Benvolguts,
Per
si els independentistes havien cregut mai en el 15M, en Podemos, en
l’Ada Colau, en Franco Rabell, en Coscubiela, i fins i tot
amb en Xavier Domènech (que gairebé fa pena i des d’abans d’ahir anirà encara més
de zombie),
només cal llegir aquest article d’en
Partal, per tenir-ho clar!
Aquests
episodis de campanya són la mostra fefaent que els polítics poden mentir i poden fer trampa sense
despentinar-se ni una mica. Poden dir avui això aquí i demà allò, completament
contraposat, a allà, però també poden dir això avui aquí i demà allò també aquí.
És el que els físics en diuen l’espai-temps! Recordem
que una ínclita militant trepadora d’ERC de per aquí baix, va caure en una
trampa que li havíem preparat (en versió “tocomocho”) i quan es va adonar de l’ensarronada,
davant de tot el sanedrí va engegar la que deu ser la seva frase
preferida:
En campanya tot s’hi val!
En
Partal esmenta dues mentides del Pablo Capillas, ai del Pablo Iglesias!, però
en podria esmentar quaranta tant del Capillas com de tots els altres menyspreables aprenents
de bruixot de la política. Si ens poséssim a comptar-les no fotríem res més.
Vegem l’article:
16 juny 2016 2.00 h
Pensament màgic
Vicent Partal
Iglesias ha desmuntat bona part de
l'estratègia de
Domènech revelant que
el referèndum a Catalunya
el referèndum a Catalunya
no és línia ni és vermella
En el debat de dilluns passat a les
televisions, Pablo Iglesias va dir dues coses que em van fer alçar la cella. Primer se li va escapar derrota quan va dir que “Podem és l'única força capaç de derrotar l'independentisme”.
Derrotar és un verb contundent però no sé si és el més adequat per a la seua
campanya. Podia haver dit supera o
fins i tot venç. Però va
dir derrota.
Tenint en compte que bona part de la seua
campanya, als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia es basa a presentar-se
com la veu amiga dels nacionalismes perifèrics, la tria del verb no podia haver estat més
desafortunada.
Però per
si amb això no n'hi havia prou encara, minuts després va afirmar amb tota rotunditat que el referèndum a Catalunya no és cap línia vermella. Amb la qual cosa va desmuntar bona part de
l'estratègia d'En Comú Podem. Xavier Domènech, així i des d'aleshores, ha
hagut de fer més giragonses de les que la
salut humana hauria de permetre per mantenir
dempeus la ficció que ells faran el referèndum. Sense resultat
possible, però. A hores d'ara només des de la innocència més naïf o el fanatisme més desbocat es pot dir que Podem defensarà a Madrid la celebració
d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Si no és
línia vermella ja no és res. Punt final. Lògicament, els dos partits
independentistes s'han sentit de sobte motivats i s'han abraonat sobre la pell
de l'ós, convençuts que, un cop despullat aquell, les eleccions seran
diferents. I no dic que no puga passar, però deixe-me ser aquesta vegada
escèptic. Perquè aquesta gent saben molt bé com crear això que els politòlegs
anomenen pensament màgic.
Saben com crear imatges que no superen cap
contrast amb la realitat però que fascinen i
enlluernen els possibles votants. Colau,
governant amb la màfia, n'és l'exemple paradigmàtic.
A
llarg termini això els matarà, però a curt funciona. Ep!, si no és que vostè i vostè i vostè ja se senten estafats
i vagen a votar…
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada