Seguim amb les explicacions dels fluxos de
diners entre Catalunya i Espanya.
En l’apunt d’ahir varem explicar quines eren
les partides d’impostos que anaven de Catalunya a Madrid amb les xifres
corresponents a cada partida. Avui mostrem una taula amb les xifres d’aquelles partides,
complementades amb la part de cadascuna que retorna a Catalunya:
Impostos cedits per
l'estat
|
||||||
IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques)
|
Directe
|
27,50%
|
16.500
|
50%
|
8.250
|
13,75%
|
IVA (Impost sobre el valor afegit)
|
Indirecte
|
15,83%
|
9.500
|
50%
|
4.750
|
7,92%
|
IS (Impost de societats)
|
Directe
|
7,50%
|
4.500
|
0%
|
||
Cotització SS
|
Directe
|
35,83%
|
21.500
|
0%
|
||
Impostos especials, alcohol,
combustibles, electricitat, matriculació vehicles
|
Indirecte
|
10,00%
|
6.000
|
58%
|
3.480
|
5,80%
|
Impostos recaptats per
la Generalitat
|
||||||
Impost de successions, donacions,
transmissions patrimonials, sobre actes jurídics documentats, taxa sobre el
joc
|
Directe
|
3,33%
|
2.000
|
100%
|
2.000
|
3,33%
|
Totals
|
100,00%
|
60.000
|
18.480
|
30,80%
|
El que sorprèn d’entrada és que hi ha unes
partides de les que se’n retorna el 50%, una que se’n retorna el 58%, una que se’n retorna el 100% i
totes les altres de les que no se’n retorna res! Aquest mètode fa que
aproximadament d’un 56% dels impostos se’n retorni el 50% i
del 44%
restant no se’n retorni res! A sant de què hi ha aquesta distribució? Per què
només menys de la tercera part de diners en efectiu procedents del impostos
dels catalans, tornen?
Gràfic de fluxos entre Catalunya i les Agències Tributaries espanyoles i
catalanes. Relació amb el PIB
Quin és el malabarisme per entendre aquestes
xifres? Fem-ho al revés: Quina és la part que els estats que componen un estat
federal paguen com a màxim en concepte de serveis i solidaritat a l’estat
federal? Un 3%
del PIB com a màxim. Què paga Catalunya? Entre un 8,5% i un 10,2%!
I què és el PIB? Segons l’IDESCAT definim Valor Afegit Brut
(VAB), Consums
intermedis (CI) i Producte Interior Brut (PIB). En resum:
- El VAB
s’obté com la diferència entre tota la producció del país a preu de venda
i els consums intermedis per a obtenir aquella producció
- El PIB és el
VAB més els impostos
Els PIBs s’obtenen com a suma del VAB més els impostos corresponents.
El PIB del país és la suma de tots els PIBs.
El VAB de Catalunya és d’uns 193.000 M€
i el PIB és de 210.000
M€.
El VAB espanyol és de 780.000 i el PIB és d’1.050.000 M€.
Si Catalunya pagués un 3% del seu PIB (com els lands
alemanys) vol dir que dels 210.000 M€ l’estat n’hauria de retenir 6.300 M€.
Vol dir que dels 60.000 M€ dels impostos arribats a l’Agència Tributària
espanyola cada any en retindrien 6.300 M€ i 53.700 M€ tornarien a Catalunya en efectiu o en
serveis. Segons les dades de bancs, caixes i organitzacions privades (ja que l’estat
no les publica), en els darrers anys el que no es va retornar pujava entre 20.000 i 22.000 M€/any. D’acord amb les darreres dades
del conseller Mas-Colell del 2012, degut a la crisi, l’estat no s’ha quedat 20.000 M€
sinó “només” 16.500
M€.
Però els barems internacionals exigeixen un 3% del PIB
com a màxim! Per tant el 2012 l’estat s’hauria d’haver quedat 6.300 M€
i se n’ha quedat 16.500.
L’estat espanyol ens està robant aquest any 10.200 M€!
Quin mecanisme estableixen aquestes negociacions
per que l’estat es quedi entre un terç i un quart dels 60.000 M€? Doncs tal com
explica el gràfic: De l’IRPF i de l’IVA pagat pels catalans se’n queden el 50%, de l’Impost de
Societats (IS) i de les cotitzacions de la Seguretat Social (SS) s’ho queden tot,
dels Impostos especials se’n queden el 42% i en retornen el 58%, i dels Impostos de Successions
etc, que es recapten directament per l’Agència Tributària de Catalunya, no se’n queden res.
La suma del que es queden és 8.250 + 4.750 + 4.500 + 21.500 + 2.520 = 41.520 M€.
Del que es queden, com hem explicat, hi ha una part que retorna en forma de
serveis (?).
I aquesta és la plasmació numèrica dels magnífics acords del
Tripartit amb el govern Zapatero del 2009. Cal
recordar que els
negociadors del Tripartit van retornar eufòrics a Catalunya explicant les
bondats del Nou Sistema de Finançament. Allò era un finançament i no
l’anterior negociat per CiU! La Sra. Chacon encara va explicar que teníem el
millor finançament que havíem tingut mai. Potser és veritat però no és el que necessitàvem ni per
cobrir despeses. Gràcies a aquest nou sistema de finançament el
dèficit ha anat pujant uns 7 o 8.000 M€ cada any de forma que el deute total
de la Generalitat de Catalunya avança al galop cap els 45.000 M€!
Si hi hagués hagut, des de sempre, un Concert
econòmic o Pacte fiscal com a Alemanya, ens arribarien 10.200 M€ més dels que arriben
actualment.
Gràcies a aquest mètode de finançament fa dos
anys que estem fent retallades, que no caldrien ja que ens roben més del que
les retallades ens estalvien.
Gràcies a aquest mètode de finançament
Catalunya haurà de demanar un préstec a l’estat, de part dels diners que l’estat
no ha retornat aquest any dels impostos dels catalans!
El Concert econòmic o Pacte fiscal
El Concert econòmic que ara en diuen
Pacte fiscal
pretén resoldre aquest desequilibri, fent que l’Agència Tributària Catalana
recapti TOTS el
impostos que paguen ela catalans i a continuació cedeixi a l’Agència Tributària
espanyola el que
s’acordi. Però com que és un pacte que Catalunya unilateralment i coixejant ha decidit com el volia, veurem si hi ha
Pacte amb Madrid
o no. Jo personalment crec que no, encara que pot ser que els
entabanin amb el peix al cove (vell conegut de CiU), i qui dia passa, any empeny.
Si el govern català es mantingués ferm
(comportament impossible sabent qui mana a CiU), i decidís anar cap a l’estat
propi com li demana SI, ERC, l’ANC, l’AMI, i totes les plataformes ciutadanes,
tindria el poble al darrere!
Joan
A. Forès
Reflexions
Hola Joan A. Forès, està molt bé l'explicacií i tot, però de quin any són les dades?
ResponElimina