultura catalana i l'espanyola", malgrat les darrers onades migratòries d'altres indrets aliens a l'Estat espanyol.
"Si jo no hagués parlat català, la meva vida hagués estat totalment diferent. Jo el món castellà, argentí... no l'he perdut. El que passa és que he guanyat el món català. Si tu no parles català, aquest món no hi ha manera de guanyar-lo. En aquest món es viu parlant català i si no parles català en quedes fora, i aquest és el tronc central de la societat. És el lloc on hi ha el talent: el talent parla català", ha reblat.
Gabancho també ha criticat que el CoNCA es plantegi obrir el Premi Nacional de Cultura als autors catalans en castellà. "És una solemne bajanada, i m'estranya que algú que té una responsabilitat cultural com és la presidència del CoNCA, una de les tasques del qual és la d'inspirar polítiques culturals, digui una “boludez” com aquesta", ha indicat.
"Literatura espanyola però cultura catalana aquest sandvitx no es pot fer enlloc. Si és literatura espanyola... és cultura espanyola", ha conclòs.
Informa:E-NOTICIES.COM
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada