Un article interessant d’una altra
independentista. Ja en som molts!
L’escriptora,
periodista cultural i mare de quatre fills, Eva Piquer, té una bona teoria. La tesi és que ens hem de creure que les coses succeiran per tal
que succeeixin!
I la frase del pinyol és: Si tots
tenim clar que el president Mas no s'arronsarà, potser no gosarà fer-ho, ni que
només sigui perquè no sabria com posar-s'hi a l'hora de donar-nos explicacions. Confiant en ell, el comprometem.
L’article:
Eva
Piquer. 02/08/2012.
El drama seria no xocar
Un xoc de
trens anunciat amb tanta antelació ens hauria d'agafar preparats. Però sovint fa l'efecte que es produirà la
topada i els més sorpresos serem nosaltres: estem tan escarmentats que donem per fet que el govern
català frenarà abans d'hora, com sempre. Els primers que no ens
creiem l'amenaça som els mateixos catalans. En lloc de demostrar al president que té tot un
poble al darrere, i que no li queda altra opció que mantenir-se ferm
fins que saltem pels aires cap a l'alliberament nacional, ens resignem a la idea que a l'últim minut
Artur Mas s'arronsarà i pactarà a la baixa amb Madrid.
Per descomptat, quan un nòvio te l'ha fotut més d'una vegada, ja no li pots regalar un xec en blanc. Però o canvies de nòvio o et creus de veritat que aquest cop, sí. Instal·lar-te en la desconfiança permanent no porta enlloc, i no és la millor manera de fer cap revolució. Jo prefereixo creure que CiU no flirtejarà amb el PP de Rajoy, mig perquè m'ho crec de debò i mig per posar pressió als qui condueixen la locomotora. Si tots tenim clar que el president Mas no s'arronsarà, potser no gosarà fer-ho, ni que només sigui perquè no sabria com posar-s'hi a l'hora de donar-nos explicacions. Confiant en ell, el comprometem.
Conec un escriptor nord-català que sol parlar del dia del referèndum per la independència de Catalunya com si ja s'hagués convocat i tot. Ho fa com a estratègia: referir-se al referèndum com a una realitat imminent el fa més real. A aquest escriptor li convé que el Principat s'afanyi a proclamar-se independent, perquè està convençut que la Catalunya del Nord només sobreviurà si els del sud tenim un estat propi.
Doncs això: potser convindria que ens creguéssim que la col·lisió amb Espanya arribarà aviat. I que ens anéssim preparant seriosament perquè l'estrès posttraumàtic que patirem tots plegats faci de bon passar.
Per descomptat, quan un nòvio te l'ha fotut més d'una vegada, ja no li pots regalar un xec en blanc. Però o canvies de nòvio o et creus de veritat que aquest cop, sí. Instal·lar-te en la desconfiança permanent no porta enlloc, i no és la millor manera de fer cap revolució. Jo prefereixo creure que CiU no flirtejarà amb el PP de Rajoy, mig perquè m'ho crec de debò i mig per posar pressió als qui condueixen la locomotora. Si tots tenim clar que el president Mas no s'arronsarà, potser no gosarà fer-ho, ni que només sigui perquè no sabria com posar-s'hi a l'hora de donar-nos explicacions. Confiant en ell, el comprometem.
Conec un escriptor nord-català que sol parlar del dia del referèndum per la independència de Catalunya com si ja s'hagués convocat i tot. Ho fa com a estratègia: referir-se al referèndum com a una realitat imminent el fa més real. A aquest escriptor li convé que el Principat s'afanyi a proclamar-se independent, perquè està convençut que la Catalunya del Nord només sobreviurà si els del sud tenim un estat propi.
Doncs això: potser convindria que ens creguéssim que la col·lisió amb Espanya arribarà aviat. I que ens anéssim preparant seriosament perquè l'estrès posttraumàtic que patirem tots plegats faci de bon passar.
Hauríem de donar a entendre als nostres governants
que, si el tren espanyol continua circulant tan a la seva, les úniques
conseqüències que des d'aquí no sabríem afrontar serien les de no xocar.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada