Fa poc parlàvem que tots els diaris, catalans siguin
de tendències unionistes o independentistes (en aquesta etapa, ja no és prioritari parlar de dretes o
esquerres ja que el debat és entre unionistes i independentistes), mostren
notícies o publiquen articles d’opinió, d’una varietat impressionant d’intel·lectuals,
gent de lletres, periodistes, enfocant la seva faceta independentista i la de
la societat catalana a la que es dirigeixen.
Avui hem triat l’article d’opinió de Josep M.
Loste a l’Avui/El Punt de títol Clam
independentista,. El títol explica el clam. Argüeix que: d'ençà de la desaparició del franquisme, mai
Espanya no ens havia mostrat la seva veritable faç: un estat morós, adulador de la banca,
irresponsable, corrupte, sense sentit de la jerarquia de valors, que
fa els pobres encara més pobres.
Conclou amb: En
síntesi, el torrent de reclamació independentista s'ha de transformar en la
força tranquil·la de la voluntat de tot el poble català, perquè acabi impulsant
les forces polítiques a aconseguir finalment la descolonització definitiva de
Catalunya.
Clam independentista
06/08/12
- Josep Maria Loste
La plenitud de drets col·lectius és consubstancial amb la plètora de drets
individuals, polítics, socials, econòmics
La
temperatura, climàtica i política, del país està pujant acceleradament; és més:
la nostra nació catalana està que bull. Les impostures polítiques de l'Estat espanyol, a través d'un
govern que pretén ofegar-nos a marxes forçades, estan aixecant un clam
independentista arreu de la nostra geografia. Aquesta onada, per tal
d'exigir el que és nostre, s'està produint dintre d'una atmosfera de crisi estructural molt aguda, de
descrèdit creixent de les institucions i de malestar social brutal. De
fet, la reivindicació de la sobirania plena no deixa de ser una qüestió de més i millor
democràcia. En abstracte, la vindicació de la independència és una
exigència de més democràcia. Però en el moment actual, d'atacs constants i
insidiosos per part de l'Estat, ja no es tracta d'aprofundir en la democràcia, sinó d'una mera
preservació d'un model de democràcia social i de dret. D'ençà de la
desaparició del franquisme, mai Espanya no ens havia mostrat la seva veritable
faç: un estat
morós, adulador de la banca, irresponsable, corrupte, sense sentit de la
jerarquia de valors, que fa els pobres encara més pobres. En el
xuclador del naufragi de l'estat social i de dret, és fàcil caure en
l'esverament i la confusió. Nogensmenys, el moment exigeix més que mai el cap
fred i una mà que meni el timó amb força. El projecte independentista no podem deixar-lo pilotar per la
improvisació ni per la frivolitat, i menys encara per ventades
emotives. Ens
cal una majoria social que just es podrà aconseguir amb transversalitat.
Això comporta explicitar que el rumb a la independència és marcat per la
brúixola de la democràcia. La plenitud de drets col·lectius és consubstancial
amb la plètora de drets individuals –polítics, socials, econòmics, cívics–. No
es tracta pas de l'estratègia oportunista, destinada al fracàs; “fer ús” dels
temes socials per guanyar-nos els no convençuts: la llibertat de Catalunya és
indissociable de la llibertat dels catalans. En síntesi, el torrent de reclamació
independentista s'ha de transformar en la força tranquil·la de la voluntat de
tot el poble català, perquè acabi impulsant les forces polítiques a aconseguir
finalment la descolonització definitiva de Catalunya. I l'assoliment
d'un sistema just per als catalans. El clam per la llibertat nacional i la
sobirania plena ens ha d'obrir, necessàriament, les comportes a la plenitud
dels drets dels ciutadans.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada