18/08/12. Els espanyols, del Montilla al Jiménez Losantos, malden per voler fer creure que la cultura catalana inclou tant l’expressió en català com en castellà

Benvolguts,

Intentem explicar quina relació hi ha entre cultura, llengua i política.

·         L’Eduardo Mendoza és un escriptor espanyol que viu a Catalunya i que escriu en castellà

·         El Terenci Moix era un escriptor català que vivia a Catalunya i que escrivia tant en català com en castellà

·         En Joan Marcé és un escriptor català que viu a Catalunya i que escriu en castellà, ja que segons ell quan va començar a escriure no es podia pensar d’altra manera que en castellà. Ell diu que en condicions normals, sense dictadura franquista ell hauria sigut un escriptor català en llengua catalana

·         En Joan Francesc Mira és un escriptor valencià que escriu en català

·         Na Carme Riera és una escriptora mallorquina que escriu en català

·         El Jesús Moncada era un escriptor de la Franja de Ponent que escrivia en català

·         L’Albert Salvadó és un escriptor andorrà que escriu en català

·         El Matthew Tree és un escriptor britànic que escriu en català

·         Donald Smith, vegeu el pdf, és un escriptor canadenc que escriu en català. Nascut a Toronto, passat al Quebec i ara viu jubilat a la Catalunya Nord. Donald Smith explica: Canviar de llengua, és canviar d’ulleres: «Amb el català veig el món d’una altra manera», i afirma poder fer conviure amb harmonia totes les identitats que ha anat acumulant.

·         En Sánchez Piñol és un escriptor català, amb novel·les en català, d’èxit esclatant, que ara ha anunciat que la seva propera novel·la seria en espanyol (perquè es va posar a escriure i li va sortir en espanyol, segons diu)

Quin garbuix, oi?
Però cap problema? No, cap!

 La pregunta és: A quina cultura pertany cadascú d’aquests escriptors?

Jo ho tinc força clar: Cada escriptor tria la llengua per escriure i per tant la cultura a la qual vol pertànyer:

·         En Sánchez Piñol està adscrit a la cultura catalana quan escriu en català i a d’altres cultures quan escriu en altres llengües

·         En Matthew Tree està adscrit a la cultura catalana quan escriu en català i a d’altres cultures quan escriu en altres llengües

·         El Donald Smith està adscrit a la cultura catalana quan escriu en català i a d’altres cultures quan escriu en altres llengües

·         En Joan Marcé està adscrit a la cultura espanyola quan escriu en espanyol i estaria adscrit a d’altres cultures si escrivís en les llengües corresponents

Hi ha, però, un problema polític on no n’hi ha cap de filosòfic ni de cultural: Els espanyols, del Montilla al Jiménez Losantos,  malden per voler fer creure que la cultura catalana inclou tant l’expressió en català com en castellà. És una manera més de menysprear el català i acabar el genocidi en marxa des de fa 500 anys (amb ajut de la inquisició, l’església, els Borbons, els polítics i intel·lectuals(?) espanyols, els dictadors espanyols, l’exèrcit espanyol, el falangisme espanyol, el feixisme espanyol i les forces d’ocupació espanyoles, militars, civils, religioses i administratives).

Però no tot són espanyols els nostres enemics. També n’hi ha de catalans (ciutadans lliures de tota sospita, que diria Elio Petri al film). Un d’ells Carles Duarte. Un altre Ferran Mascarell.

El Carles Duarte és de filiació netament convergent i Ferran Mascarell era socialista. Tots dos han estat des de sempre vinculats al mon de la política i de la cultura (cobrant!). Vegeu les biografies al Viquipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Duarte_i_Montserrat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Mascarell_i_Canalda

 Ara se li ha acudit al Carles Duarte que cal establir premis catalans a autors que escriguin en castellà. I en Ferran Mascarell s’hi ha afegit de “bote pronto”. No sabem les raons per les quals han fet aquest pas.

En l’Avui, en Carles Ribera, que tampoc ho enten, en l’article Premi(o)s Nacional(e)s diu:

·        El president del Conca ha dit, amb el suport del conseller Mascarell, que en els Premis Nacionals de Cultura, a l'apartat de literatura s'hauria de tenir en compte els autors de casa que escriuen en castellà. Ai, que ja hem trepitjat l'ull de poll.

·        Això sí, resulta pintoresc que un dels arguments esgrimits sigui que a Espanya tampoc fan cas a tots aquests literats. Pobrets, quin drama.

·       Hem d'admetre que aquí conviuen moltes cultures a banda de la pròpia, i que hi ha més d'una parla (i de dues) per projectar aquesta terra culturalment al món, però tinc la sensació que cada aportació renovadora, lluny d'eixorivir-la o potenciar-la, va deixant una mica més enxubada aquesta nostra petita i rebregada llengua catalana per a la protecció de la qual no tenim res més, contra tot un Estat espanyol, que les institucions que ara volen premiar autors castellans mig per compassió, mig perquè no se'ns ofenguin...

Ja n’hi ha prou, no?

Demà publicarem un comentari a l’article del Victor Alexandre del 2006, de títol: La manipulació política de Frankfurt 2007. Veurem les seves sempre encertades opinions sobre aquest tema.

Joan A. Forès

Reflexions