20/08/12. Bloc Xavier Guarque. Un parlar que fa nosa

Benvolguts,

Us copio un article d’un Bloc de l’indirecte.cat, gestionat per Xavier Guarque. És lleugerament confús però explica molt bé l’inici del secessionisme lingüístic a partir de la mort del dictador.

17.8.2012.

Un parlar que fa nosa

Aquella España re-inflada i delirant de l'època Aznar, amb els peus damunt de la taula en una entrevista, de la foto de las Azores fent número, de “España va bien”, en fi, de quan es començava a inflar la bombolla, que sembla que vulgui persistir, malgrat el temps passat i tot el que ha passat, és la mateixa que no admet ni accepta les diferències i varietats al territori espanyol. Tots els intents, des de molt abans de llavors, de fet des de fa 300 anys, d'espanyolitzar les regions amb nacionalitat històrica els hi han petat als dits, i més Catalunya que té un pes dintre d'Espanya massa influent i decisiu com per entomar-ho com amb el País Basc i Navarra.

A més, la diferència més acusada i menys païda de Catalunya és sense cap mena de dubte la llengua. Sabent on es parla des de fa més de mil anys, el gran abanderat de l'espanyolisme més centralista, ranci i intransigent, el PP, amb la ma executòria de Zaplana, va furgar i caldejar l'ambient fins aconseguir al País Valencià fer-ne un idioma diferent, tot i parlar exactament igual, amb els accents i vocables diferenciables, com poden trobar-se en qualsevol lloc on és parla la llengua.

Amb això aconseguit, globalment ja que una gran minoria però no decisiva electoralment segueix creient que parlant igual que nosaltres parla la mateixa llengua, i desprès d'algun intent anterior fallat, amb el PP més enfortit estatalment i envalentonat, i de la ma de Bauzà, no l'hi està canviant el nom a la mateixa llengua parlada a les Illes, però li està treien el protagonisme principal -que ve a ser quasi be el mateix- amb la “sana” intenció de deixar-la tan malcuidada que per si sola arribi a desaparèixer.

A l'Estat, doncs, l'hi queda un reducte per reduir, si no destruir: el català a Catalunya. Els intents aquí, no poden ser tan directes perquè tenim la sort, almenys en aquest cas, de comptar amb més partits polítics dels dos majoritàriament erigits a España i que busquen el mateix a tot arreu. En aquest sentit, ningú pot negar que tan CIU com ERC, que per molts anys sigui, serveixen d'escut anti-bales davant de les embranzides contra la llengua a casa nostra. Una defensa que el català necessita malgrat la molta gent que el parla, i que l'entén... si vol.

http://www.xavier.guarque.blog.cat/

Joan A. Forès

Reflexions