Benvolguts,
Podeu repassar altres explicacions sobre Carles Rahola en el Bloc Reflexions.
Podeu veure el començament de l'ocupació de Catalunya a l'any 1939 per l'Exèrcit espanyol, la Legión, els Requetès, els moros o Regulares, amb la barbàrie feixista desbocada.
I se'n varen sortir perquè l'assassinat d'en Rahola significava "l'afusellament de la cultura catalana i de la història de Catalunya. i l'extermini de la nació catalana. I hem viscut 80 anys patint aquesta barbàrie franquista tal com l'explica la frase amb pocs mots. I hem odiat immensament els franquistes, l'exèrcit espanyol i qui els ajudava ...
Rahola esdevé el símbol de tots els demòcrates, i per extensió de tots els
catalans.
La liquidació
física de Carles Rahola era també, en l'imaginari dels seus assassins, l'afusellament de la cultura catalana i de la
història de Catalunya. L'extermini de la nació catalana.
Vegem l'article-efemèride:
15 DE MARÇ DEL 1939
Afusellen Carles Rahola, "uno de
los más destacados separatistas de Gerona"
Marc Pons
Tarragona. Dimecres, 15 de març de 2017
Tarragona. Dimecres, 15 de març de 2017
Tal dia com avui de
l'any 1939, fa 78 anys, era afusellat a la tàpia del cementiri de
Girona el periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola i
Llorens. L'exèrcit franquista havia ocupat la ciutat el 4 de febrer i durant les
setmanes posteriors els sediciosos van desfermar una repressió
brutal contra totes les persones d'ideologia catalanista, republicana, liberal o esquerrana.
Carles Rahola va ser incriminat en un consell de guerra per un Tribunal Militar
que el va condemnar per ser “uno de
los más destacados separatistas de Gerona, colaborador asiduo del diario
separatista de esta localidad “L'Autonomista”
en el que escribió artículos literarios e históricos y últimamente otros de
carácter político, en los que alentaba a las masas a prolongar inútilmente su
resistencia”.
Carles Rahola era
nascut a Cadaqués (Alt Empordà) l'any 1881, però va créixer a Girona.
Era fill d'una família d'impressors molt relacionada amb el món cultural
gironí, i des d'allà va iniciar la seva carrera com a comunicador. Carles
Rahola va ser, també, juntament amb Prudenci Bertrana, Xavier
Montsalvatge i Miquel de Palol, punt de referència de
la intel·lectualitat gironina i catalana durant les dècades dels 10, 20 i 30
del segle passat. La seva obra -intel·lectual i política- va estar marcada pel
compromís permanent amb la cultura. Sobretot amb la democratització
de la cultura. Fer-la arribar a tots els racons del país i
fer-la estimar en tots els estaments de la societat.
Carles Rahola no va
militar mai en cap partit polític, la qual cosa no va representar cap
impediment perquè el govern de Catalunya li confiés el càrrec de delegat
de la Generalitat a Girona en els mesos posteriors a la recuperació de
l'autogovern (1932).
Però quan va ser detingut, condemnat i afusellat pels franquistes, aquesta
condició no va ser decisiva. Va ser assassinat pel seu compromís personal amb
la democratització de la cultura catalana i la difusió de la història de
Catalunya.
La liquidació
física de Carles Rahola era també, en l'imaginari dels seus assassins, l'afusellament de la cultura catalana i de la
història de Catalunya. L'extermini de la nació catalana.
L'ocupació de Girona per
part de les tropes franquistes
L'assassinat de Carles
Rahola va ser el paradigma de la reacció del nacionalisme espanyol a
l'afirmació catalana. Silenciar amb la mort la veu de milers de persones compromeses amb els
valors de la comunicació, de la cultura, del civisme, de la pau, de la democràcia, de la llibertat i de la plenitud nacional de
Catalunya. L'assassinat de Carles Rahola va significar el triomf
de la mort -de la negra nit del silenci- sobre la vida.
Rahola esdevé el símbol de tots els demòcrates, i per extensió de tots els
catalans.
I ben especialment el
de totes les persones que, amb modèstia i admiració, hem recollit el seu
testimoni. Mestre Rahola, en la memòria de tots i de totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada