Benvolguts,
Un
petit dossier de les propostes sobre impostos dels partits que es presenten el 26-J a les eleccions
espanyoles.
Quan
es tracta d’escanyar els ciutadans amb impostos cal recordar aquell diàleg entre Colbert
i Mazarino.
Corre per
internet aquesta anècdota.
Els
personatges:
· Lluís XIV (1638-1715)
era l’autoanomenat Rei Sol
· Mazarino (1602-1661)
era un cardenal i Primer Ministre francès nascut en el regne de Nàpols. Fou el successor
del cardenal Richelieu
· Colbert (1619-1683)
havia nascut a la Xampanya, al nord-est de França i fou deixeble avançat
de Mazarino a la cort francesa i posteriorment gran Ministre de Finances.
Per internet
diuen que l’anècdota pot ser veritat o no ser-ne, però reflecteix l’esperit que Colbert va donar posteriorment a les finances
franceses:
Diàleg entre Colbert i Mazarino durant
el regnat de Lluís XIV de França
Colbert: Per a
obtenir diners, hi ha un moment que enganyar [el contribuent] ja no és
possible. M'agradaria, senyor superintendent, que m'expliqués com és possible
continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...
Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó.
Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar
l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí
que pot continuar endeutant-se. Tots
els Estats ho fan!
Colbert: Ah
sí? Vostè pensa això? En tot cas, ens calen diners. I com hem d'obtenir-ne si
ja vam crear tots els impostos imaginables?
Mazarino: Se'n
creen més.
Colbert: Però
ja no podem llençar més impostos damunt dels pobres.
Mazarino: És
cert, això ja no és possible.
Colbert: Llavors,
damunt dels rics?
Mazarino: Als rics tampoc! Ells ja no consumirien més i un ric que no
consumeix, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que consumeix, sí!
Colbert:
Llavors com ho hem de fer?
Mazarino:
Colbert! Tu penses com un formatge de gruyère, o com l'orinal d'un malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent
entre els rics i els pobres!! Són tots aquells que treballen somiant a arribar
algun dia a ser rics i tenint por de ser pobres. Aquests són els que hem de
gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! Aquests, com més els prenguem, més
treballaran per a compensar allò que els hem pres. Són una reserva inesgotable
!!!.
I avui, quatre segles més tard......... s’ha inventat l’IRPF, l’IVA, la Corrupció, els Paradisos fiscals, ...
Vejam les propostes
dels partits pel que respecta als impostos segons l'apunt:
ELECCIONS 26-J
Impostos i 26-J:
rescatar les classes mitjanes o ofegar-les una mica més?
Víctor Costa
Barcelona. Divendres, 24 de juny de 2016
Barcelona. Divendres, 24 de juny de 2016
Una vegada més, els
impostos tornen a estar sobre la taula de la campanya electoral i només hi ha
tres sortides possibles: apujar-los, abaixar-los o mantenir-los. Partit
a partit han afegit amb molta cura les seves propostes als
programes electorals o bé han reutilitzat aquelles que van deixar en stand-by durant les eleccions del 20-D. Les estrelles convidades són
novament l'IRPF i l'IVA. La
teoria econòmica i el sentit comú permeten d'entreveure que a pocs dies d'unes eleccions generals, la promesa
d'abaixar impostos és altament atractiva per tal d'aglutinar un nombre més
gran de votants.
Ara bé, prometre i no complir és
oferir un caramel de gust agredolç difícil d'oblidar ja que
després el temps acaba col·locant cada proposta al seu lloc. L'objectiu és guanyar el
votant mitjà i recuperar les classes treballadores que han estat les més
perjudicades per la crisi. El diagnòstic i la
voluntat coincideixen, el modus operandi no i això acaba afectant el resultat.
Rescatar o ofegar? Qüestió de prioritats i de propostes.
De moment, l'únic partit
que no ha descartat abaixar impostos si
governa, amb el permís de Ciutadans a data de 2018, ha estat el PP de la mà del seu
candidat i actual president en funcions, Mariano Rajoy, que segueix desafiant els
límits de Brussel·les. Malgrat que Espanya ha incomplert reiteradament
l'objectiu de dèficit pactat amb Brussel·les durant els últims quatre anys, Rajoy s'ha mostrat convençut que una baixada d'impostos
és compatible amb els objectius marcats per la Comissió Europea (CE). La CE ha procurat no influir en el vot de
les pròximes eleccions i per això, ha aplaçat fins a principis de juliol,
un cop celebrat el 26-J,
el consell de ministres europeus que haurà de prendre una decisió definitiva al voltant de si
sancionar o no Espanya amb 2.000 milions per l'incompliment del dèficit. Tampoc es descarta el
retorn dels inspectors europeus a Madrid.
Vegem els diversos contes de la lletera:
PP, abaixar
impostos i dèficit és "perfectament compatible"
El ministre d'Economia i
Competitivitat, Luis de Guindos assegura que és "perfectament compatible" reduir els impostos
alhora que el dèficit públic sota el paraigües d'un creixement econòmic pròxim
al 3%. La proposta del PP és abaixar dos punts l'IRPF
en tots els trams impositius, de manera que el mínim passi del 19% al 17%
i el màxim del 45% al 43%, aprofitant la recuperació econòmica i
per tal d'afavorir la contractació laboral. A més, les persones que trobin
la seva primera feina no pagaran IRPF durant un any, mentre
que els aturats de llarga durada que comencin un negoci no pagaran IRPF durant
dos anys.
La proposta del PP pel
que fa a l'IVA és continuista ja que aposta per deixar els tipus com estan, un
cop reformats durant el seu mandat.
PSOE: La
"veritat" de Sánchez i la "indecència" de Rajoy
El candidat del PSOE, Pedro
Sánchez no s'acostuma a oblidar de Rajoy en les grans ocasions. Del
"vostè no és decent" al Rajoy "no diu la veritat". I quina
és la veritat de Sánchez? "Espanya no podrà
abaixar impostos" tal i com va assegurar durant les
jornades del Cercle d'Economia a Sitges. El PSOE proposa mantenir la tarifa de l'IRPF a les rendes
mitjanes i baixes i apujar-ho a les rendes del capital però res d'abaixar-lo ja que
això implicaria retallades en la despesa pública.
Malgrat això, Sánchez
també considera que es poden aplicar altres mesures com són una reforma fiscal que desplaci la càrrega
tributària o una reforma integral que anivelli la tributació de les rendes de
treball i de capital. En el programa electoral, la proposta és "un canvi estructural del sistema impositiu per
incrementar la recaptació sense apujar impostos a les rendes mitjanes i als
treballadors; una reordenació i eficàcia més gran de la despesa pública en
lluita contra la desigualtat i la creació de riquesa, i un creixement econòmic
de qualitat." La cultura
també importa al PSOE que pretén abaixar del 21%
al 10% l'IVA del cinema, el teatre
i la música. Agradable simfonia abans del gran concert electoral.
Per la seva banda, el PSC
demana "una fiscalitat justa" i detalla el canvi estructural: reformar l'impost sobre l'IRPF augmentant la
progressivitat, incorporant la capacitat de riquesa i eliminant les deduccions
regressives.
Unidos Podemos,
un sorpasso del 55%
Unidos Podemos que
acostuma a saber com donar sempre un títol i una xifra diferencial a tota
la resta, proposa una reforma de l'IRPF amb una ampliació del nombre i
tipus de trams a les rendes de més de 60.000 euros anuals, és a dir, 5.000 euros al mes. A més,
proposa elevar progressivament el tipus marginal de cada tram.
Un nou sorpasso que va del 45% al 55% per rendes de 300.000 euros anuals, és a dir, 25.000 euros al mes.
A dalt sempre ho han
tingut clar però ¿i a baix? En una
entrevista a El Nacional, el candidat d'En Comú Podem, Xavier
Domènech que no entra en debats de qui és ric o qui és pobre, sí que
reconeix que no s'han plantejat abaixar l'IRPF a les rendes més baixes
de 60.000 euros.
Ara bé, sí que han plantejar "fer un IVA
superreduït per subministraments bàsics, aliments de primera necessitat,
cultural." I pel que fa a
l'objectiu de dèficit de Brussel·les, la seva recepta és renegociar ja que "a
vegades obeir és deixar de pensar."
Ciutadans, al
rescat de les classes mitjanes
El responsable econòmic
de Ciutadans, Luis Garicano ha apostat encara més fort
que el PP però no de forma immediata ja que la seva proposta passa per una rebaixa del 3% de
l'IRPF al 2018 amb l'objectiu
d'ajudar les classes treballadores que han estat fortament danyades durant
la crisi. I malgrat que mostren confiança en què
les seves reformes augmentaran el creixement i retallaran en despeses absurdes
i bombolla política, el millor és curar-se en salut: "En cap cas, apujarem els impostos." Ciutadans
també juga més fort que el PP quan assegura que serà capaç de crear 2,5 milions
de llocs de treball en els compassos finals de la legislatura.
A més, Ciutadans
reitera que ells sí que compliran amb l'objectiu pactat amb Brussel·les i
després, "podrem abaixar impostos." I mentrestant, "dos
milions de famílies rebran uns 100 euros al mes" assegura
Garicano. Pel que fa a l'IVA, el
"desig" és abaixar-lo. Ara bé entre el desig i la
realitat, Garicano considera una irresponsabilitat
introduir aquesta mesura després de l'excés de dèficit públic del 2015.
L'excepció serà l'IVA cultural, sobre el que asseguren que sí que s’abaixarà.
ERC: fiscalitat
justa i rescat dels autònoms
Esquerra Republicana proposa "una
nova fiscalitat justa" per a les classes treballadores i mitjanes
mitjançant un sistema fiscal "redistribuïdor i
incentivador de l'ocupació i l'emprenedoria". En mesures
concretes i sota el lema "l'únic canvi possible" proposa un IVA
cultural superreduït al 4% i reinstaurar l'impost a la banca, a l'energia nuclear, a les
emissions contaminants i a les operadores de telefonia mòbil per a la creació
cultural.
Pel que fa a l'IRPF,
ERC proposa una territorialització del 0,7% per a fins socials i
reduccions de l'IRPF per a les inversions de capital a les empreses d'economia
social. I no només això: "reduir càrregues inicials, tarifa plana i vacances
fiscals per als emprenedors i autònoms." Gabriel Rufián i Joan Tardà piquen l'ullet a les pimes, als emprenedors, als autònoms i a
les empreses socials i entitats no lucratives, sobre les que reivindiquen un
millor tractament fiscal i bonificacions a les quotes de la seguretat
social.
CDC contra
l'ofec de l'Estat
CDC denúncia
en el seu programa "l'ofec de les
institucions catalanes" mitjançant
el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat,
la desequilibrada distribució dels objectius de
dèficit, l'augment de la pressió fiscal
estatal sense retorn per Catalunya, la no-consideració del cost de la vida com
a "font de desigualtats" o el sistema de finançament, entre d'altres. En aquest sentit, les seves propostes defensen un IVA
superreduït del 4% als productes i
serveis culturals però sobretot una participació in crescendo de la
Generalitat en els augments de recaptació d'IVA i altres impostos estatals als
catalans fins al punt d'assolir-ne les competències normatives i la titularitat
completa. Ja no es vol "pidolar" més
transferències a l'Estat.
En termes d'IRPF,
el candidat de Convergència, Francesc Homs va assegurar fa
unes setmanes que "no hi ha marge per
reduir l'IRPF". En aquest cas
feia referència a Catalunya ja que de cara a
Espanya, es proposa incrementar el percentatge d'IRPF destinat a finalitats
d'interès social i mediambiental. Passant del 0,7% al 1%. Com també, incrementar les
deduccions per maternitat i donar suport a la família, entre d'altres. Homs ja
avisava en una entrevista a El Nacional que els vots
de CDC "podrien valdre a preu d'or" i no dubtarà en
utilitzar-ho per acabar amb l'ofec de l'Estat.
Victor Costa
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada