Benvolguts,
Fa
molt anys que en aquest Bloc anomenem el TSJC com a TSJCC, perquè
el que era, és i serà clar és que aquest simulacre de Tribunal és una més
de les eines que L’Estat espanyol, va preparar en la Transacció (que no
transició) per continuar tenint al poble “atado y bién atado” i per anar contra
Catalunya fent veure tot el contrari i per tant cal anomenar-lo com a Tribunal Superior de Justícia (Contra) Catalunya (TSJCC).
Respecte
al judici en curs per l’afer del 9-N, creiem que cal recordar que milers
de persones, molts voluntaris del 9-N ens varem anar a autoinculpar al Palau de Justícia, fent
cues que donaven la volta al Palau, com mostra la foto. Al cap d’uns mesos ens
va arribar un document de la Fiscalia dient que havien arxivat el cas... Però
el cas és que nosaltres volem que ens jutgin. Nosaltres també som culpables...
Cues de catalans
que s’havien autoimputat en solidaritat amb el 9N i amb Mas, Ortega, Homs, etc.
Pel
que fa a l’estament judicial creiem que cal tornar-se a llegir l’apunt:
Aquest
apunt inclou un considerable treball nostre de documentació per esbrinar i relacionar
com es va produir l’any 1983, en plena post-transacció
i immediatament abans del Cop d’Estat borbònico-franquista
del 23F, la mort de l’etarra Arregui i com varen actuar els
comandaments dels grisos. La relació inclou els
articles escrits en diaris estrangers sobre el perill que hi havia a Espanya i n’extreu la conclusió que volem mostrar que:
“si el nou règim
no es regenerava, deixava de continuar sent franquista i evitava la relació promíscua
de la policia, la judicatura i l’esglesia”, Espanya no tenia remei...
D’aquest
concepte en varen aparèixer notables
acudits gràfics com el d’en Farreres que mostra aquesta promiscuïtat, tot fotent-se
el Sr. Rajoy del Sr. Montesquieu i de tots els ciutadans espanyols:
I
com podem entendre, Espanya no té solució i nosaltres volem fugir
com Escòcia! Ja n’hi ha prou de corrupció
institucional i de crim organitzat!
I
aquesta és l’organització que estem patint des del 1978,
com a continuació de la que havíem suportat des del 1939,
continuació de la que havíem patit durant la guerra del 1936-1939 d’Espanya
contra Catalunya, i continuació finalment d’un munt de segles de domini de
l’altipla, del Reino de Castilla, sobre tots els altres desgraciats
esclaus que no ciutadans espanyols.
Si
tot això es deia d’amagatotis però no hi havia exemples que ho demostressin, el contuberni del poder judicial (De Alfonso) i del poder polític
(Fdezgate) ara ha quedat totalment exemplificat (avui el Parlament
de Catalunya ha engegat a l’infern al De Alfonso) i ahir el PPSOEC's en el Parlament
Espanyol no va voler ni fer comparèixer el Fdezgate, sé fuerte Jorge, i ens fa entendre que no hi ha
solució de continuïtat entre el feixisme espanyol dels anys 1931-1936, la seva continuació que fou la guerra, l’ocupació
franquista de Catalunya a partir del 1939, i la seva continuació de
la transacció, que no transició, que va
entronitzar una monarquia que no havíem
demanat, que va crear una Constitució amb
soroll de sabres (finalitzada amb la LOAPA i el “cafè para todos” que
tampoc no havíem demanat, la Llei d’Amnistia política que va aconseguir:
Indultar el franquisme dels crims que
havia comès i indultar l'oposició dels crims que no havia comès.
I
la podridura resultant a tots els nivells, que regna a Espanya, i que es
manifesta amb l’anestèsia que provoca el franquisme sociològic que té al poble ignorant,
analfabet i votant majoritàriament del PPSOEC's per molt que s’hagi
demostrat que és nociu pels ciutadans: Caciquisme, Corrupció, Deute galopant, Dèficit gegantesc, disminució
de les pensions, deteriorament dels serveis bàsics com l’Estat de Benestar, lleis
fetes per afavorir les empreses de l’Ibex35, etc.
Després d’aquesta “petita”
disquisició vegem l’article del Pepe Antich a qui li he manllevat una part del
seu espai encara que no del seu mèrit:
Barcelona. Dimarts, 28
de juny de 2016
La llarga i increïble travessia de la consulta del 9-N
La llarga i increïble travessia de la consulta del 9-N
José Antich
Es miri per on es miri,
difícilment pot dir-se d'una altra manera: Espanya tindrà en els propers mesos
un judici polític, que se celebrarà al Tribunal Superior de
Justícia (Contra) Catalunya (TSJCC)
i asseurà al banc dels acusats l'expresident de la Generalitat Artur
Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortegai l'exconsellera Irene
Rigau. Sona fort però és així: serà un
judici polític. Una cosa impròpia d'un país democràtic. I, a l'hora de
definir-ho, val la pena no fer servir subterfugis. I ho serà, fonamentalment, i aquí està el taló
d'Aquil·les de tot el procediment judicial vist des del vessant polític, perquè
els nou fiscals de sala del TSJC
van decidir el novembre del 2014 per
unanimitat no presentar cap querella contra Mas pel
procés participatiu del 9-N.
Estaven
els nou fiscals equivocats?
El temps transcorregut ni pot ni ha
d'esborrar el que va succeir aquells dies finals del 2014 amb un fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, fortament
pressionat pel Govern espanyol per rectificar la
decisió dels fiscals catalans, circumstància que es va produir al cap de poc
temps. Avui Torres-Dulce ja no
està al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat però
existeix prou documentació sobre les seves desavinences amb l'Executiu. El cert és que
la inusual acció penal contra els llavors màxims representants del
Govern català ha anat avançant i finalment s'obrirà procediment penal i Mas, Ortega i Rigau s'asseuran al banc dels acusats.
Que la notícia es conegui simultàniament
a la gravació de les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge
Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) per
desacreditar i crear proves falses que afectin els polítics independentistes no
deixa de ser un element més per a la reflexió. També per entendre com
es configuren, en ocasions, dossiers, informacions i acusacions. Sense oblidar
el paper d'encobridors d'alguns mitjans de comunicació que, lluny de denunciar
aquestes activitats, actuen com a cordó umbilical imprescindible sense el qual
el cercle no podria quedar tancat.
Des
del principi he afirmat que tot el procés del 9-N era, sobretot, un greu error
polític. Avui sabem algunes coses més que no són tranquil·litzadores per a
qualsevol que confiï en un Estat de dret.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada