Benvolguts,
Els francesos tenen una
expressió molt comuna que fa: Le coeur a gauche et
le portefeuille a droite!
Doncs això ens explica l’articulista
en començar.
Parlant de Strauss Kahn, en aquest enllaç, del 2011, que val la pena de llegir, es veu
l’exemple de la frase en qüestió, que a Bèlgica equiparen a la gauche-caviar.
L’article d'en Feliu filosofa sobre
la fe, i per tant ens estimula a ser molt crítics: la corrupció, l’interès
propi, le portefeuille a droite, la fe mussoliniana i la franquista es troben: España
va bien i el superlatiu España es una gran nación
Tasts:
Això, un factor electoralment neutre, és el que representa pel PP la corrupció que l'encercla en molt ampli radi. Feliu
recolza l’explicació en dos puntals:
1.
Hume: “No hi ha res més cert que el fet
que els homes estan, en gran mesura, governats per l'interès propi”.
2.
Mussolini: “La massa no ha de saber; ha
de creure. La fe ha d'estar per sobre del saber i l'emoció, per sobre del
pensament”, deia sovint.
No només l'“España va bien” d'Aznar, sinó l'“España es una gran nación”, de
Rajoy. Sobre aquesta pedra angular s'edifiquen les
creences inamovibles...
Assaborim el magnífic
article del Ponç Feliu:
19 juny 2016 2.00 h
TRIBUNA
Factor neutre
Ponç Feliu – Escriptor
Ponç Feliu Llansa viu a Besalú. Ha estat degà del Col·legi d'Advocats de
Girona i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El seu
vessant humanista l'ha portat des de sempre a alternar el Dret amb disciplines
com la història i la literatura. És col·laborador habitual del diari El Punt-
Avui. Ha publicat L'avi Siset (2004), L'any que va ploure cendra (2004), En el
Temps de les Fronteres (2008) i L'hostal de l'Estrella. Converses amb Josep
Palau i Fabre (2009).
Això, un factor electoralment neutre, és el
que representa pel PP la corrupció que
l'encercla en molt ampli radi. Almenys així sembla ratificar-ho una base
electoral d'aquest partit de set milions de votants. Sabem, doncs, que passi
el que passi, sigui quin sigui el probable nou escàndol, afecti qui afecti dels
seus dirigents, el pròxim 26 de juny set milions de braços introduiran, amb nas
tapat o a pudor batent, la papereta del PP a l'urna. Fenomen aparentment
incomprensible, però no exempt d'explicació.
I de més d'una:
1) El filòsof David
Hume ja va deixar escrit que “no hi ha res més
cert que el fet que els homes estan, en gran mesura, governats per l'interès
propi”. Una
part, doncs, d'aquesta enorme xifra de votants s'explica, ja d'entrada, per
aquest factor desproveït de qualsevol connotació emocional. Amb
total preterició de qualsevol element axiològic
de caire moral, una massa indeterminada de vots va a
parar a aquest partit amb total asèpsia i amb la mirada girada exclusivament
cap a la cartera pròpia.
Però ¿com és que ara, havent-hi
alternativa, es manté aquest grau de fidelitat? Abans es podia adduir
que, girant el cap als quatre vents, cap més partit de dreta emergia en
l'horitzó, tractant-se, doncs, el seu vot d'una opció obligada per a qualsevol
perfil conservador. Però ara Ciudadanos se superposa
al PP sense la xacra de la corrupció –s'hi superposa i fins el supera, per exemple,
en l'exacerbació espanyolista–. Cal, doncs, seguir esbrinant més factors.
2) “La massa no ha de saber; ha de creure. La fe ha d'estar per
sobre del saber i l'emoció, per sobre del pensament”, deia sovint Mussolini. Aquest element religiós, la fe, s'esdevé, per tant,
fonamental. La fe en una organització, ecumènica a l'Estat espanyol, que abasti
tota la pell de brau, que sacsegi atàvics i tribals sentiments de pertinença a
una comunitat bàsica, unida i indestructible, de present pletòric i futur encara
més lluminós. No només l'“España va
bien” d'Aznar, sinó l'“España
es una gran nación”, de Rajoy. Sobre
aquesta pedra angular s'edifiquen les creences inamovibles. Així com
és impensable trobar lletjor en, per exemple, la Mare de Déu de Montserrat o la
Virgen del Rocío –la gent s'emociona davant la Moreneta o la Blanca Paloma–, pel devot del PP res mereix censura suficient per justificar
una infidelitat. Per molts creients, precisament la prova de la benedicció celestial, de la
protecció divina, del seu particular credo, rau en la seva pervivència malgrat
les malifetes, per ominoses que hagin estat, dels seus ministres.
Ponç Feliu
Joan A. Forès
Reflexions
Ponç Feliu
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada