Benvolguts,
Se’ns acosta feina!
I l’ANC ens torna a agradar!
I usem aquesta expressió perquè fa un any, en contra del que creiem que s’havia decidit en la darrera assemblea general de Manresa, l’ANC es va inventar, o va seguir a qui ho proposava, substituir el propòsit de fer una DUI per el de fer un Referèndum, que en aquell moment varen popularitzar com a RUI, per enredar la troca, que immediatament varen canviar per RI, per demostrar que tenen idees clares i que no són d’aquells que ara diuen una cosa i 10 minuts després una altra.
Ara, pot ser que degut a les circumstàncies, a l’actuació (o no actuació) del Gobierno o a l’actuació del TC, hagi canviat de parer.
Benvinguts a l’antiga o nova estrategia! Estratègia, recordem que fou proposada des de fa gairebé una dotzena d’anys per molts polítics i intel·lectuals catalans com l’Hèctor López Bofill, l’Alfons López Tena, el Victor Alexandre i d’altres, polítics que no estaven lligats pels partits que podien tenir al darrere i que els podría haver limitat l’acció.
Benvinguts!
Vegem l'article:
16 març 2017 2.00 h
L'ANC proposa fer la DUI si l'Estat
bloca el referèndum
·
L'esborrany
del full de ruta per al 2017/18 insta a convocar l'assemblea d'electes per
proclamar la independència si s'inhabiliten les institucions
·
Avisa
que la mobilització ciutadana serà “crucial”
ÒSCAR PALAU - BARCELONA
Si el govern de l'Estat bloqueja la celebració del
referèndum, cal utilitzar la majoria parlamentària ja existent per declarar la
independència.
I si s'inhabiliten o
releguen el Parlament, el govern o algun dels seus càrrecs, que sigui l'Assemblea d'Electes de Catalunya (Aecat),
ja activada en els últims mesos, la que se n'encarregui. Aquesta és la recepta
que proposa l'ANC en l'esborrany de full de ruta per l'any que ve, que ahir
va fer públic, i del qual avui obre un període de quinze dies de debats territorials a fi que s'aprovi en l'assemblea general anual del 29
d'abril a Sabadell. Perquè sigui de debò efectiu, en paral·lel, tot plegat haurà d'anar
acompanyat d'una mobilització gairebé permanent, que l'ANC veu “crucial” i es
compromet a liderar, per defensar i legitimar les decisions que vagin prenent
les institucions catalanes. A més, per garantir la necessària unitat
d'acció entre institucions i societat civil en la fase decisiva del procés,
l'entitat reclama la creació d'un òrgan de coordinació nacional.
El document, redactat
prenent com a base els debats del secretariat, imagina tres possibles escenaris, dels quals
dos pressuposen
la plena hostilitat de l'Estat. El segon, així, preveu que no es pugui ni
aprovar la llei de transitorietat ni convocar el referèndum, i assenyala en
concret que, davant la “impossibilitat física de fer el referèndum” (l'Estat no amaga que ha estudiat la possible
aplicació de l'article 116 de la Constitució,
que el facultaria per declarar l'estat de setge o d'excepció per impedir la votació)
“i/o la
supressió, inhabilitació o intervenció” de les institucions catalanes,
l'ANC organitzarà mobilitzacions per
reclamar que el Parlament aprovi la llei de
transitorietat jurídica i proclami la independència. De fet, en aquest segon supòsit que hi
hagués inhabilitacions judicials o suspensió de l'autonomia (en aplicació de
l'article 155),
automàticament l'ANC instarà els
membres de l'Aecat a reunir-se
perquè assumeixin “la màxima representació legítima, sobirana i institucional”
del país per completar el procés, inclosa la capacitat per proclamar la independència, l'aprovació
d'una legalitat provisional i la convocatòria immediata d'eleccions
constituents.
El tercer escenari
imagina que el Parlament hagi pogut
aprovar la llei de transitorietat, però que l'Estat impedeixi el referèndum. En aquest cas, l'ANC avisa que només “farà obediència” de la legislació catalana,
denunciarà les intromissions estatals, activarà l'Aecat “si s'escau” i reclamarà el suport de la
comunitat internacional, per la qual cosa es compromet a incrementar
la seva projecció i la coordinació amb les institucions que fan acció exterior
oficial.
Dinamitzadora
posterior
En resum, segons la
ponència, la independència pot ser fruit d'un sí en el referèndum
o d'una proclamació del Parlament en cas que el primer no hagi estat possible
per “mitjans coercitius” o per la suspensió o inhabilitació d'institucions
d'autogovern. Tots
els escenaris condueixen també al reconeixement únic de la legalitat
catalana, la mobilització al carrer, sempre de la manera “menys conflictiva i
més pacífica possible”, i també com a defensa dels càrrecs que
puguin ser objecte de “persecució política”, i la internacionalització de
la proclamació del nou estat. A banda d'això, l'ANC es reserva el paper de “gran dinamitzadora” del debat ciutadà en l'etapa
del procés constituent que ha de venir un cop creat el nou estat, i que ha d'acabar amb un altre referèndum, el de ratificació.
Cap condició i una
pregunta binària
Només el primer
dels tres escenaris que assenyala l'ANC suposa la no-intervenció de
l'Estat i l'aprovació sense entrebancs de la llei de transitorietat i la
convocatòria del referèndum, per al qual es reclama una pregunta “binària i
clara” i proposa: “Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent?”.
Per l'entitat, no
cal fixar cap mínim de participació i
guanyaria l'opció amb més vots. En aquest
supòsit, l'ANC dedicaria tots els
recursos a fer una campanya “paraigua” pel sí coordinada amb altres actors, a més d'una de pròpia de “reforçament”, en la línia de l'actual precampanya Fem futur. Si surt que sí, exigiria la
immediata proclamació de la independència, i si fos que no, convocaria
assemblea extraordinària. L'ANC no es dissoldria immediatament, sinó quan l'estat estigués
“consolidat”.
Òscar Palau
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada