Fa un parell de mesos vaig publicar un apunt
de títol “‹Je me
souviens›” que imaginava la ficció de la relació Catalunya-Espanya
com si fos la Canadà-El Quebec. I on es veia el desavantatge de la península
ibèrica on hi ha conqueridors i conquerits, amos i esclaus, constitucionals i assimilats, imperialistes i indígenes (o aborigens, o autòctons),
colonitzadors
i colonitzats,
etc.
Avui podríem imaginar una altra ficció que
digués que per un
decret del Gobierno espanyol:
·
El català, el gallec, l’euskara, el bable, l’alt aragonès, etc, tenen a partir
d’aquest moment el mateix estatus oficial que l’espanyol !!!
Ens quedaríem sorpresos i garratibats i no ens ho creuríem...
Doncs això acaba de succeir a Bolívia!
Llegiu-vos i assaboriu la notícia, i fixeu-vos
en detalls com el del Banc Mundial del 1994, o el concepte de descolonització de
Bolívia!
Evo Morales equipara les llengües indígenes de Bolívia a l'espanyol
Fins a 36 parlars tenen des
d'ara el mateix estatuts que la llengua dels colonitzadors
El quítxua, l'aimara, el guaraní i més de trenta llengües indígenes tenen, des d'aquest agost, el mateix estatus oficial que l'espanyol a Bolívia. El president del país, Evo Morales, indígena aimara, ha promulgat la Llei de Drets i Polítiques Lingüístiques , que reconeix per igual totes les llengües que s'hi parlen des de sempre, així com el dret de tothom a ser atès i informat en el seu idioma matern.
Estadístiques oficials apunten que:
·
un 87,4% de la població entén i
parla el castellà;
·
un 34,4%, pot entendre i parlar el
quítxua;
·
un 23,5%, l'aimara,
·
i un 1% el guaraní.
Mitjançant aquest decret, que acompleix una promesa de Morales del 2006, es pretén "recuperar, vitalitzar, revitalitzar i desenvolupar els idiomes oficials en risc d'extinció, establint accions per al seu ús en les instàncies" de l'Estat, mitjançant "polítiques públiques i obligacions institucionals per a la seva implementació".
Segons que ha explicat el ministre d'Educació bolivià, Roberto Aguilar, a partir d'ara "tothom té dret a identificar-se com a integrant d'una comunitat lingüística, i a emprar el seu idioma matern de forma oral i escrita".
Durant dècades, l'Estat bolivià només va reconèixer l'espanyol dels colonitzadors com l'única llengua oficial del país. Ara, la Constitució Política de l'Estat Plurinacional de Bolívia reconeix oficialment tant l'espanyol com tots els idiomes de les nacions indígenes del país, 36 en total. A banda del quítxua, l'aimara i el guaraní, la resta són: araona, baure, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, chimán, ese ejja, guarasuawe, guarayu, itonama, leco, machajuyai-kallawaya, machineri, maropa, mojeño-trinitario, mojeño-ignaciano, moré, mosetén, movima, pacawara, puquina, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uruchipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco.
D'entre aquestes llengües, destaca el kallawaya, que el 2003 va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per part de la UNESCO.
"Descolonitzar" Bolívia
La nova normativa se suma a l'aprovada el 2010 sobre educació, que ja establia que "la llengua predominant a cada zona serà la que s'usarà a les aules". Així, a les poblacions on la "llengua originària" hi és parlada de manera predominant, la llei estableix que l'educació s'hi ha d'impartir en aquella llengua, en comptes de fer-se en espanyol, com fins llavors.
Quan va promulgar la llei, Morales va afirmar que pretenia "descolonitzar" Bolívia, fomentant el "patriotisme" a les aules perquè siguin els alumnes els que defensin "els interessos nacionals de les imposicions estrangeres". De fet, el nou text deroga la coneguda com a Llei 1565 de Reforma Educativa, imposada precisament pel Banc Mundial l'any 1994. "La nova llei ha estat construïda pels bolivians i no pas per consultors del Banc Mundial o del Fons Monetari Internacional, com passava fa uns anys. L'educació boliviana ja no serà alienada, sotmesa i subordinada, sinó que serà revolucionària i alliberadora", va reblar Morales
Mitjançant aquest decret, que acompleix una promesa de Morales del 2006, es pretén "recuperar, vitalitzar, revitalitzar i desenvolupar els idiomes oficials en risc d'extinció, establint accions per al seu ús en les instàncies" de l'Estat, mitjançant "polítiques públiques i obligacions institucionals per a la seva implementació".
Segons que ha explicat el ministre d'Educació bolivià, Roberto Aguilar, a partir d'ara "tothom té dret a identificar-se com a integrant d'una comunitat lingüística, i a emprar el seu idioma matern de forma oral i escrita".
Durant dècades, l'Estat bolivià només va reconèixer l'espanyol dels colonitzadors com l'única llengua oficial del país. Ara, la Constitució Política de l'Estat Plurinacional de Bolívia reconeix oficialment tant l'espanyol com tots els idiomes de les nacions indígenes del país, 36 en total. A banda del quítxua, l'aimara i el guaraní, la resta són: araona, baure, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, chimán, ese ejja, guarasuawe, guarayu, itonama, leco, machajuyai-kallawaya, machineri, maropa, mojeño-trinitario, mojeño-ignaciano, moré, mosetén, movima, pacawara, puquina, sirionó, tacana, tapiete, toromona, uruchipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco.
D'entre aquestes llengües, destaca el kallawaya, que el 2003 va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per part de la UNESCO.
"Descolonitzar" Bolívia
La nova normativa se suma a l'aprovada el 2010 sobre educació, que ja establia que "la llengua predominant a cada zona serà la que s'usarà a les aules". Així, a les poblacions on la "llengua originària" hi és parlada de manera predominant, la llei estableix que l'educació s'hi ha d'impartir en aquella llengua, en comptes de fer-se en espanyol, com fins llavors.
Quan va promulgar la llei, Morales va afirmar que pretenia "descolonitzar" Bolívia, fomentant el "patriotisme" a les aules perquè siguin els alumnes els que defensin "els interessos nacionals de les imposicions estrangeres". De fet, el nou text deroga la coneguda com a Llei 1565 de Reforma Educativa, imposada precisament pel Banc Mundial l'any 1994. "La nova llei ha estat construïda pels bolivians i no pas per consultors del Banc Mundial o del Fons Monetari Internacional, com passava fa uns anys. L'educació boliviana ja no serà alienada, sotmesa i subordinada, sinó que serà revolucionària i alliberadora", va reblar Morales
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada