Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz un pla detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i posar al seu lloc ‘un home de confiança’ que identifica amb l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó.
Una bona frase. I el De Alfonso se’l veu eixerit i amb memòria o potser no cal recordar-se del “micos”...Deu estar parlant d’en Jordi Turull: Quan jo ho parlo amb Jordi, no recordo el cognom, el que és actualment secretari d’allà...
‘Has de saber-ho, Germá,
els empresaris et donarien suport, l’electorat del comerç, de la indústria, de
l’empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres … li has de vendre
a més un cert afecte us ha donat la majoria absoluta durant vint-i-tres anys …
Perquè aquí jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya,
aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que
acabarem…acabarem a ‘hòsties’.
Fotografia: Pere Cardús.
Nou àudio: De Alfonso diu al ministre que Fainé i altres empresaris planejaven fer fora Artur Mas i posar Germà Gordó
També esmenta altres noms d'empresaris el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet
El
ventilador de la merda ja està engegat!
I aquesta gent deu tenir 10 o 20 paios intentant convèncer a 10 o 20 indepes i no indepes catalans: d’ERC, de les CUP, de Convergència de CSP, del CCN, de la Pimec, de Foment, universitaris fatxes, que n’hi ha molts...
I aquest episodi m'ha recordat els Cops d'Estat!
De la Viqui. Cops
d'estat del segle XX
Són
els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets
humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:
- 1908: Veneçuela - Juan Vicente Gómez derroca Cipriano Castro
- 1913: Mèxic -
Cop d'estat de Victoriano Huerta
- 1913: Imperi
Otomà - Cop d'estat dels Joves
Turcs
- 1914: Perú - Óscar Benavides derroca Guillermo
Billinghurst Angulo
- 1917: Costa
Rica - Federico
Alberto Tinoco Granados derroca Alfredo González
Flores
- 1919: Perú - Augusto Leguía derroca José Pardo y Barreda
- 1922: Itàlia - Benito Mussolini triomfa amb la Marxa sobre Roma
- 1923: Alemanya - Adolf
Hitler fracassa en un cop d'estat
- 1923: Espanya -
Cop d'estat de Primo de Rivera
- 1924: Xile -
S'estableix una junta de govern presidida per Luis Altamirano per
dissoldre el Congrés Nacional
- 1925: Xile - La
junta de govern de Luis Altamirano queda derrocada a l'espera que arribi
el president constitucional Arturo Alessandri Palma
- 1926: Polònia Cop
d'estat de Józef Piłsudski
- 1929: Perú - Luis Miguel Sánchez
Cerro derroca Augusto Leguía
- 1930: Argentina -
El govern de Hipólito Yrigoyen queda derrocat
- 1931: Panamà -
Cop d'estat contra el president Florencio
Harmodio Arosemena per part de Ricardo J. Alfaro
- 1933: Uruguai -
Cop d'estat de Gabriel Terra
- 1935: Grècia
- 1936: Grècia - Règim del 4 d'agost del general Metaxàs
- 1936: Espanya - Cop d'estat del 18 de juliol contra
la Segona República per part del
General Francisco Franco. Inici de la Guerra Civil Espanyola
- 1943: Argentina
- 1947: Tailàndia
- 1952: Egipte
- 1953: Iran
- 1954: Paraguai
- 1948: Veneçuela
- 1962: Argentina
- 1964: Brasil
- 1966: Argentina
- 1967: Grècia - Dictadura dels Coronels
(1967–1974)
- 1969: Muammar el Gaddafi a Líbia
- 1973:
- Cop d'estat del 27 de juny de
1973 liderat per Juan María Bordaberry Arocena a
l'Uruguai.[2]
- Cop d'estat de l'11 de
setembre de 1973 liderat per Augusto Pinochet Ugarte a Xile contra
el govern d'Allende.
- 1976: Argentina
- 1980: Turquia - Cop d'estat del 1980 a Turquia
- 1981: Espanya - Cop d'estat del 23 de febrer
- 1999: Pakistan -
Cop d'estat de Pervez Musharraf
- 2006: Tailàndia
- 2008: Guinea - Guinea
Per: Redacció
23.06.2016 14:35
Segons que publica el
diari Público,
Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz
un plan detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i
posar al seu lloc ‘un home de confiança’ que identifica amb l’ex-conseller de
Justícia, Germà Gordó. Segons la conversa diversos
empresaris estaven disposats a col·laborar en la maniobra contra Mas per a
aturar el procés d’independència. Entre altres noms esmenta el
director de La Caixa, Isidre Fainé, el president del Grup Planeta,
José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet.
Escolteu i llegiu les frases més destacades del primer àudio:
DA. He
mogut fils pel meu compte, sempre he anat proposant idees i quan he anat a
parlar amb empresaris…t’ho resumeixo molt. Hem anat parlant amb Isidre Fainé,
esmorzars cada mes i comentem coses; amb José Luis Bonet, que inclús ve als
dinars que jo organitzo a Santander a l’estiu; amb Julio Fernández, de
l’associació d’empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara i vas
parlant amb empresaris forts i diuen: ‘això ho has
de parlar, aquesta és la sortida’.
DA. I, a
Convergència, la persona amb la que jo mantinc…perquè és la persona que en el
seu moment el president va dir complint amb la nova Llei de relació Govern de
Catalunya i Oficina [Antifrau], a mi em van posar d’interloctor a Germà Gordó.
Escolteu i llegiu les frases més destacades del segon àudio:
DA. A mi
no em preocupa el dia 9 de novembre, ministre. Germà
Gordó em diu que no es farà, que no es farà per suposat, no ho tiraran endavant
amb una suspensió del Tribunal Constitucional.
Escolteu i llegiu les frases més destacades del tercer àudio:
DA: Jo
t’ho estic transmetent d’allò més literal, com m’ho va dir, ni ho he analitzat
en aquest sentit. Bé, el cas és aquest. És clar, dius, això és una bogeria. Això sí que preocupa perquè si per casualitat guanyen i,
possiblement, podrien guanyar en una llista.
No amb majoria absoluta, però sí prou com perquè després si el Partit
Popular, el PSC o Ciutadans no aconsegueixen arribar a acords, ja que ells
governarien i això ja sí que és que el president perdi el control.
Perquè
aquí jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya, aquests
proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabarem…acabarem a
‘hòsties’.
JFD: Estàs
parlant d’unes eleccions plebiscitàries, no?
DA: Plebiscitàries.
I el president estava convençut de convocar amb llista única i crec que es
reunia aquesta setmana, em va dir Germà, amb ells a soles en reunió conjunta el
mes de febrer. Jo això és el que crec que cal
combatre. Quan jo li dic llavors a
Germà: ‘Has de saber-ho, Germá, els empresaris
et donarien suport, l’electorat del comerç, de la indústria, de l’empresa, de
la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres … li has de vendre a més un cert
afecte us ha donat la majoria absoluta durant vint-i-tres anys … aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se’n
va a ERC, aquest electorat no se’n va al PSC, aquest electorat o votarà
en blanc o no anirà votar. Però al partit l’esteu enfonsant, ho està enfonsant
el president. Teniu segons la seva última enquesta 13-14 escons, és poquet,
poquet …
JFD: 13 o
14 Convergència?
DA: Sí,
podrien baixar fins a 13 o 14. Si se’ls separés d’Unió, podrien baixar fins als
13 o 14. Això és la ruïna del partit.
JFD: Això
és la fi de partit.
DA: ‘… i
si aneu en una llista única és la fi, si o si. Un partit que ha estat
integrador, que ha estat majoria absoluta, que ha estat dialogant amb Espanya’.
Li vaig dir: ‘de veritat que és això el que voleu els membres del partit?’
Llavors li vaig dir: ‘jo seguiré treballant perquè hi hagi consens, que es
pugui parlar… Germà em surt amb que no hi ha cap gest. Llavors li dic: ‘jo
intentaré, ho intentaré, que el president del govern espanyol li faci una crida
al president de la Generalitat. Ho intentaré abans que acabi el mes d’octubre i
digui les coses clares, però ja no podran posar ‘és que a mi no m’han proposat,
és que a mi…» Escolti no, ‘jo el vaig trucar, jo el vaig trucar’. Que ja no
puguin argumentar l’excusa que estem a l’espera encara, doncs que tingui una
trucada i que li digui la realitat: ‘Mira, tens la
soga al coll. Si saltes et talles el coll, si no saltes salvaràs al teu partit.
Si no ho vols fer pel teu país Catalunya, si no ho fas per Espanya, fes-ho pel
teu partit. Això sí que t’interessarà. T’enfonses, el trenques, ho destrosses,
ho fas miques, el perds i passaràs a la història com una cosa nefasta. La possibilitat que tens és: esgotar la legislatura,
aconseguir parlant amb Miquel Iceta [líder del PSC] el suport dels tres
diputats per acabar-la sense dependre d’Esquerra ni bogeries. En aquest any i
mig que queda de legislatura es poden parlar de moltes coses, entre altres coses dels 33 apartats que em vas portar. Dels
quals jo crec que n’hi ha 14…
JFD: Dels
23.
DA: …
dels 23, dels quals n’hi ha 13 o 14 que es poden … n’hi ha quatre que són
impossibles…Bé, es tracta de no dir-li que és impossible. ‘Mira, aquests 13 des
de ja i els altres nou els negociem en aquest any i mig. Saps que quatre no pot
ser, però els negociem… però esgotar la legislatura. Tenim un any i mig per
seguir parlant, per seguir dialogant, per reformular posicions, per parlar de
la regeneració, per parlar d’Andalusia, per parlar de Catalunya integrada a
Espanya, per parlar de la Constitució…
Ara,
si les convoques anticipadament ja no hi ha marxa enrere, no demanis més,
perquè no permetrem que Catalunya s’independitzi.
Tu mateix. Ara, ets tu
el que saltaràs amb la soga. Jo t’estic oferint que et treguis la soga i passar
a la història com…’ Perquè això passaria per a que
Artur Mas deixés el partit o deixés la presidència, això és evident, i aquí és
on entraria Germà. Jo amb en Germà encara he de fer la tasca de ‘escolta, dins
el partit heu de liderar i agafar les regnes’.
JFD: I
quan?, en aquest escenari que dibuixes, quan deixaria Artur Mas la
Presidència de la Generalitat?
DA: Bé,
és que si s’aconsegueix esgotar l’any i mig que resta de legislatura, en les
properes eleccions ell ja haurà dimitit, hi haurà un nou secretari general…
DA: …A veure, crec que tothom i tot ésser humà tenim una certa
vanitat. Jo sóc un creient fervent i la vanitat tot i així també la tinc. No el protagonisme, però sí la vanitat; sentir que
has fet alguna cosa bona t’omple d’orgull. Aquesta la tenim tots i jo crec que
el president Mas també, per molt que ell sigui molt … és catòlic però no sé
massa bé com definir-lo. Però bé, estic segur que té la seva vanitat i l’oferta
seguirà: ‘Mira, passaràs a la història com l’únic
expresident de la Generalitat que va a ser assessor també del govern espanyol
en temes de política territorial. Perquè Montilla va renunciar, Pujol i
Maragall … només quedes tu. O sigui
que no et vas a retirar de la política, vas a tenir un cert protagonisme. Dos, els llibres d’història parlaran de tu com algú que mai
es va saltar la llei, que va ser moderat. A més, vas arribar fins el màxim, on
no ha arribat ningú en el tema de la independència de Catalunya i tot i així
vas ser prou home d’estat per no saltar-mai la llei. T’oferim també això. No farem mai, no podrirem el teu nom entre les
lletres. Collons, això sí, has de deixar el partit en mans d’una altra persona
que heretarà el programa del teu partit, però no l’ideari de la independència
com tu ho has proposat’. I aquesta persona estic
segur que és Germá Gordó.
Germá Gordó, que comptaria amb el suport
empresarial en aquest sentit. És a dir, amb els mitjans, i que estaria disposat
a això. Jo he tingut reunions amb ell, a veure, evidentment, ja ho va dir
Alfonso Guerra, et mous i et ‘fots una hòstia’ abans que surtis. Ell calladet,
tot i que algun ja va traient el seu nom, ell calladet. Però ell està encantat.
Quan ell em sent explicar-li això, no em diu no.
Escolteu el quart àudio:
JFD: Es
deixa estimar.
DA: Es deixa estimar. Quan
jo parlo amb Espadaler [Ramon Espadaler, d’Unió] diu que li sembla bona idea.
Quan jo ho parlo amb Jordi, no recordo el cognom, el que és actualment
secretari d’allà, em consta que sí. Ara, que caldria fer aquest gest
de la trucada, durant aquest mes i que caldria posar-li les coses clares a
aquesta crida i oferir-li el diàleg dels 23
punts i, sobretot, aconseguir que esgoti la
legislatura, perquè si no ‘ets tu el que et suïcides i suïcides al teu partit …
Amb la qual cosa això no et serà perdonat mai, mai et va a ser perdonat. Tu vas
ser el que vas trencar el partit després de tenir majoria absoluta tants anys.
I això és el que dirà la història de tu. Pensa-t’ho. Jo t’ofereixo diàleg un
any i mig, que és molt temps per dialogar.’
Segurament —jo li diria
a Germà Gordó— el que heu de posar és un home a
Madrid que parli cada setmana amb Interior, Exteriors, Política Territorial i
Vicepresidència. I a la setmana següent parli allà també amb tu. Però que parli
no políticament, no ha de ser un comissari de Convergència. Ha de ser algú
tipus diplomàtic, que expliqui l’ho bo, que respongui a l’ho dolent, que
intenti evitar el frec, que sàpiga distingir si algú li diu alguna cosa que li
molestarà; que sàpiga distingir que això no té importància que pel que s’està negociant
doncs em puc evitar explicar-li aquesta cosa. Algú que no tingui cap interès
darrere, res més que el bé de la societat. És que clama al cel. Germà està
disposat, l’empresa a Catalunya està disposada, jo confio que també el govern
espanyol hi estigui disposat i aportaria això.
No cal ser un linx per
saber en qui està pensant quan parla d’aquest algú. Però, a més, De Alfonso
canvia de cop en aquest moment d’argument i deixa anar:
DA: ‘Dit
això. Nosaltres estem investigant coses d’Esquerra, però són molt febles.
Aquesta és la veritat, ministre…’
Redacció
Joan A. Forès
Reflexions
Redacció
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada