dissabte, 11 de juny del 2016

08/06/2016. Procés. Les CUP. Carles Castellanos. Les conseqüències de tot plegat. El no als pressupostos: Cui prodest? “Posa en dubte la capacitat dels diputats de la CUP de gestionar la complexitat”. I tristament, els catalans independentistes ens hem adonat massa tard que la consigna dient “Voteu independència, sigui JxS o la CUP”, era falsa. I l’MDT ho sabia i no varen moure ni un dit!

Benvolguts,

En Carles Castellanos, és un molt conegut antic militant de l'MDT que ara milita a Poble LLiure, formant part de la CUP. L'MDT ja havia estat un partit fundador de la CUP.  En Castellanos ha publicat un article a Llibertat.catI en el directe.cat n'han fet una anàlisi. Publiquem l'article i el comentari i donem també la nostra opinió:

Estàvem demanant aquesta intervenció d’en Carles Castellanos...

Però arriba un any tard...

En Castellanos en el seu article Posa en dubte la capacitat dels diputats de la CUP de gestionar la complexitat”I tristament, els catalans independentistes ens hem adonat massa tard que la consigna que corria abans del 27S, propagada per altres partits independentistes i per l'ANC, dient “Voteu independència, sigui JxS o la CUP”, era falsa. I l’MDT ho sabia i no varen moure ni un dit!

L'argument que usava aquella consigna era que si volíem obtenir la majoria absoluta havíem de proposar dos camins als independentistes: Votar la CUP a qui no els agradava ni CDC, ni en Mas en particular, i votar JxS a molts altres independentistes a qui no agradaven les posicions massa d'ultraesquerra de la CUP. Era el millor d'ambdós mons! I gràcies a aquesta estratègia vàrem treure 72 escons al Parlament (més dels 68 que calien per fer la meitat més un dels escons.

El problema va venir quan ens en vàrem adonar que així com a JxS semblava que posaven la independència com a prioritat absoluta en el Full de Ruta, no succeïa el mateix amb la CUP que tenia altres prioritats en segons quins casos. I el que ara ens hem adonat i tampoc no sabíem era que no mantenien la paraula donada...

Però a més aquesta darrera qüestió estava suportada per un "pacte de sang" de tal forma que anaven "todos a una como Fuenteovejuna".

Si se’m permet donar la meva opinió (al cap i a la fi fa 30 anys que estic finançant regularment l’MDT) suggereixo fortament que tota l’organització MDT faci un manifest separant-se totalment i ràpidament de l’organització de “les CUP”.

D’aquesta manera faria que molta gent que hem votat regularment “les CUP” pels seus plantejaments que ara ens adonem que són falsos o almenys que no són homogenis, no els tornéssim a votar, amb molt dolor, i votéssim l'MDT si es presentaven. I també podria ser que els militants de totes “les CUP” es replantegessin què havien de fer d’ara endavant. Diem que els plantejaments són falsos perquè els independentistes a qui volem votar són a aquells que tenen com a objectiu primer la República Catalana, i després en funció del parlament que en resulti ja es veurà com queda el plantejament social, que en el cas de molta votació favorable segur que serà molt més social que no ha estat mai. Tornem a ser davant del dilema de saber què s'ha de fer primer la revolució o la guerra. I en Vicenç Villatoro en un clarivident article ja va explicar que l'any 1936 potser tots els que volien fer la revolució volien guanyar la guerra però no tots els que volien guanyar la guerra volien fer la revolució, que extrapolat a dia d'avui es pot aplicar a què no tots els que volen exercir el dret a decidir volen la independència!

Vegem ara els articles:




  1. Les conseqüències de tot plegat
El no als pressupostos: Cui prodest ?
08/06/2016 Carles Castellanos

Carles Castellanos i Llorenç, històric militant independentista, membre de l'ANC, militant de Poble Lliure, i professor de la UAB

PER CARLES CASTELLANOS, MILITANT DE POBLE LLIURE (PL) I DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC), PROFESSOR A LA UAB

No hi ha cap acció que sigui sense conseqüències. Tot porta cap a un lloc o un altre i tot respon a un interès o un altre. L’experiència llatina ja va mostrar una manera ben senzilla per a posar al descobert les intencions ocultes en els comportaments: El que cal fer és preguntar “a qui beneficia?”. Qui es mostra alegre i content davant una acció determinada?

Aquesta simple pregunta posa en evidència el significat real que té, dins la conjuntura actual, el fet de mantenir l’esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat. Tota la patuleia espanyolista (de dreta i d’esquerra, des de Podemos fins a Ciudadanos, passant per totes les formacions més conegudes com el PSOE al PP) aplaudeixen la decisió de la CUP, tot esperant que
 sigui l’inici de la fi del camí cap a la independència.
 

El gest de la CUP, s’expliqui com s’expliqui, serà interpretat – a causa de  la força de la realitat política conjuntural - com una ferida etzibada al cor de l’objectiu independentista.

Els qui es pensen més espavilats diran que no, que això no perjudica les possibilitats polítiques d’aquesta legislatura, però la pràctica demostra que la política que finalment acaba sortint dels envitricollats debats de la CUP, d’ençà de la tardor passada, no fa més que donar ales als sectors que dins i fora de l’independentisme voldrien fer perdre tot el potencial acumulat per la majoria parlamentària del 27 de setembre.  Fins i tot els sectors de CDC que estaven preocupats per la “deriva” independentista del seu partit, ara respiren alleujats, perquè la CUP els ha anat facilitant una manera còmoda per a poder-se’n desmarcar sense mostrar les seves flaqueses.

Fer política per la independència
Diguin el que diguin, l’actuació pública de la CUP no ha estat, des de cap punt de vista, brillant. Malgrat el fet que alguns analistes de bona fe volen veure en els posicionaments de la CUP l’atenuant d’una suposada coherència, això no millora la solidesa de les preses de posició, ni encara menys la seva imatge pública.

El fet clau és que cal saber fer feina en el sentit de la independència, de la ruptura cap a la República Catalana independent. La política institucional necessita un mínim de capacitat per a gestionar la complexitat, una característica que ha estat absent de moltes de les decisions fins ara. 
La política no s’acaba en unes quantes teatralitzacions adreçades a aconseguir quatre titulars de diari o un grapat de piulades de twitter. La màxima que diu que l’important és que parlin de tu encara que sigui malament, ja s’ha pogut veure que no funciona en política. I menys en situacions extremament crítiques com en les confrontacions per la independència.

L’esquerra independentista no sortirà del forat si no esdevé capaç de portar a terme una pràctica política que sigui clarament assumida i percebuda com a orientada a reforçar la mobilització de masses unitària cap a la independència. La resta és fer volar coloms.


Carles Castellanos
Carles Castellanos afirma que les decisions polítiques de la CUP, d’ençà la tardor passada, donen ales a l’unionisme

L’històric militant de l’esquerra independentista, militant de Poble Lliure, membre de l’ANC i professor de la UAB, en un article a Llibertat.cat argumenta que no hi cap acció sense conseqüències i que la pregunta a fer-se sobre el manteniment de l’esmena a la totalitat als pressupostos per part de la CUP és a qui beneficia i qui es mostra “alegre i content” davant aquesta acció. La resposta, segons Castellanos, és que tot l’espanyolisme, des de Podemos a Ciudadanos passant pel PSOE i PP aplaudeixen la decisió de la CUP, “tot esperant que sigui l’inici de la fi del camí cap a la independència”. També afirma que “Diguin el que diguin, l’actuació pública de la CUP no ha estat, des de cap punt de vista, brillant”.


Una ferida etzibada al cor de l’objectiu independentista

Castellanos afirma que el gest de la CUP serà interpretat, s’expliqui com s’expliqui, “com una ferida etzibada al cor de l’objectiu independentista” per l’evidència de la realitat política conjuntural, i lamenta que la política que surt dels embrollats debats de la CUP, d’ençà de la passada tardor, només dóna ales als que volen fer perdre tot el potencial acumulat per la majoria parlamentaria del 27-S, inclòs el sector no independentista de CDC.

La imatge pública de la CUP tocada 

Anna Gabriel es queixava avui a RAC1 que la CUP no té mitjans ni altaveus suficients i en el cas de l’esmena als pressupostos el seu relat s’ha perdut pel camí. En canvi, Castellanos posa en dubte la coherència de la CUP i assegura que la imatge pública de la formació està tocada per la manca de solidesa de les preses de decisió i recorda que “la política no s’acaba en unes quantes teatralitzacions adreçades a aconseguir quatre titulars de diari o un grapat de piulades de twitter. La màxima que diu que l’important és que parlin de tu encara que sigui malament, ja s’ha pogut veure que no funciona en política. I menys en situacions extremament crítiques com en les confrontacions per la independència”.

Posa en dubte la capacitat dels diputats de la CUP de gestionar la complexitat

Castellanos afirma que “El fet clau és que cal saber fer feina en el sentit de la independència, de la ruptura cap a la República Catalana independent” i que en aquest sentit, la política institucional “necessita un mínim de capacitat per a gestionar la complexitat”, una característica que Castellanos considera que “ha estat absent de moltes de les decisions fins ara”.

Per últim, el militant de Poble Lliure  alerta que
“l’esquerra independentista no sortirà del forat si no esdevé capaç de portar a terme una pràctica política que sigui clarament assumida i percebuda com a orientada a reforçar la mobilització de masses unitària cap a la independència. La resta és fer volar coloms”.

Directe.cat

Joan A. Forès
Reflexions


NOTÍCIES RELACIONADES





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada