Fa un parell de dies parlàvem del terme mediocritat
comentant articles del Forges i del Salvador Sostres. Avui hi tornem ja que David
Castillo en un article de l’Avui sobre el fracàs escolar ens col·loca un altre cop el concepte
de mediocritat
en el centre del debat.
Castillo exposa teories del filòsof francès Jean-François
Revel, autor de la frase : La primera força
que dirigeix el mon es la mentida. Castillo explica com segons
Revel: “el sistema
universitari permet
als mediocres... exercir la seva dictadura ...”.
Aquesta teoria ens recorda la del Principi de
Peter de l’any 1969 que postulava: “En
una organització les persones que realitzen bé el
seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una
altra fins que
arriben al seu nivell d'incompetència.”
Com que l’article està dedicat al fracàs escolar
i a la manera de resoldre’l, Castillo conclou amb “Fa pena sentir el terme “fracàs escolar” sense que ningú assumeixi que és,
en realitat, un
fracàs de model pedagògic i social”.
Tinc un fill que analitzant el seu pas per una
determinada escola, fa molt temps que afirma exactament el que Castillo
suggereix: “no és que jo vagi fracassar a l’escola, és aquella
escola la que va fracassar amb mi!”
I ara l’article
de David Castillo:
Fracàs
escolar?
06/08/12
- David Castillo
El sempre estimulant Jean-François Revel deia que no era per casualitat que la pobresa filosòfica
regnés a França des del començament del XIX, és a dir, des de la creació de la
universitat. El pensador francès reconeixia que, tot i tenir els seus
avantatges, La
seva tesi implicava que els mediocres ho col·locaven tot a un mateix nivell,
castrant d'aquesta manera el talent.
La complaença ha convertit el que hauria d'haver estat els temples del
saber en
bastions de l'estupidesa. I utilitzar França pot semblar de broma si
valorem el nostre estat, sotmès a altres perills dictatorials, com la
incompetència i la permissivitat. Si fóssim una mica més espavilats
i algú es plantegés fer plans a mitjà o llarg termini, podríem fer servir la crisi per intentar
introduir canvis de fons, sobretot en l'arrel de l'ensenyament i del que es
pretén. Ser una mica ambiciosos i no perdre tant de temps a controlar
donaria als mestres unes perspectives que, en la situació actual, difícilment
poden acomplir.
Fa pena
sentir el terme “fracàs
escolar” sense que ningú assumeixi que és, en realitat, un fracàs de model
pedagògic i social. Caldria invertir a analitzar les causes del que
ens està passant, no exclusivament a través del desastre de les caixes,
l'especulació i el
comportament d'organització criminal que tenen alguns polítics. Una
lectura global del sistema potser ens permetria una sortida adequada al futur.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/565223-fracas-escolar.html
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada