Avui fa un any que va morir Heribert Barrera,
sense haver pogut veure una Catalunya independent. Li devem!
Jo puc dir amb orgull que també vaig votar NO a la consti, Que consti! I tal com ell
va expressar
és l'honor més gran de la meva carrera política.
Presentem dos articles, de l’Odei A-Etxearte i
de l’Associació d’Amics d’Heribert Barrera. El primer explica la seva
intervenció al Congreso de los Diputados quan es debatia la Constitució. El
segon són frases seves sempre contundents. Uns tasts:
El
“numeret” d'un visionari
· Heribert Barrera va augurar el 1978 que si no es reconeixia el dret a l'autodeterminació de Catalunya els catalans no deixarien mai de reivindicar-lo
·
El seu discurs contra la Constitució, més vigent que mai
El republicà Heribert Barrera en una imatge
del 1980 al Parlament de Catalunya Foto: ARXIU.
“Jo
proclamo des d'aquesta tribuna que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Si
aquest dret no se'ns reconeix, no farem per això la guerra, però no deixarem de
reivindicar-lo.” El 4 de juliol de 1978, el diputat Heribert
Barrera aixecava la veu al Congrés per llançar aquest auguri providencial. El
que estava en debat al ple de la cambra baixa era la Constitució que quaranta
anys després la majoria dels partits catalans han donat per esgotada. Barrera s'hi va
oposar des que el text era un embrió. Es justificava amb arguments
que avui, quan fa un any de la seva mort, semblen propis d'un visionari: “No és amb
constitucions, ni amb lleis, ni amb coaccions, ni amb afalacs com
s'aconseguirà, per exemple, que els catalans canviem de sentiments.”
Aquell 4 de juliol el Congrés debatia el dictamen de la
Constitució. Barrera prenia la paraula: “Crec, senyors diputats, que una autèntica i efectiva
democràcia no és possible a Espanya sense la restitució prèvia de la sobirania
a les nacions que integren l'Estat i sense una forma d'Estat republicana.”
Barrera rebutjava la Constitució amb dos grans arguments
que en ple segle XXI són més actuals que mai:
·
El primer, el maltracte cap a Catalunya. “Per als catalans
ser espanyols no significa pertànyer a la nació espanyola, si és que existeix.
La nostra nació és Catalunya i no en podem tenir cap altra”, deia.
L'aleshores secretari general d'ERC censurava que en les discussions de la
carta magna no s'hagués solucionat el problema de la “sobirania”. Barrera no
acceptava que radiqués en el “poble espanyol”. Creia que l'havien d'exercir
“tots els pobles d'Espanya”. Cadascun, la seva.
·
El segon gran argument del diputat republicà era el de la
monarquia. Barrera
propugnava la convocatòria d'un referèndum perquè els ciutadans decidissin si
l'Estat que deixava enrere una llarga dictadura s'havia de constituir en forma
de monarquia o de república. Aquell juliol va remarcar que la monarquia havia
estat “escollida i imposada pel règim franquista”. Un règim “d'origen i
essència militar” que, segons Barrera, havia encomanat al rei una missió
inequívoca: “Assegurar la continuïtat de la primacia del poder militar sobre el
civil.”
Opinió.
Recordant Heribert Barrera
27/08/12 02:00 - Article escrit juntament amb altres membres de
l'Associació d'amics d'Heribert Barrera - M.Carme Carmona i Cornet
No ens sembla que hagi passat un any sense l'Heribert,
perquè dia a dia l'hem tingut present en les nostres converses, recordant,
entre moltes coses, la seva clara visió, sobretot, en l'àmbit polític de la
nostra nació catalana. Hem recordat, fidelment, moltes de les seves constatacions,
incorrectament polítiques, però essencialment certes. Volem fer
especial menció, entre moltes altres, d'aquelles que impliquen la seva constant
lluita per la total sobirania del nostre poble:
Ø “Quan un país està dominat per un altre, ha de considerar que
moralment està en estat de guerra i, per tant, mai no ha de donar-li
facilitats.”
Ø “La política s'ha de fer amb el cervell, el
cor i l'estómac. La política nacional catalana, però, s'ha de fer, per sobre de tot, amb el
cor.”“La independència no es pot obtenir per pacte, la independència l'han de
proclamar els catalans.”
Ø “Construir un
estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible.”
Ø “No es pot esperar res més de la Constitució
del 1978.”
Ø “L'actual bilingüisme implica que Catalunya
desaparegui com a nació.”“Si desapareix la llengua catalana, desapareixerà la identitat
catalana: Catalunya desapareixerà.”
Ø “Jo no vaig votar la Constitució, i és l'honor
més gran de la meva carrera política.”
Ø “L'independentisme
virtual no té cap sentit, cal passar a l'acció.”
Ø “No es pot
mantenir l'independentisme verbal i col·laborar amb els governs espanyols.”
Ø “Catalunya per a sobreviure no té cap més
sortida que la independència.”
Ø “Els nostres
representants han de respectar el sistema de prioritats que és propi de totes
les nacions: Catalunya
en primer lloc i res per damunt de Catalunya.”
Ø “Si sacrifiquem els drets de Catalunya el que
salvem no és la democràcia sinó un règim opressor, i el que
instaurem no és la justícia social sinó un sistema basat en la injustícia.”
Ø “Un poble és una
nació quan té consciència del que el distingeix i separa dels seus
veïns, quan té
voluntat de conservar la seva identitat pròpia i quan és capaç de formular un
projecte polític per a mantenir-la.”
La seva vigència ens esperona, i ens dóna forces per
seguir el seu mestratge, clarivident. El “tenim pressa, molta pressa” acull els seus, els
nostres, raonables desitjos d'una Catalunya no sotmesa, independent i
autènticament lliure.
Hem constatat en moments clau de la vida de l'Heribert al
servei de Catalunya:
·
un
PP, espanyolista i anticatalà, votant en contra d'ell, després de mort;
·
declaracions ineptes d'una IC enverinada pel mal discurs
dreta-esquerra;
·
comportaments
fariseus d'una ERC que li donà l'esquena;
·
les
negatives d'un PSC-PSOE en contra de Catalunya;
·
el respecte i la consideració d'una CDC, avui, encaminant
a favor de Catalunya les relacions amb l'Estat espanyol.
Ha passat un any de la seva mort i els seus pronòstics
són una realitat, el seu discurs i la seva comesa política són vigents,
necessaris, i haurien de ser recordats. Continuarem parlant amb ell sigui on
sigui.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada