Benvolguts,
Aquests dies s’estan
complint el centenari amb un any de retard del genocidi d’Armènia (dels armenis) perpetrat per l’Exèrcit turc el 1915. He
afegit uns enllaços per qui vulgui saber-ne més. Però el més important és que precisament
avui Alemanya ha reconegut la
massacre armènia feta per Turquia
ara fa cent anys quan Turquia
pertanyia a la Triple Aliança junt
amb Alemanya i estava en guerra amb
la resta del mon occidental.
De la
Viqui:
Durant la Primera Guerra Mundial, l'Imperi otomà forma
l'anomenada Triple Aliança amb els imperis alemany i austrohogarès.[5] Després
de la derrota dels imperis centrals, greument soscavats pel despertar àrab
provocat pels britànics amb les gestes de Lawrence d'Aràbia, l'Imperi otomà es
desplomà en l'anarquia. Pel Tractat de Sèvres del 1920, imposat per les
potències aliades, restà reduït a la zona europea d'Istanbul i
l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament creixent provocà una revolta
militar i l'ascensió al poder del primer president de Turquia, Kemal
Atatürk, el qual simplement abolí el soldanat i
renuncià a la idea imperial, de manera que la història de l'Imperi otomà arribà
a la fi el 1924.[6]
En
l’enllaç sobre l’Imperi
otomà s’explica que aquest imperi que finí el 1923
s’havia constituït a finals del segle XIII.
Hi ha una infografia interessant en l’enllaç on es veu l’expansió de l’imperi,
que va tenir un apogeu entre el 1453 amb
la conquesta de Constantinoble i per tant amb la fi de l’Imperi Romà d’Orient
passant per la conquesta de molta part de l’Europa oriental mediterrània, i
tota la vora est i sud de la Mediterrània incloent Palestina, Egipte, Líbia fins
al Magrib amb Tunis, Algèria i el Marroc.
Segons
la Viqui:
La derrota en el Setge
de Belgrad el 1456 i en el Setge de Viena el 1529 va
aturar l'avanç de l'Imperi otomà cap a l'Europa catòlica durant uns anys, fins
que Selim
II ataca diversos ports de la República de Venècia i, per aturar les
accions, es va formar la Lliga Santa (1571), contra la qual l'imperi fou
derrotat a les costes del Peloponès el 1571, en la Batalla de Lepant. No obstant això,
l'Imperi otomà sofrí un altre seriós revés quan va comprometre tots els seus
recursos en un nou assalt a Viena, que fracassà el1683, gràcies a
l'heroica resistència dels polonesos.
Al
començament del segle XX l’actual Turquia tenia una barreja d’ètnies entre les
quals destacava l’Armènia que devia tenir un milió i
mig d’habitants.
I els turcs els varen massacrar!
Mapa de Turquia amb els escenaris de la massacre armènia
Ara
és el moment on podem parlar del genocidi català que s’ha anat desenvolupant
sistemàticament (sin que se note el cuidado) des de la Guerra de Successió
espanyola que va durar del 1705 al 1715, que es va acabar el 1707-1714-1715 amb l’anorreament sistemàtic dels territoris de parla catalana
durant la resta dels segles XVIII i XIX i de la tercera part del segle XX, però que va tenir una flamarada impressionant
des de l’Alzamiento de l’exèrcit espanyol el 1936. Les dretes espanyoles i el feixisme
internacional varen guanyar la guerra a les esquerres espanyoles a
finals de l’any 1938 i a Catalunya
a començaments d’abril del 1939.
És
a partir d’aquest moment que el franquisme que havia fet mig milió de
morts i mig milió d’exiliats va començar a exercir de botxí genocida contra
els catalans que no havien fugit i contra la cultura catalana, vell desig d’uns
bàrbars que com a bons imperialistes no admetien que Catalunya, els habitants
dels territoris de parla catalana i la cultura catalana sobrevisqués al pas
dels huns contemporanis, i que en aquests gairebé 80 anys no han deixat pedra sobre pedra de la
cultura catalana.
Institucions
no governamentals com la Plataforma per la Llengua malden des de fa anys
per fer reconèixer el català i la cultura catalana a Espanya i per expandir el
català fora de les estrictes fronteres de la península i van explicant pel mon
el genocidi que el franquisme franquista i el franquisme borbònic ha estat realitzant des del 1938. Es pot trobar en aquest
enllaç el treball d’aquesta Plataforma.
Des d’aquí proposem que el Govern català des
d’ara mateix i la futura República Catalana un cop constituïda faci conèixer al
mon que Catalunya i la cultura catalana han sofert un
genocidi semblant a l’armeni i han estat massacrats com els armenis, i
que es constitueixin en part afectada i llencin al mon la nostra
voluntat de ser catalans i els possibles judicis internacionals contra
els crims de les dictadures espanyoles, franquistes i borbòniques!
Vegem ara l’article de
l’Emili Bella:
2 juny 2016 2.00 h
Armènia, any
cent u
Emili Bella
El reconeixement del genocidi armeni era una assignatura pendent
d'Alemanya, a qui posem d'exemple en matèria de memòria històrica. Normal: aquí
encara votem el feixisme
Alemanya no ha tingut fins avui, cent un anys
després, la sensibilitat de reconèixer el genocidi armeni, durant l'imperi
otomà. Per fi,
el Bundestag aprovarà avui una resolució que reconeix les matances de 1915 amb
un text que, a més, admet la responsabilitat compartida d'Alemanya en aquells
fets, en tant que aliada dels otomans durant la Primera Guerra Mundial. Ankara
ha intentat avortar-ho, sense èxit. El mateix president turc, Recep Tayyip
Erdogan, ha amenaçat amb tota mena de conseqüències apocalíptiques en les
relacions diplomàtiques, econòmiques i militars amb Alemanya. Però, malgrat
el que pugui semblar, els escarafalls d'Erdogan arriben en un moment d'una
certa debilitat turca a l'hora de negociar amb Europa qüestions simbòliques, ja
que el líder islamista ha rebutjat l'acord sobre els refugiats.
El reconeixement del
genocidi hauria estat l'any passat una vertadera patata calenta per a Angela
Merkel, que va intentar passar de puntetes pel centenari i va obstaculitzar el
gest que avui s'acabarà produint, però des que va rodar el cap del primer
ministre Ahmet Davutoglu, artífex de l'acord entre Turquia i la Unió Europea
sobre refugiats –defenestrat al maig per Erdogan–, la relació amb Brussel·les
s'ha deteriorat. Així, en el context d'escalada de
tensió, la cancellera té marge per entomar aquesta nova crisi per la qüestió
armènia. El gest del Bundestag
apareix com un episodi més en l'escalada de tensió amb Ankara, al qual cal afegir la indignació turca de fa uns mesos per
la mofa televisiva d'un humorista alemany demandat per Erdogan i les declaracions
del president alemany l'any passat en què ja parlava de “genocidi” armeni.
Amb tot, el reconeixement d'avui era tota una assignatura pendent
d'Alemanya, a qui sovint es posa d'exemple en matèria de memòria històrica,
especialment en aquestes latituds nostres, en què ens dediquem a posar a
votació el feixisme.
Emili Bella
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada