Benvolguts,
Avui és el 26-J. Dia de
revotacions i tinc temps per comentar articles que per manca de temps tenia
arxivats. Aquest de l’Ernesto Ekaizer és del dimarts 21, i crec que és el
primer que es va publicar sobre el Fdezgate
(de quan encara no l’havien batejat amb aquest nom). I la conclusió de l’anàlisi ja és clara:
Espanya
és una Unidad de Destino en la podredumbre!
Crec que és escaient en aquest cas de mostrar dos acudits molt punyents, l’un del nen americà dient-li al seu pare que de gran es vol dedicar al Crim Organitzat i el seu pare donant-li consells i precisant que el Crim Organitzat en el Sector Governamental és molt més efectiu i compensatori perquè els polítics criminals mai no van a la presó! (i en el cas espanyol ni dimiteixen!).
L’altre acudit, d’en JAP, explica com un criminal conscienciat
i amb pinta d’executiu explica que ja n’hi ha prou del Crim Desorganitzat i que cal ser professional i dedicar-se al Crim Organitzat. Aquests acudits
defineixen perfectament les clavegueres de l’Estat i deuen haver mostrat al Fernández
la impunitat si es practica el Crim
Organitzat des de les clavegueres i no amb metralletes...
I a més si un criminal té la benedicció del seu Cap de Govern (i eventualment la del seu Cap religiós es digui Cañizares o Rouco Varela (a través de la intercessió del tal Marcelo) té assegurada la millor de les dues parts (the best of both worlds) , el cel a la terra i
el cel a l’infern...
Vegem l’article de l’Ekaizer:
Estat policial
de desferra
Diuen que Fernández Díaz, després del 20-D, va
prometre utilitzar informació porqueria d’arxiu que encara no s’havia utilitzat
contra els seus enemics i adversaris.
Ernesto Ekaizer
La resposta del ministre de l’Interior, Jorge
Fernández Díaz, al sobiranisme català, des que va arribar al càrrec el 2012, ha sigut coherent: és un problema de política
criminal. És a dir: desactivar
els suports del sobiranisme requeria criminalitzar els seus dirigents.
Les converses entre Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau de
Catalunya, Daniel de Alfonso Laso, destapades pel diari digital Público,
es refereixen a l’expedició per pescar indicis que permetin atacar el germà
d’Oriol Junqueras abans del 9-N.
Però Fernández Díaz ja
treballava en aquesta activitat policial porqueria amb el cèlebre esborrany apòcrif de la UDEF,
publicat el 16 de novembre del 2012. Faltaven nou dies per a les eleccions
autonòmiques del 25 de novembre, i els
comissaris José Luis Olivera, cap del Centre d’Intel·ligència contra el Crim
Organitzat, i Marcelino Martín de Blas, cap d’assumptes interns de la
Policia Nacional, havien viatjat a Barcelona el 29 d’octubre
del 2012 per aconseguir que els fiscals
anticorrupció Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo -al marge del jutge
instructor del cas Palau, Josep Maria Pijuan- donessin
suport a una operació per entrar i escorcollar la seu de CiU. No ho van aconseguir. I en
el seu lloc, els Fernández Díaz boys van
filtrar l’esborrany, un dossier confeccionat amb material d’internet i
ornaments aportats per l’ínclit Javier de la Rosa.
L’informe apòcrif contra Trias, un precedent
L’exfiscal general de
l’Estat Eduardo Torres-Dulce ha explicat al meu llibre Queríamos
tanto a Luis, que Fernández Díaz el trucava per
aconseguir el suport de la Fiscalia Anticorrupció per judicialitzar l’esborrany apòcrif. I que Sánchez
Ulled li va demostrar, al seu despatx del madrileny carrer de Fortuny, que era una fabricació. Però Fernández Díaz mai
abandonaria aquestes pràctiques. El 2014,
quan conspira amb el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya i no obté
res per fer mal a Junqueras, opta per fabricar porqueria contra
l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Els seus homes citen periodistes per vendre’ls la mercaderia.
Alguns diaris, com Vozpópuli
i Abc, no compren la
mercaderia perquè no els responen a les preguntes que fan. I els Fernández
Díaz boys, que
preferien diversificar les
seves fonts, han d’acudir a la bústia d’ El
Mundo. El 28 d’octubre del 2014, dotze dies abans del 9-N, publiquen el
compte també apòcrif, com l’esborrany de la UDEF, de la Unió de Bancs
Suïssos (UBS), que atribueixen a Trias. Un jutge de Madrid ha conclòs que no hi havia cap confirmació
policial sobre aquest compte.
Diuen que Fernández
Díaz, després del 20-D,
va prometre utilitzar informació porqueria d’arxiu que encara no s’havia
utilitzat contra els seus enemics i adversaris.
L’enregistrament
destapat ahir ratifica una vegada més que des del seu nomenament com a ministre
ha sigut un perill per a les institucions.
Ernesto Ekaizer
Complements:
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada