Benvinguts,
En Partal és esplèndid, clar i clarivident com sempre.
En Partal diu que el missatge que en Margallo intenta
transmetre és que a nivell internacional el nivell de comprensió respecte de
tot això que fa Espanya és tan baix que no han tingut cap més remei que comprar
les adhesions. Comprar-les.
I nosaltres diem que les adhesions les han hagut de comprar
als Estats que no són amics perquè si en fossin no hauria calgut comprar-les…
Aquests dies que estem mirant del dret i del revés les
declaracions del Margallo, i encara que ens les expliquin periodistes tant de
fiar com Partal, Guifré Jordan i Enric Vila, continuem sense entendre què volia
dir en Margallo? Ja sortirà però de momento no ha sortit…
I creiem que en l’estat de desesperació d’Espanya, deuen
haver fet moltes més errades a part de les conegudes de comprar diplomàtics
estrangers, de judicialitzar la política interna, de condemnar els nostres polítics, de fer-nos por des de tots
els ministeris, d’amagar els arxius del Ministeri d’Afers Exteriors, etc.
Errors que aniran
sortint a un ritme més intens a mida que s’acosti el setembre…
Ens hem de tornar a preguntar per què ha estat sempre en
Margallo, Ministres d’Exteriors el que s’ha encarregat dels afers catalans? És
que és el més llest? És que és el més fatxa (més que l’Aznar i el Wert junts)? És que ja ens veuen fora?
Ja sortirà, però de moment no ho sabem i no entenem el
vodevil espanyol!
El nostre humorista gràfic Manel Puyal amb la informació actual retrata magníficament la facècia:
Vegem l’article d’en
Partal:
Margallo: si els has de comprar és
que no t’estimen
«Margallo
està amargat. Creu que Rajoy l’ha tractat de manera injusta i és una autèntica
bomba de rellotgeria amb dues potes, desbocat en les seues opinions»
José Manuel García-Margallo
Per: Vicent Partal
23/03/2017 22:00
L’episodi de les
declaracions de José Manuel García-Margallo a la tertúlia de 13TV, que han somogut cel i terra després
de ser difoses i contextualitzades per VilaWeb,
amaguen un missatge clar que no és el que ell vol donar. Aquest missatge és que el nivell de
comprensió respecte de tot això que fa Espanya és tan baix que no han tingut
cap més remei que comprar les adhesions. Comprar-les.
Ell se’n vanta, d’això, però jo li
recomanaria molta prudència: mai de la vida una
adhesió comprada no ha estat una adhesió sòlida.
Els pactes que es fan forçats no són mai de fiar.
Les seues paraules són
contradictòries. Perquè primer diu que tothom està d’acord amb Espanya, però immediatament
explica que ha hagut de treballar tant i tant comprant declaracions per mig
món. Com quedem? Tu no compres aquell qui està
d’acord amb tu i comparteix els teus principis. En
tot cas compres aquell qui no pots convèncer amb arguments i quan no tens cap
més remei.
Margallo està amargat.
Creu que Rajoy l’ha tractat de manera injusta i és una autèntica bomba de
rellotgeria amb dues potes, desbocat en les seues opinions.
Aquestes
declaracions creen un problema diplomàtic important per a Espanya i han tingut
una recepció terrible en els països acusats.
Els governs, de moment,
s’han ventat les mosques com han pogut, però el debat polític els ha arribat i els obligarà a
donar explicacions. Explicacions, d’una altra banda, ben difícils de
donar. El govern letó, per exemple, podrà explicar que negocia d’amagat del seu
parlament i del seu poble?
El qui va ser ministre
d’Afers Estrangers i de Defensa fins fa dos anys, Artis Pabkris (del PP!) ahir
ja va respondre a Margallo amb molta contundència: ’Els acords secrets, si n’hi ha, tenen poc
recorregut com a norma perquè manquen de fonament moral.’ Poc recorregut, diu,
senyor Margallo. I difícilment algú podria fer més diana amb una sola piulada i
fer-li més mal. Perquè li diu, senyor
ex-ministre, que això que es vanta tant d’haver aconseguit no és gens sòlid i
tindrà poc recorregut quan passen les coses que han de passar. Com espere que
tindrà ocasió de comprovar vostè mateix ben aviat.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Info complementària
[Bon dia] –Ahir es va confirmar que el 14 d’agost les Nacions Unides estudiarien la
proposta d’ampliació de l’espai marítim portuguès fins a dues-centes milles. La
proposta portuguesa inclou la reivindicació de les illes Salvatges, un
territori poc conegut però que en aquesta delimitació és important, perquè
retallaria d’una manera important les aigües i la zona econòmica de les illes
Canàries. L’afer serà font d’una intensa batalla diplomàtica i política entre
Espanya i Portugal. A VilaWeb ja en vam parlar fa mesos en aquest article.
–El raper Valtònyc ha estat cridat
avui per l’Audiència espanyola a presentar-se al jutjat d’Inca. Seguirem amb
atenció el que hi passe.
–Fa pocs dies Nova Zelanda va dotar de
personalitat jurídica un riu i ahir va ser l’Índia que va convertir
en persona jurídica el Ganges i el Iamuna. No tinc cap posició personal sobre
la qüestió, no sé què pensar-ne, però em resulta molt curiós que després de
tants segles de burocràcia la novetat arribe per parelles i en pocs dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada