Benvolguts,
Repassant les vegades que s’ha esmentat el mot RUI i el mot DUI aquestes darreres setmanes, intentant saber qui va ser el
primer que va aixecar la llebra, m’he adonat que aquest apunt de l’Andreu
Barnils de fa més d'un mes, el 21 de maig a Vilaweb sobre
el professor Abat Ninet no l’havia comentat. Publiquem l’article d’en Barnils amb els
textos en negre, amb els textos en vermell i morat del professsor Ninet i els
nostres aclariments en blau entre claudàtors!
El professor Ninet explica la seva manera d’enfocar el
dilema RUI o DUI. El té ben clar:
·
El full de ruta és aquest: la setmana que ve es
proclama una DUI amb el 48% dels vots actuals. Els 72 diputats del parlament
tenen majoria absoluta. I el mateix dia, exactament el mateix dia, es convoca
un referèndum en què es demanarà si la gent aprova la independència ja
declarada.
Com té clares moltes
més idees sobre:
·
el full de ruta és DUI més referèndum,
·
i no esperem els divuit mesos. Com més ràpid, millor.
·
Això sí, quan convoquem el
referèndum, tinguem-ho emparaulat amb els estrangers amb qui l’organitzarem, perquè
l’estat espanyol no ho vol.
·
I aquests estrangers, diu el
resident a Dinamarca, ja fa temps que esperen la trucada de la Generalitat.
I segueix el devessall d’idees:
·
Ser un Taiwan al mig d’Europa (és a dir,
un estat totalment independent, molt funcional, però no gaire reconegut
internacionalment) és millor que la situació actual. Ell no creu que ens passés
de cap manera. Sí que diu que si ens passés, què.
·
Segon: no barregem el procés
constituent (escriure una constitució) amb el procés cap a la independència
(crear un estat independent).
·
Potser volem fer massa coses alhora.
Centrem-nos.
·
Tercer: la negativa estatal a
fer el referèndum ajuda a justificar una DUI amb el 48% dels vots. I més si
convoquem el referèndum immediatament. Tranquils.
·
Quart: cens propi. Sense això,
adéu-siau referèndum. Amb el cens
espanyol, ens farien trampes.
·
Per al referèndum català si et
registres abans, votes. I si no, no.
·
És evident que no tothom voldrà
votar, ni inscriure’s al cens. Opina que s’ha de respectar. Només faltaria. I
que no patim pas gaire si la participació és baixa. El món ho accepta igual. I
d’exemple, Irlanda del Nord, que va votar ser britànica i la participació no va
arribar al 40%. Bàsicament, van anar votar unionistes i prou. I cap problema. Això, pel
que fa a la independència.
Pel que fa a la constitució catalana, Ninet
va donar aquest consell:
·
No esperem a tenir-la completa per a ser
independents. Que ens coneixem. Fem un document brevíssim, de deu articles o
quinze, que serviria durant uns quants mesos i prou. Es respecten els drets
humans, els drets individuals, etc. Centrem-nos.
I, finalment, el senyor Abat Ninet troba horrorosa la política de
declaracions de desobediència.
·
Si vull desobeir –deia–
ho faig. I no vaig avisant que ho faré.
[En definitiva, pel que fa al fals dilema sobre DUI o RUI (a qui se li va
acudir el RUI que sembla plantejat per fer-nos mal?) les idees del professor
Ninet són també meridianament clares!]
Presentem ara l’article de l’Andreu Barnils:
Em dic Ninet
Contundent intervenció del professor Abat Ninet al
Parlament de Catalunya sobre el full de ruta
Antoni Abat Ninet, al parlament (fotografia: TV
Parlament).
Per: Andreu
Barnils
21.05.2016 22:00
‘Em dic Ninet i fa quatre generacions el meu
besavi va proclamar la independència de Catalunya des del balcó de l’Ajuntament
de Sabadell. Posteriorment, el van afusellar.
Emociona que quatre
generacions després un Ninet torni a ser aquí parlant d’això mateix. Demostra
que els catalans persistim.’ Antoni Abat Ninet, professor de dret, resident a
l’estranger, va començar així la seva intervenció al Parlament de Catalunya la
setmana passada, convidat pels senyors diputats per a parlar del procés. El doctor Abat Ninet és professor de lleis a la Universitat
de Copenhaguen (Dinamarca), on ara viu. També ha estat professor a Catalunya
(ESADE) i als Estats Units (Georgetown). La seva intervenció, una mitja hora en
total, és la cosa menys processista que he sentit darrerament. Res d’allargar-ho gaire ni deixar temps a l’equip
rival.
[El seu camí pel que rerspacte a DUI o RUI és el seguent:]
El
full de ruta és aquest: la setmana que ve es proclama una DUI amb el 48% dels
vots actuals. Els 72 diputats del parlament tenen majoria absoluta. I el mateix
dia, exactament el mateix dia, es convoca un referèndum en què es demanarà si
la gent aprova la independència ja declarada.
I qui diu la setmana que
ve, diu d’aquí a uns quants mesos. Però, sigui com sigui, el full de ruta és DUI més referèndum, i no esperem els divuit mesos. Com més ràpid, millor. Això sí, quan convoquem el referèndum, tinguem-ho emparaulat amb els estrangers amb qui
l’organitzarem, perquè l’estat espanyol no ho vol. I aquests estrangers, diu el resident a Dinamarca, ja fa temps que esperen la trucada de la Generalitat.
A banda d’aquest full de
ruta, el senyor Ninet va ser políticament incorrecte.
Suposo que hi deu ajudar tenir un rebesavi afusellat i viure a l’estranger. Idees que va donar, com
qui no vol la cosa, i molt educadament: ser un
Taiwan al mig d’Europa (és a dir, un estat totalment independent, molt
funcional, però no gaire reconegut internacionalment) és millor que la situació
actual. Ell no creu que ens passés de cap manera. Sí que diu que si
ens passés, què. Segon: no barregem el
procés constituent (escriure una constitució) amb el procés cap a la
independència (crear un estat independent). Potser
volem fer massa coses alhora. Centrem-nos. Tercer: la negativa estatal a fer el referèndum ajuda a justificar
una DUI amb el 48% dels vots. I més si convoquem el referèndum immediatament.
Tranquils.
Quart: cens propi. Sense això, adéu-siau referèndum. Amb el cens espanyol, ens farien trampes. Per al referèndum català si et registres abans, votes. I
si no, no. És evident que no tothom voldrà votar, ni inscriure’s al cens. Opina
que s’ha de respectar. Només faltaria. I que no patim pas gaire si la
participació és baixa. El món ho accepta igual. I d’exemple, Irlanda del Nord,
que va votar ser britànica i la participació no va arribar al 40%. Bàsicament, van anar
votar unionistes i prou. I cap problema. Això, pel que fa a la independència.
Pel que fa a la
constitució catalana, Ninet va donar aquest consell: no esperem a tenir-la completa per a ser independents. Que ens coneixem.
Fem un document brevíssim, de deu articles o quinze, que serviria durant uns
quants mesos i prou. Es respecten els drets humans, els drets individuals, etc.
Centrem-nos.
I, finalment, el senyor Abat Ninet
troba horrorosa la política de declaracions de desobediència.
Si vull desobeir –deia– ho faig. I no vaig avisant que ho faré.
Després ple d’educació, i un pèl nerviós, el professor Abat Ninet se’n va anar.
Abat
Ninet i Joan Tardà, Joan Tardà i Abat Ninet. Els dos homes que darrerament he
vist més convençuts amb la seva idea de full de ruta. Cadascú amb la seva, però
tots dos totalment convincents.
Andreu Barnils
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada