El Pacte pel pacte fiscal no ha sigut rodó. Qui
l’havia proposat era CiU + ERC + ICV. Qui s'abstenia o votava que no era el PP. Qui el rebutjava de front era SI i C’s.
SI havia proposat a CiU que s’hi afegiria a ulls clucs si hi havia una
clàusula que digués que si el pacte fiscal era tombat a Madrid pel PP, el Pla B seria la proclamació
unilateral d’independència. CiU no va acceptar aquesta proposta i per
tant Solidaritat va quedar fora de les discussions i del possible pacte.
Finalment el PSC(PSC-PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE- PSOE) que arrossega
una esquizofrènia des de sempre volia que l’Agència Tributària Catalana anés
agafada de la maneta de l’Agència Tributària Espanyola. Aquesta clàusula no va
ser acceptada per la majoria.
Com que no es va aconseguir pactar un pacte unitari,
es va votar per parts. Vegem com ha quedat el nyap.
10 claus
del pacte fiscal 10
· L'Agència Tributària de Catalunya seria l'única autoritat
fiscal i només “hauria de col·laborar” amb l'Estat
· Els grups van rebutjar, abans de votar, la inclusió d'una
clàusula de polítiques socials
El pacte fiscal en la línia del concert té l'aval total de 82 diputats catalans sobre 135 i, de forma parcial, tindria el
suport de 108.
El punt clau del model deixa clar que l'Agència Tributària de Catalunya
gestionarà, recaptarà, liquidarà, revisarà, sancionarà i inspeccionarà tots els
impostos suportats a Catalunya. La hisenda catalana serà l'única administració
responsable dels tributs, només “hauria de col·laborar” amb administracions
“locals, estatals i europees”, però sense cap consorci amb l'Estat, i tindrà
“plena capacitat normativa”. CiU, amb el suport d'ICV-EUiA, ERC, Joan Laporta i un díscol
Ernest Maragall, va preferir mantenir l'aposta per un model similar al
concert però amb solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat.
Aquesta decisió, sota pressió d'ERC, va fer que el
PSC es desvinculés del cos central de la proposta i optés per l'abstenció. El
seu líder, Pere Navarro, va culpar el govern del fet que no hi hagués un acord
total sobre el model amb el primer partit de l'oposició, i va advertir CiU que
la negociació s'entreveu difícil després que el PP donés una resposta
“negativa” a gairebé tot el text.
Un acord entre CiU i ICV-EUiA va fer caure la
clàusula per destinar els nous recursos a polítiques socials perquè els
ecosocialistes mantenien el seu rebuig al fet que aquesta idea quedés limitada
pels objectius de dèficit zero per al 2018. Tot i això, ICV va aconseguir
incloure-hi més progressivitat fiscal i la lluita contra el frau.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada