Ja hem dit manta
vegada que el nacionalisme espanyol representat ara pel PP (també ho ha sigut
pel PSOE en el seu moment), ens ataca per terra, mar i aire sense parar. Des del Gobierno i
des de les empreses que fan boicot als productes catalans. Avui parlarem
d’aquest darrer punt.
Ja estem tips de
denunciar-ho. Al juliol del 2011 en Vicent Sanchis va fer un article amb aquest
títol: Per terra,
mar i aire:
Fins i tot els
ninotaires hi han col·laborat:
Els nostres enemics exteriors ens ataquen (I els interiors, UDC, PSC(PSC-PSOE, també).
Espoliació fiscal
reconeguda pel Gobierno espanyol, impagaments, deutes pendents en diners, escanyaments
a la nostra tresoreria que ha arribat a que haurem de negociar préstecs del
Gobierno per tal que ens deixin diners dels nostres impostos que han recaptat i
no tornen...
Atacs a la llengua a
tots els territoris i racons on es parla, invasió de competències estatutàries
de tots els ministeris, zero inversió en infraestructures a Catalunya (AVE
a la frontera, Corredor Mediterrani, tercer carril de mercaderies, via d’ample
europeu per connectar el port de Barcelona amb les vies de l’AVE a
Castellbisbal, desdoblament NII, vergonya dels Peatges a Catalunya en
comparació a Espanya...)
Però avui parlarem de
boicots. Amb aquest objectiu explicarem l’atac a una indústria lletera catalana
i proposarem solucions.
Article
de Ramon Carner, vell conegut d’aquest Bloc i President del CCN:
1.
La primera batalla per l’Estat propi #opinió
dimarts 31 de juliol de
2012
Uns tasts:
Espanya està decidida a provar quina és la capacitat de resistència dels catalans. La batalla és arreu. Hi ha una conjunció d’interessos espanyols per aconseguir anorrear la capacitat econòmica de Catalunya i dels seus empresaris, perquè saben que la nostra força rau en l’esperit emprenedor i en el potencial industrial i d’innovació.
Siguem clars, l’ objectiu d’Espanya sempre ha estat el mateix i és únic: Invertir recursos i donar suport “només” a les empreses espanyoles “ afins”. No hi ha cap possibilitat d’ajut per a les empreses de “ territoris hostils “. L’últim exemple d’aquesta política de “terra cremada” és el cas de l’explotació ramadera de Can Feliu, situada al municipi de Campllong, al Gironès.
Can Feliu és una de les explotacions ramaderes importants de les comarques gironines i de Catalunya. Els seus mèrits han estat reconeguts fins i tot per la Unió Europea, que fa poques setmanes va desplaçar una delegació a la granja, inclosa en un test internacional relatiu a les vaques.
Ara la seva supervivència a molt curt termini està en perill. El seu pecat? Haver volgut negociar amb la distribuïdora Corporación Alimentaria Peñasanta (que comercialitza les marques Central Lechera Asturiana, Ato i Larsa) el preu de venda de la llet. De la nit al dia, i en vista del requeriment a negociar, la distribuïdora –que forma part de l’oligopoli espanyol que controla la distribució de la llet a l’Estat- va decidir que no li calien els set milions de litres de llet que es produeixen anualment a Can Feliu i que fins aleshores comprava sense problemes. Això sí, per fer-los un favor, els compren la llet que produeixen (20.000 litres diaris) a un preu d’escarni, discriminatori respecte del preu del mercat i per sota del preu de cost: 265 euros per tona. El preu de mercat habitual es troba entre 300 i 333 euros per tona, com a mínim.
Peñasanta, una empresa amb socis que pertanyen a l’ oligarquia castellana de sempre, ha trobat un cap de turc perfecte.
Si Can Feliu cau, tot el sector sabrà que no hi ha marge de negociació i les lleteres espanyoles podran fer el que vulguin. Això ja els va bé a les marques. Per això ni Danone, ni Puleva, ni Ato han volgut comprar una petita part de la producció, tal i com els demanava Can Feliu. Diuen que van servits, com molts altres. Ara bé, mireu els envasos d’algunes marques que es comercialitzen als supermercats de Catalunya i veureu que estan venent al país llet recollida i manufacturada a França. No hi ha espai, doncs, per a la llet catalana? Sí que n’hi ha, però la voluntat és escanyar els productors catalans perquè abaixin el preu.
L’exemple de la ineficàcia de la nostra administració la palesem en aquestes situacions. Mentre els nostres polítics estan discutint un “Pacte Fiscal “ impossible, Espanya obliga que cada dia més empreses catalanes hagin de tancar portes. Els grans moments dels pobles i les nacions arriben per una injustícia . Sempre és el poble qui fa el primer pas.
La guerra per la intervenció de Catalunya ja ha començat. Fins avui tot són baixes catalanes. Els nostres comandaments han perdut el contacte amb la realitat i encara creuen en un “Pacte miracle” d’ última hora. Quant ells s’ adonin que l’enemic és l’enemic ja no hi serem a temps.
Hem de fer el que hem de fer per protegir les nostres empreses. La batalla per la ramaderia i per tot el sector primari català ja ha començat. Serà la primera batalla de la guerra per recuperar el nostre país. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.
Hem arribat al final del camí i hem de començar a plantar cara. Els espanyols han de saber que aquesta vegada el poble català té l’exèrcit dels milers i milers d´empresaris que lluitaran perquè saben que sense Estat propi mai no seran competitius en un món global.
Amb aquest boicot als productes espanyols tota Europa també sabrà que “ la causa catalana “ mal tancada s’ha tornat a obrir. Quant Europa sàpiga tot el mal que ens ha fet Espanya no tinc cap dubte en pensar que aquesta vegada ens donarà suport.
“ Només amb un Estat Propi Catalunya serà econòmicament viable”.
http://in.directe.cat/ccn/blog/8328/la-primera-batalla-per-lestat-propi
2.
El Cercle Català de Negocis fa una
crida a boicotejar la llet espanyola
31/07/2012
Aquesta corporació castellana està asfixiant Can Feliu obligant-la a vendre la seva llet a “un preu d’escarni, discriminatori respecte del preu de mercat i per sota del preu de cost”, segons ha denunciat el president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner. Carner recorda l’èxit del boicot a Pascual i manifesta la necessitat de tornar a respondre des de la base: “Comencem la batalla els consumidors; el poble. És per responsabilitat social i per no perdre més llocs de treball.
No comprem productes com Danone o Puleva.”
Sortosament, sabem per experiència que del boicot a Leche Pascual (el mateix ram) en varen sortir amb la cua entre cames. També sabem que el boicot al cava va ser contrarestat amb el boicot català als vins de la Rioja, i aquests varen influir per atenuar el boicot. També sabem que Catalunya des de sempre tenia un mercat important a Espanya, que potser feia desestimar el mercat estranger, però actualment s’exporta cada cop més de forma que Catalunya ara té repartit el seu mercat de productes manufacturats en tres parts pràcticament iguals:
·
Exportació a Espanya
·
Exportació a l’estranger
·
Consum propi
Doncs, seguint els consells del CCN, protegim els productes catalans:
Boicot a Central Lechera Asturiana, Ato, Larsa, Puleva i Danone
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada