Benvolguts,
Aquests
dies passats i futurs, temps d’eleccions,
ens van crucificant amb problemes que no són per ara, no és el moment apropiat.
Des de fa una setmana, en una entrevista a l’Elisenda Paluzie s’ha obert la
Caixa de Pandora de la RUI. I tothom hi ha dit la seva: En Vicent
Sanchis, en Vicent Partal, la Carme Forcadell, els lerrouxistes, botiflers i
anticatalans Ciudadanos, en Guifré Jordan, en Bernat Vilaró, en Jordi Sánchez
en nom de l’ANC, en Germà Capdevila, l’Eduard Voltas, la Marta Lasalas, la
Marta Alcolea, l’Òscar Palau, en Salvador Cot, l’Hèctor López Bofill...més que
un foc no en cremaria! I avui comença una segona ronda amb l’Èric Bertran. Tot
per distreure el personal!
Els
arguments dels diferents opinaires són variats i sovint et cal haver-te llegit
els opinaires anteriors per a poder entendre-ho i dir-hi la teva.
L’Èric
Bertran amb molt bon criteri es pregunta, ens pregunta, si els comuns dels
mortals catalans som ara experts en dret constitucional, política internacional
i processos d’independència?
Per
tant hem d’absorbir tota la filosofia dels mestres per a poder-nos crear una
opinió. I d’aquest pas al següent, o sigui a l’esbombar-ho públicament hi ha
molta distància i molta gosadia. Jo crec que de moment no opinaré, però
intentaré reflectir l’experiència dels entesos...
Vegem l'opinió de l'Èric Bertran:
14/06/2016.
22:29 H
'Per què el RUI,
ara?? ... No, jo no entenc l'ANC, ja fa molt de temps que no l'entenc'
Des de la setmana passada que es parla molt de
fer un Referèndum Unilateral d’Independència i de fer-lo una vegada
s’hagi demostrat que després de les eleccions espanyoles només possible un
referèndum pactat a l’Estat. Jo no hi
estic ni a favor ni en contra, però no entenc per
què surt ara la proposta a mitja campanya
electoral i, sobretot, no entenc per què s’obre el
debat públicament com si els ciutadans i socis de l’Assemblea fóssim ara experts en dret constitucional, política internacional
i processos d’independència.
Ja fa molt temps que no
entenc a l’Assemblea Nacional Catalana i la proposta que de manera unilateral va fer aquest cap de setmana
obrint la possibilitat a aquest referèndum em
sembla marejar la perdiu, a més d’un seguidisme lamentable a l’unionisme
d’Ada Colau i la seva estratègia de referèndum falsa. No teníem
tots plegats pactat un full de ruta? De què
serveixen els pactes si després cadascú van fer noves propostes de cara a la
galeria per jugar a veure qui és més radical? Per què l’Assemblea
calla amb els pressupostos i ara abona la tesi de canviar el full de ruta? Està demanant el vot per En Comú Podem? La del referèndum no era una pantalla passada? No ho
vam intentar ja o ara cal que el ritme ens el marqui Podemos?
I és que quina diferència hi ha
entre aquesta proposta de referèndum i el 9N? Podem fer un referèndum
vinculant mentre siguem autonomia?
I si en cas de fer-lo només anem a votar els del sí té
algun tipus de validesa?
No era
més lògic abans aprovar les lleis de desconnexió, crear una nova legalitat
catalana que substitueixi l’actual, declarar la independència i fer eleccions
constituents per validar o ratificar aquesta independència donant ja un
pes específic als partits polítics per poder redactar la Constitució
Catalana?
No, jo no entenc l’ANC,
ja fa molt de temps que no l’entenc. Tampoc que els actes de la diada es
descentralitzin, tampoc que les ciutats escollides siguin Barcelona, Tarragona,
Lleida, Berga i Salt. No entenc l’ANC fa molt de temps i cada vegada menys
gent del meu entorn la entén. A veure si al final als actes de l’ANC d’aquesta
diada hi arribaran la meitat d’independentistes que l’any passat.
www.ericbertran.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada