Benvolguts,
Aquests dies s’està rememorant
el luctuós cent unè aniversari de la massacre de les minories armènies habitants
al territori de l’actual Turquia, comès per l’exèrcit de l’Imperi Otomà. N’hem
fet dos comentaris, sobre apunts del PuntAvui:
Un tercer article d’avui del
Nacional.cat, ens proporciona més
informació, des de diferents punts de vista. També el comentem:
Els
armenis catalans creuen que Espanya no reconeix el genocidi per "por"
Carlota Camps
Barcelona. Dissabte, 4 de juny de 2016
Barcelona. Dissabte, 4 de juny de 2016
L'any 1915 l'Imperi Otomà va matar entre 800.000 i 1,5 milions de persones de
les minories armènies. Un autèntic genocidi. Així és com ho va
definir aquest dijous el parlament alemany, tot i les amenaces de Turquia, que nega els fets i
rebutja totalment la paraula genocidi. Espanya, però, encara no ho ha
reconegut. Sí que ho han fet en canvi alguns parlaments com el de Catalunya, el
de les Illes Balears, el del País Basc o el de Navarra.
Els armenis catalans han
viscut amb molta alegria la notícia de Berlín.
Segons Sarkis Hakobyan, president de l'Associació
d'Armènia a Catalunya Ararat, és un "pas molt important" perquè la comunitat
internacional ho reconegui i es pugui fer "justícia" amb el seu
poble. Tot i això, reconeixen que s'hauria pogut fer abans.
Amb més resignació
afronten el cas espanyol. El Congrés encara no ha reconegut el
genocidi i, de moment, no hi ha previsió de què vulgui fer-ho.
Hakobyan assegura que no ho fan perquè tenen "por".
Interessos econòmics amb Turquia
L'Estat espanyol manté "llaços molt importants" amb Turquia, i també
"interessos econòmics".
Per això, segons els armenis catalans, els grans partits espanyols, com PP i PSOE, no es volen posicionar. "Tenen por
que els pugui repercutir negativament",
assegura Hakobyan.
Però, pel president
dels catalans armenis, no només hi ha raons econòmiques o diplomàtiques. Altres motius, com la incipient recuperació
de la memòria històrica que hi ha hagut del franquisme i de la guerra civil, o
els conflictes territorials, també fan que Espanya no faci el
pas. "Espanya té
un problema territorial, pel cas català i basc, i això fa que siguin més
sensibles a qüestions com aquestes", afegeix Hakobyan.
Tot i això, no perden
l'esperança d'un reconeixement. Asseguren que estan treballant
perquè un dia a Espanya es pugui votar una resolució com a Alemanya i
així recuperar aquesta part de la història. Hakobyan assegura
que només fa quinze anys que van començar a arribar els primers armenis a
l'Estat i que, per tant, encara queda "molta feina" per fer. Espera, però, que
un dia es pugui aconseguir el reconeixement complet de la seva història, perquè
assegura que és molt important "reconèixer i recordar el passat perquè no
es torni a cometre".
Actualment a Catalunya hi ha 3.957 armenis, una xifra que augmenta fins als 11.953 si ho mirem en
el conjunt de l'Estat espanyol.
Carlota Camps
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada