divendres, 24 de juny del 2016

24/06/2016. 26-J. Víctor Costa. Impostos i 26-J: rescatar les classes mitjanes o ofegar-les una mica més? Diàleg entre Colbert i Mazarino. Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí que pot continuar endeutant-se.

Benvolguts,

Un petit dossier de les propostes sobre impostos dels partits que es presenten el 26-J a les eleccions espanyoles.

Quan es tracta d’escanyar els ciutadans amb impostos cal recordar aquell diàleg entre Colbert i Mazarino.

Corre per internet aquesta anècdota.
Els personatges:
·         Lluís XIV (1638-1715) era l’autoanomenat Rei Sol
·         Mazarino (1602-1661) era un cardenal i Primer Ministre francès nascut en el regne de Nàpols. Fou el successor del cardenal Richelieu
·         Colbert (1619-1683) havia nascut a la Xampanya, al nord-est de França i fou deixeble avançat de Mazarino a la cort francesa i posteriorment gran Ministre de Finances.
Per internet diuen que l’anècdota pot ser veritat o no ser-ne, però reflecteix l’esperit que Colbert va donar posteriorment a les finances franceses:
Diàleg entre Colbert i Mazarino durant el regnat de Lluís XIV de França
Colbert: Per a obtenir diners, hi ha un moment que enganyar [el contribuent] ja no és possible. M'agradaria, senyor superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...
Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí que pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!
Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? En tot cas, ens calen diners. I com hem d'obtenir-ne si ja vam crear tots els impostos imaginables?
Mazarino: Se'n creen més.
Colbert: Però ja no podem llençar més impostos damunt dels pobres.
Mazarino: És cert, això ja no és possible.
Colbert: Llavors, damunt dels rics?
Mazarino: Als rics tampoc! Ells ja no consumirien més i un ric que no consumeix, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que consumeix, sí!
Colbert: Llavors com ho hem de fer?
Mazarino: Colbert! Tu penses com un formatge de gruyère, o com l'orinal d'un malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres!! Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a ser rics i tenint por de ser pobres. Aquests són els que hem de gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! Aquests, com més els prenguem, més treballaran per a compensar allò que els hem pres. Són una reserva inesgotable !!!.

I avui, quatre segles més tard......... s’ha inventat l’IRPF, l’IVA, la Corrupció, els Paradisos fiscals,  ...

Vejam les propostes dels partits pel que respecta als impostos segons l'apunt: Impostos i 26-J: rescatar les classes mitjanes o ofegar-les una mica més?


ELECCIONS 26-J

Impostos i 26-J: rescatar les classes mitjanes o ofegar-les una mica més?
Víctor Costa
Barcelona. Divendres, 24 de juny de 2016
http://www.elnacional.cat/bundles/cs/Widgets/VaCentralContent/images/box.png

Una vegada més, els impostos tornen a estar sobre la taula de la campanya electoral i només hi ha tres sortides possibles: apujar-los, abaixar-los o mantenir-los. Partit a partit han afegit amb molta cura les seves propostes als programes electorals o bé han reutilitzat aquelles que van deixar en stand-by durant les eleccions del 20-D. Les estrelles convidades són novament l'IRPF i l'IVA. La teoria econòmica i el sentit comú permeten d'entreveure que a pocs dies d'unes eleccions generals, la promesa d'abaixar impostos és altament atractiva per tal d'aglutinar un nombre més gran de votants.


Ara bé, prometre i no complir és oferir un caramel de gust agredolç difícil d'oblidar ja que després el temps acaba col·locant cada proposta al seu lloc. L'objectiu és guanyar el votant mitjà i recuperar les classes treballadores que han estat les més perjudicades per la crisi. El diagnòstic i la voluntat coincideixen, el modus operandi no i això acaba afectant el resultat. Rescatar o ofegar? Qüestió de prioritats i de propostes.

De moment, l'únic partit que no ha descartat abaixar impostos si governa, amb el permís de Ciutadans a data de 2018, ha estat el PP de la mà del seu candidat i actual president en funcions, Mariano Rajoy, que segueix desafiant els límits de Brussel·les. Malgrat que Espanya ha incomplert reiteradament l'objectiu de dèficit pactat amb Brussel·les durant els últims quatre anys, Rajoy s'ha mostrat convençut que una baixada d'impostos és compatible amb els objectius marcats per la Comissió Europea (CE). La CE ha procurat no influir en el vot de les pròximes eleccions i per això, ha aplaçat fins a principis de juliol, un cop celebrat el 26-J, el consell de ministres europeus que haurà de prendre una decisió definitiva al voltant de si sancionar o no Espanya amb 2.000 milions per l'incompliment del dèficit. Tampoc es descarta el retorn dels inspectors europeus a Madrid

Vegem els diversos contes de la lletera:

PP, abaixar impostos i dèficit és "perfectament compatible"
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos assegura que és "perfectament compatible" reduir els impostos alhora que el dèficit públic sota el paraigües d'un creixement econòmic pròxim al 3%. La proposta del PP és abaixar dos punts l'IRPF en tots els trams impositius, de manera que el mínim passi del 19% al 17% i el màxim del 45% al 43%, aprofitant la recuperació econòmica i per tal d'afavorir la contractació laboral. A més, les persones que trobin la seva primera feina no pagaran IRPF durant un any, mentre que els aturats de llarga durada que comencin un negoci no pagaran IRPF durant dos anys.
La proposta del PP pel que fa a l'IVA és continuista ja que aposta per deixar els tipus com estan, un cop reformats durant el seu mandat. 

PSOE: La "veritat" de Sánchez i la "indecència" de Rajoy
El candidat del PSOE, Pedro Sánchez no s'acostuma a oblidar de Rajoy en les grans ocasions. Del "vostè no és decent" al Rajoy "no diu la veritat". I quina és la veritat de Sánchez? "Espanya no podrà abaixar impostos" tal i com va assegurar durant les jornades del Cercle d'Economia a Sitges. El PSOE proposa mantenir la tarifa de l'IRPF a les rendes mitjanes i baixes i apujar-ho a les rendes del capital però res d'abaixar-lo ja que això implicaria retallades en la despesa pública.
Malgrat això, Sánchez també considera que es poden aplicar altres mesures com són una reforma fiscal que desplaci la càrrega tributària o una reforma integral que anivelli la tributació de les rendes de treball i de capital. En el programa electoral, la proposta és "un canvi estructural del sistema impositiu per incrementar la recaptació sense apujar impostos a les rendes mitjanes i als treballadors; una reordenació i eficàcia més gran de la despesa pública en lluita contra la desigualtat i la creació de riquesa, i un creixement econòmic de qualitat."  La cultura també importa al PSOE que pretén abaixar del 21% al 10% l'IVA del cinema, el teatre i la música. Agradable simfonia abans del gran concert electoral. 
Per la seva banda, el PSC demana "una fiscalitat justa" i detalla el canvi estructural: reformar l'impost sobre l'IRPF augmentant la progressivitat, incorporant la capacitat de riquesa i eliminant les deduccions regressives.

Unidos Podemos, un sorpasso del 55%
Unidos Podemos que acostuma a saber com donar sempre un títol i una xifra diferencial a tota la resta, proposa una reforma de l'IRPF amb una ampliació del nombre i tipus de trams a les rendes de més de 60.000 euros anuals, és a dir, 5.000 euros al mes. A més, proposa elevar progressivament el tipus marginal de cada tram. Un nou sorpasso que va del 45% al 55% per rendes de 300.000 euros anuals, és a dir, 25.000 euros al mes. 
A dalt sempre ho han tingut clar però ¿i a baix? En una entrevista a El Nacional, el candidat d'En Comú Podem, Xavier Domènech que no entra en debats de qui és ric o qui és pobre, sí que reconeix que no s'han plantejat abaixar l'IRPF a les rendes més baixes de 60.000 euros. Ara bé, sí que han plantejar "fer un IVA superreduït per subministraments bàsics, aliments de primera necessitat, cultural."  I pel que fa a l'objectiu de dèficit de Brussel·les, la seva recepta és renegociar ja que "a vegades obeir és deixar de pensar."

Ciutadans, al rescat de les classes mitjanes
El responsable econòmic de Ciutadans, Luis Garicano ha apostat encara més fort que el PP però no de forma immediata ja que la seva proposta passa per una rebaixa del 3% de l'IRPF al 2018 amb l'objectiu d'ajudar les classes treballadores que han estat fortament danyades durant la crisi. I malgrat que mostren confiança en què les seves reformes augmentaran el creixement i retallaran en despeses absurdes i bombolla política, el millor és curar-se en salut: "En cap cas, apujarem els impostos." Ciutadans també juga més fort que el PP quan assegura que serà capaç de crear 2,5 milions de llocs de treball en els compassos finals de la legislatura. 
A més, Ciutadans reitera que ells sí que compliran amb l'objectiu pactat amb Brussel·les i després, "podrem abaixar impostos." I mentrestant, "dos milions de famílies rebran uns 100 euros al mes" assegura Garicano. Pel que fa a l'IVA, el "desig" és abaixar-lo. Ara bé entre el desig i la realitat, Garicano considera una irresponsabilitat introduir aquesta mesura després de l'excés de dèficit públic del 2015. L'excepció serà l'IVA cultural, sobre el que asseguren que sí que s’abaixarà. 

ERC: fiscalitat justa i rescat dels autònoms
Esquerra Republicana proposa "una nova fiscalitat justa" per a les classes treballadores i mitjanes mitjançant un sistema fiscal "redistribuïdor i incentivador de l'ocupació i l'emprenedoria". En mesures concretes i sota el lema "l'únic canvi possible" proposa un IVA cultural superreduït al 4% i reinstaurar l'impost a la banca, a l'energia nuclear, a les emissions contaminants i a les operadores de telefonia mòbil per a la creació cultural.
Pel que fa a l'IRPF, ERC proposa una territorialització del 0,7% per a fins socials i reduccions de l'IRPF per a les inversions de capital a les empreses d'economia social. I no només això: "reduir càrregues inicials, tarifa plana i vacances fiscals per als emprenedors i autònoms." Gabriel Rufián i Joan Tardà piquen l'ullet a les pimes, als emprenedors, als autònoms i a les empreses socials i entitats no lucratives, sobre les que reivindiquen un millor tractament fiscal i bonificacions a les quotes de la seguretat social. 

CDC contra l'ofec de l'Estat
CDC denúncia en el seu programa "l'ofec de les institucions catalanes" mitjançant el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat, la desequilibrada distribució dels objectius de dèficit, l'augment de la pressió fiscal estatal sense retorn per Catalunya, la no-consideració del cost de la vida com a "font de desigualtats" o el sistema de finançament, entre d'altres. En aquest sentit, les seves propostes defensen un IVA superreduït del 4% als productes i serveis culturals però sobretot una participació in crescendo de la Generalitat en els augments de recaptació d'IVA i altres impostos estatals als catalans fins al punt d'assolir-ne les competències normatives i la titularitat completa. Ja no es vol "pidolar" més transferències a l'Estat. 
En termes d'IRPF, el candidat de Convergència, Francesc Homs va assegurar fa unes setmanes que "no hi ha marge per reduir l'IRPF". En aquest cas feia referència a Catalunya ja que de cara a Espanya, es proposa incrementar el percentatge d'IRPF destinat a finalitats d'interès social i mediambiental. Passant del 0,7% al 1%. Com també, incrementar les deduccions per maternitat i donar suport a la família, entre d'altres. Homs ja avisava en una entrevista a El Nacional que els vots de CDC "podrien valdre a preu d'or" i no dubtarà en utilitzar-ho per acabar amb l'ofec de l'Estat. 

Victor Costa

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada