Benvolguts,
Fa
més o menys un més vaig fer un apunt explicant la poca categoria d’alguns dels nous líders? dels nous partits
polítics espanyols i concretament
basava l’article en la manca de coneixements sobre
la història de la península. Aquesta manca de coneixements podia ser
involuntària (mai no els havien parlat del que fos) o voluntària (preferien no
saber-ne res fora de la història franquista oficial). Cada una d’aquestes dues
possibilitats podia referir-se a que no
han estudiat història perquè en el franquisme no se’n parlava, i si n’haguessis
parlat podies anar de cap a la Via Laietana, o no n’han estudiat perquè en els
llibres d’història del batxillerat actual no s’esmenta que hi vagi haver una
guerra i una dictadura feixista, i a més, i més important, no s’han preocupat
de saber què havia passat. Per exemple el tal Pablo Iglesias en la seva primera aparició a “províncies” al Velòdrom d’Horta fa un any i mig, va ser
entrevistat i davant de la pregunta sobre si Catalunya tenia dret a tornar ser
l’estat que havia sigut fins al 1714 va
respondre que:
per a ell la història d’Espanya començava a l’any
1978...
Ja
podeu comprendre que aquesta resposta es mereix un
zero o un menys infinit!
En
el cas de l’article Les set mentides
d'Albert Rivera en el debat a quatre hem començat parlant del Pablo Iglesias,
criat a Madrid, però encara és menys perdonable el cas de l’Albert Rivera, que
ve de no-se-on però és criat a Catalunya...
En
l’apartat 4 i 5, segons l’articulista: a Rivera se li va acabar escapant una altra
imprecisió: va dir que la majoria de catalans va votar contra la independència.
Però el referèndum no s'ha produït encara. Crec que aquí hi
ha dues apreciacions equivocades:
1. Segurament que l’articulista
es referia al referèndum no-nat o sigui al RUI
2. Segurament que el Rivera
pretenia dir el que els fatxes del PPSOEC’s diuen des de la nit del 27S o sigui que els
escons de JxS (62) més els de les CUP
(10) que sumen 72, son menys que els dels partits unionistes. Vàrem escriure:
Els partits unionistes
varen sumar 52 escons, que són la
suma de PSC (16), PP (11), C’s (25).
Cal aclarir
molt bé que en Franco Rabell CSQP (11) va
manifestar des del primer moment que el seu vot no
es podia comptar entre els NO,
així com tampoc els de la UDC que no va treure escons encara
que havia obtingut 102.870 vots.
La
mentida que més m’ha agradat és la inclosa en Altres errors recents que fa:
Una vegada va assegurar que España havia lluitat amb els aliats durant
la Segona Guerra Mundial. "De la mateixa manera que vam lluitar units
contra els feixistes i vam guanyar, ara hem d'unir-nos per lluitar contra els
terroristes", va indicar.
I
aquesta mentida històrica la diu un falangista-feixista-borbònico-franquista...
Vegem doncs l’article:
ELECCIONS 26-J
Les set mentides
d'Albert Rivera en el debat a quatre
Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 14 de juny de 2016
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 14 de juny de 2016
El líder de Ciutadans,
Albert Rivera, ha visitat aquest dijous Salamanca, la ciutat on va
aconseguir fa uns quants anys el títol de millor orador en una lliga de
debat estatal. Des dels inicis de la seva carrera política, Rivera s'ha caracteritzat pels seus dots per
parlar en públic, que combina amb cites dels seus referents històrics i
culturals. Albert Einstein, Adolfo Suárez o John Fitzgerald Kennedy són
part dels personatges cèlebres que nodreixen el seu imaginari i discursos. Tanmateix, el seu arxiu d'errors històrics i de
dades s'amplia a cada debat que passa, com el d'aquest dilluns.
1 i 2. L'OCDE i l'economia
Segons el president de
la formació taronja, Espanya estaria a la cua de l'OCDE (Organització per
a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics). No és cert: el lloc de l'Estat
acostuma a bascular entre els 30 primers.
El mateix error es va produir quan es feia referència al lloc que s'ocupa entre
les economies mundials. A parer seu, es trobaria com a quarta potència del món,
dada que és falsa i que va confondre en relació amb la situació espanyola dins
de la Unió Europea, que oscil·la entre la quarta o cinquena posició.
3. Milions a Veneçuela
Els nervis del debat
d'aquest dilluns exculpen alguns errors enciclopèdics, però ho té més
difícil per excusar afirmacions que s'allunyen de la realitat. El líder de
Ciutadans va provocar durant la trobada d'ahir que el secretari
general de Podemos, Pablo Iglesias, s'enfadés quan va assegurar que aquest
havia rebut set milions d'euros del govern de Veneçuela. Iglesias es va queixar
que era una acusació falsa i que el Tribunal Suprem ja havia arxivat fins a
quatre vegades l'estudi del cas perquè no hi ha evidències. I Rivera ho
sap.
4 i 5. Colau i l'independentisme
Un
altre error voluntari va ser explicar qüestions irreals sobre la
ideologia de partits amb què tracta sovint. D'En Comú Podem, Rivera va assegurar que era un
partit independentista, motiu pel qual Iglesias va
saltar novament per deixar clar que "la Colau", en al·lusió
a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no és secessionista. Entre l'emoció del moment i els embolics sobre el
procés, a Rivera se li va acabar escapant una altra imprecisió: va dir que la
majoria de catalans va votar contra la independència. Però el referèndum no
s'ha produït encara.
6 i 7. Unidos Podemos
Quan va valorar
la contesa i com si els espectadors no l'haguessin vist, Rivera va indicar que
Pablo Iglesias havia proposat sortir de la Unió Europea. L'afirmació no va
poder ser contestada, però el podemista no va fer aquesta proposta,
i tampoc la porta al programa. Durant el debat previ, Rivera va
assegurar que la coalición Unidos Podemos tenia un deute d'11 milions amb els
bancs. És mentida: aquest és el deute d'Izquierda Unida, però Podemos no en té
cap, ja que es finança amb microcrèdits ciutadans. A més, Rivera
és advocat i sap que les coalicions no poden demanar crèdits.
Altres errors recents
La darrera pífia de
Rivera va produir-se en el mitjà digital OK diario, on en una conversa amb el seu director, Eduardo
Inda, va afirmar el següent sobre Veneçuela: "Jo
diria que és fins i tot pitjor. Les dictadures no tenen llibertat, però tenen
certa pau i ordre perquè tothom sap el que hi ha", va
assegurar. Les paraules eren la resposta a una pregunta del periodista
sobre si creia que el país sud-americà era una dictadura.
El context era forçat, però la resposta va generar molta polèmica.
Si es tira el rellotge
enrere apareixen més elements (aquest article sembla que ve de l’Agència
EFE i no l’he pogut contrastar):
Una
vegada va assegurar que España havia lluitat amb els aliats durant la Segona
Guerra Mundial. "De la mateixa manera que vam lluitar units contra
els feixistes i vam guanyar, ara hem d'unir-nos per lluitar contra els
terroristes", va indicar.
L’articulista
Estefania Molina hi fa encara tot un aclariment:
L'any
1939 l'Estat estava sota la dictadura del General Francisco Franco, de
manera que difícilment podria haver participat en la guerra, i menys contra els
aliats del caudillo, que
eren Itàlia i Alemanya.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada