Benvolguts,
Un article del Vicent Partal que sempre fa diana! Relaciona amb molta gràcia l’esperit feixista de Pablo Llorenç, ex-president de la Reial Federació Espanyola de Tennis en temps de la dictadura franquista, amb l’autoodi dels poders fàctics que generen criatures com el Pepe Serra. I el relaciona amb els lobbies com el Puente Aéreo i el Cercle d’Economia (i s’ha deixat el lobby de Barcelona Global que es regeix pels mateixos principis)...
Del Pablo Llorenç en els blocs se’n diu:
· Franquista-de-pro de tota la vida
·
Un d’aquests catalans repugnants que durant anys
han infestat la nostra Pàtria,
·
Passejant-se per l’alta sociedad barcelonesa amb
el seu "botiflerisme"
o traició a les
seves arrels
·
Que varen trobar en l’esport el seu modus
vivendi
·
I venuts a l’espanyolisme (com Pablo Porta, Samaranch, Juan Gich Y
Bech de Careda i altres)
·
Fou President de la Federació Espanyola de
Tenis i directiu del Real Club de Polo de Barcelona, club al que pertany el
jugador de hoquei Alex Fábregas.
I un incís. La plataforma Ara o Mai ens fa
adonar com la
premsa (i jo hi afegeixo els intel·lectuals espanyols) és parcial i està
venuda:
·
Una amenaça de mort a l`alcalde del poble andalús de
Marinaleda i diputat d`IU al Parlament andalús, Juan Manuel Sánchez Gordillo, és noticia destacada a
alguns diaris espanyols.
·
Les mateixes amenaces realitzades recentment i reiteradament a Àlex Fàbregas i
a molts catalans per les xarxes socials, que tenen el mateix valor, i fetes per
persones que es poden identificar fàcilment, no han merescut també l`atenció de
la premsa espanyola i de la seva policia,
i també d`un sector de la catalana.
Entenem que a l`estat on vivim amenaçar els
catalans no es considera un delicte, no hi ha més explicació raonable.
Entenem que a l`estat on vivim amenaçar els
catalans no es considera un delicte
I
ara l’article de Vicent Partal:
UNA CERTA BARCELONA COMENÇA A TENIR POR DE LA INDEPENDÈNCIA
dissabte, 11 d'agost de 2012
En un procés d'independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria però uns pocs perden...
Pep Termés hauria estat molt feliç ahir. Quan Solé Tura es va inventar aquella estupidesa de que el catalanisme era burgés ell va redoblar els seus esforços per a demostrar que el catalanisme era i és un moviment popular. Un moviment que sempre ha posat nerviosa a la Barcelona de classe alta, la de les bones famílies que controlen la ciutat. I pel que es va veure ahir això segueix igual.
Va ser una coincidència és cert però tan caricaturesca que no em resistisc a explicar-la. Per una banda a l'elit del Real Club de Polo trobem un dirigent del tennis franquista, català evidentment, que diu que ha fet una trucada per a que expulsen del club l'Àlex Fàbregas. El to pinxo del personatge en qüestió és impossible de superar. Què un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo truque al president i el tiren. El president calla com un mort, entre altres coses perquè Fàbregas és l'estrella de l'equip. Però el president no defensa Fàbregas malgrat la bravuconada del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo...
...i la nova generació ens la trobem amb el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i de Miquel Roca, entre altres. Que sempre acaba treballant o manant on hi ha l'un o l'altre. I que va i diu que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d'Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i treure això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat el club de Polo. Però en el mateix dia en fan dos.
I hi ha el cercle d'economia que ni tan sols s'atreveix a parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova per a ser cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen 'Pont Aeri', que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara però ells, per com reaccionen em sembla que sí:
En un procés d'independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria però uns pocs perden. Si no la poden evitar...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada