dijous, 23 de juny del 2016

23/06/2016. Nou àudio: Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz un pla detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i posar al seu lloc ‘un home de confiança’ que identifica amb l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó. Fainé i altres empresaris planejaven fer fora Artur Mas i posar Germà Gordó. Perquè aquí jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabarem…acabarem a ‘hòsties’.

23/06/2016. Nou àudio: Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz un pla detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i posar al seu lloc ‘un home de confiança’ que identifica amb l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó. Fainé i altres empresaris planejaven fer fora Artur Mas i posar Germà Gordó. 

Hauríem de tornar a llegir les teories del Cop d'Estat, per saber què faran ara. 
I sobretot el que cal és que ara no ens adormim, que valorem la magnitud de la tragèdia i que bista la situació en deixem d'hòsties tal com diu el De Alfonso i fgem una DUI amb suport internacional d'una punyetera vagada!

‘Has de saber-ho, Germá, els empresaris et donarien suport, l’electorat del comerç, de la indústria, de l’empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres … li has de vendre a més un cert afecte us ha donat la majoria absoluta durant vint-i-tres anys … Perquè aquí jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabarem…acabarem a ‘hòsties’.

Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz un pla detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i posar al seu lloc ‘un home de confiança’ que identifica amb l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó.

Una bona frase. I el De Alfonso se’l veu eixerit i amb memòria o potser no cal recordar-se del “micos”...Deu estar parlant d’en Jordi Turull: Quan jo ho parlo amb Jordi, no recordo el cognom, el que és actualment secretari d’allà...

Vegem el lliurament d’avui:
Nou àudio: De Alfonso diu al ministre que Fainé i altres empresaris planejaven fer fora Artur Mas i posar Germà Gordó
També esmenta altres noms d'empresaris el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet
Benvolguts,
El ventilador de la merda ja està engegat!
I aquesta gent deu tenir 10 o 20 paios intentant convèncer a 10 o 20 indepes i no indepes catalans: d’ERC, de les CUP, de Convergència de CSP, del CCN, de la Pimec, de Foment, universitaris fatxes, que n’hi ha molts...
Teoria del Cop d’Estat.
Teoria del Cop d’Estat.
 De la Viqui. Cops d'estat del segle XX
Són els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:
I l’Alzamiento, quan? El 18 de juliol?


Per: Redacció
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_mail.png
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png 23.06.2016  14:35

Fotografia: Pere Cardús.
Segons que publica el diari Público, Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz un pla detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i posar al seu lloc ‘un home de confiança’ que identifica amb l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó. Segons la conversa diversos empresaris estaven disposats a col·laborar en la maniobra contra Mas per a aturar el procés d’independència. Entre altres noms esmenta el director de La Caixa, Isidre Fainé, el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet.
Escolteu i llegiu les frases més destacades del primer àudio:
DA. He mogut fils pel meu compte, sempre he anat proposant idees i quan he anat a parlar amb empresaris…t’ho resumeixo molt. Hem anat parlant amb Isidre Fainé, esmorzars cada mes i comentem coses; amb José Luis Bonet, que inclús ve als dinars que jo organitzo a Santander a l’estiu; amb Julio Fernández, de l’associació d’empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara i vas parlant amb empresaris forts i diuen: ‘això ho has de parlar, aquesta és la sortida’.
DA. I, a Convergència, la persona amb la que jo mantinc…perquè és la persona que en el seu moment el president va dir complint amb la nova Llei de relació Govern de Catalunya i Oficina [Antifrau], a mi em van posar d’interloctor a Germà Gordó.
Escolteu i llegiu les frases més destacades del segon àudio:
DA. A mi no em preocupa el dia 9 de novembre, ministre. Germà Gordó em diu que no es farà, que no es farà per suposat, no ho tiraran endavant amb una suspensió del Tribunal Constitucional.
Escolteu i llegiu les frases més destacades del tercer àudio:
DA: Jo t’ho estic transmetent d’allò més literal, com m’ho va dir, ni ho he analitzat en aquest sentit. Bé, el cas és aquest. És clar, dius, això és una bogeria. Això sí que preocupa perquè si per casualitat guanyen i, possiblement, podrien guanyar en una llista. No amb majoria absoluta, però sí prou com perquè després si el Partit Popular, el PSC o Ciutadans no aconsegueixen arribar a acords, ja que ells governarien i això ja sí que és que el president perdi el control.
Perquè aquí jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabarem…acabarem a ‘hòsties’.
JFD: Estàs parlant d’unes eleccions plebiscitàries, no?
DA: Plebiscitàries. I el president estava convençut de convocar amb llista única i crec que es reunia aquesta setmana, em va dir Germà, amb ells a soles en reunió conjunta el mes de febrer. Jo això és el que crec que cal combatre. Quan jo li dic llavors a Germà: ‘Has de saber-ho, Germá, els empresaris et donarien suport, l’electorat del comerç, de la indústria, de l’empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres … li has de vendre a més un cert afecte us ha donat la majoria absoluta durant vint-i-tres anys … aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se’n va a ERC,  aquest electorat no se’n va al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no anirà votar. Però al partit l’esteu enfonsant, ho està enfonsant el president. Teniu segons la seva última enquesta 13-14 escons, és poquet, poquet …
JFD: 13 o 14 Convergència?
DA: Sí, podrien baixar fins a 13 o 14. Si se’ls separés d’Unió, podrien baixar fins als 13 o 14. Això és la ruïna del partit.
JFD: Això és la fi de partit.
DA: ‘… i si aneu en una llista única és la fi, si o si. Un partit que ha estat integrador, que ha estat majoria absoluta, que ha estat dialogant amb Espanya’. Li vaig dir: ‘de veritat que és això el que voleu els membres del partit?’ Llavors li vaig dir: ‘jo seguiré treballant perquè hi hagi consens, que es pugui parlar… Germà em surt amb que no hi ha cap gest. Llavors li dic: ‘jo intentaré, ho intentaré, que el president del govern espanyol li faci una crida al president de la Generalitat. Ho intentaré abans que acabi el mes d’octubre i digui les coses clares, però ja no podran posar ‘és que a mi no m’han proposat, és que a mi…» Escolti no, ‘jo el vaig trucar, jo el vaig trucar’. Que ja no puguin argumentar l’excusa que estem a l’espera encara, doncs que tingui una trucada i que li digui la realitat: ‘Mira, tens la soga al coll. Si saltes et talles el coll, si no saltes salvaràs al teu partit. Si no ho vols fer pel teu país Catalunya, si no ho fas per Espanya, fes-ho pel teu partit. Això sí que t’interessarà. T’enfonses, el trenques, ho destrosses, ho fas miques, el perds i passaràs a la història com una cosa nefasta. La possibilitat que tens és: esgotar la legislatura, aconseguir parlant amb Miquel Iceta [líder del PSC] el suport dels tres diputats per acabar-la sense dependre d’Esquerra ni bogeries. En aquest any i mig que queda de legislatura es poden parlar de moltes coses, entre altres coses dels 33 apartats que em vas portar. Dels quals jo crec que n’hi ha 14…
JFD: Dels 23.
DA: … dels 23, dels quals n’hi ha 13 o 14 que es poden … n’hi ha quatre que són impossibles…Bé, es tracta de no dir-li que és impossible. ‘Mira, aquests 13 des de ja i els altres nou els negociem en aquest any i mig. Saps que quatre no pot ser, però els negociem… però esgotar la legislatura. Tenim un any i mig per seguir parlant, per seguir dialogant, per reformular posicions, per parlar de la regeneració, per parlar d’Andalusia, per parlar de Catalunya integrada a Espanya, per parlar de la Constitució…
Ara, si les convoques anticipadament ja no hi ha marxa enrere, no demanis més, perquè no permetrem que Catalunya s’independitzi.
Tu mateix. Ara, ets tu el que saltaràs amb la soga. Jo t’estic oferint que et treguis la soga i passar a la història com…’ Perquè això passaria per a que Artur Mas deixés el partit o deixés la presidència, això és evident, i aquí és on entraria Germà. Jo amb en Germà encara he de fer la tasca de ‘escolta, dins el partit heu de liderar i agafar les regnes’.
JFD: I quan?,  en aquest escenari que dibuixes, quan deixaria Artur Mas la Presidència de la Generalitat?
DA: Bé, és que si s’aconsegueix esgotar l’any i mig que resta de legislatura, en les properes eleccions ell ja haurà dimitit, hi haurà un nou secretari general…
DA: …A veure, crec que tothom i tot ésser humà tenim una certa vanitat. Jo sóc un creient fervent i la vanitat tot i així també la tinc. No el protagonisme, però sí la vanitat; sentir que has fet alguna cosa bona t’omple d’orgull. Aquesta la tenim tots i jo crec que el president Mas també, per molt que ell sigui molt … és catòlic però no sé massa bé com definir-lo. Però bé, estic segur que té la seva vanitat i l’oferta seguirà: ‘Mira, passaràs a la història com l’únic expresident de la Generalitat que va a ser assessor també del govern espanyol en temes de política territorial. Perquè Montilla va renunciar, Pujol i Maragall … només quedes tu. O sigui que no et vas a retirar de la política, vas a tenir un cert protagonisme. Dos, els llibres d’història parlaran de tu com algú que mai es va saltar la llei, que va ser moderat. A més, vas arribar fins el màxim, on no ha arribat ningú en el tema de la independència de Catalunya i tot i així vas ser prou home d’estat per no saltar-mai la llei. T’oferim també això. No farem mai, no podrirem el teu nom entre les lletres. Collons, això sí, has de deixar el partit en mans d’una altra persona que heretarà el programa del teu partit, però no l’ideari de la independència com tu ho has proposat’. I aquesta persona estic segur que és Germá Gordó.
Germá Gordó, que comptaria amb el suport empresarial en aquest sentit. És a dir, amb els mitjans, i que estaria disposat a això. Jo he tingut reunions amb ell, a veure, evidentment, ja ho va dir Alfonso Guerra, et mous i et ‘fots una hòstia’ abans que surtis. Ell calladet, tot i que algun ja va traient el seu nom, ell calladet. Però ell està encantat. Quan ell em sent explicar-li això, no em diu no.
Escolteu el quart àudio:
JFD: Es deixa estimar.
DA: Es deixa estimar. Quan jo parlo amb Espadaler [Ramon Espadaler, d’Unió] diu que li sembla bona idea. Quan jo ho parlo amb Jordi, no recordo el cognom, el que és actualment secretari d’allà, em consta que sí. Ara, que caldria fer aquest gest de la trucada, durant aquest mes i que caldria posar-li les coses clares a aquesta crida i oferir-li el diàleg dels 23 punts i, sobretot, aconseguir que esgoti la legislatura, perquè si no ‘ets tu el que et suïcides i suïcides al teu partit … Amb la qual cosa això no et serà perdonat mai, mai et va a ser perdonat. Tu vas ser el que vas trencar el partit després de tenir majoria absoluta tants anys. I això és el que dirà la història de tu. Pensa-t’ho. Jo t’ofereixo diàleg un any i mig, que és molt temps per dialogar.’
Segurament —jo li diria a Germà Gordó— el que heu de posar és un home a Madrid que parli cada setmana amb Interior, Exteriors, Política Territorial i Vicepresidència. I a la setmana següent parli allà també amb tu. Però que parli no políticament, no ha de ser un comissari de Convergència. Ha de ser algú tipus diplomàtic, que expliqui l’ho bo, que respongui a l’ho dolent, que intenti evitar el frec, que sàpiga distingir si algú li diu alguna cosa que li molestarà; que sàpiga distingir que això no té importància que pel que s’està negociant doncs em puc evitar explicar-li aquesta cosa. Algú que no tingui cap interès darrere, res més que el bé de la societat. És que clama al cel. Germà està disposat, l’empresa a Catalunya està disposada, jo confio que també el govern espanyol hi estigui disposat i aportaria això.
No cal ser un linx per saber en qui està pensant quan parla d’aquest algú. Però, a més, De Alfonso canvia de cop en aquest moment d’argument i deixa anar:

DA: ‘Dit això. Nosaltres estem investigant coses d’Esquerra, però són molt febles. Aquesta és la veritat, ministre…’
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)