Benvolguts,
Analitzem només
una frase:
El portaveu
parlamentari català, Alejandro Fernández, albirava dissabte en el seu discurs
el xoc amb el
govern català demanant a les bases que responguessin amb “calma i serenor” a les “provocacions” que,
segons ell, causaran els independentistes. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats, va concloure.
El PP està utilitzant una técnica que
recorda molt les utilitzades pels feixistes-nacionalistes espanyols durant la República, que
va acabar amb l’Alzamiento. Amenacen
i diuen que están amenaçats. No paren de tractar-nos de colpistes quan els
colpistes sempre han esstat ells. Parlen de diàleg sense cap intenció de
dialogar. Una gent que va usar repetidament en la lluita contra ETA la frase “Sense armes podem parlar de tot”. I
cal que tothom vegi que aquí no hi ha armes però no volen parlar de res que pugui interessar als catalans. Tot al contrari.
Només són ells, que tenen el poder, que menteixen com el Fernández Díaz o com el Margallo,
que provoquen econòmicament, usant el TC de piconadora, rebentant-se els Fons estructurals europeus per
alimentar les boques dels Florentinos, però sense fer obra pública a Catalunya. Només ens
queda un consol, que és que, tal com l’Albert Pont explica, un cop la República
Catalana instaurada, en el repartiment d’actius i passius, els Fons que no han arribat a Catalunya faran
part dels actius que no hem de compensar, així com restarem també els repetits greuges
i multes convertits en actius per a nosaltres, sempre amb supervisió
internacional!
I al final, intentaran
però no faran l’enèssim cop d’estat contra Catalunya, gràcies a la supervisió
internacional …
Tanmateix,
si fessin el cop d’estat, si es produís el xoc, un cop d’estat dels franquistes
(PP+Ciudadanos+PSOE), cal estar molt preparats i sobretot amb empara
internacional!
Vegem la crònica
del franquisme institucional:
Rajoy, plantat i resignat al xoc
“Això
no tindrà una solució fàcil”, diu al congrés del PP català
Manté que no pot permetre el referèndum ni
‘abandonar' qui se senti espanyol
XAVIER MIRÓ - L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
El PP de Catalunya ha clausurat un congrés
en què la majoria de quadres ha donat el procés
independentista per acabat i derrotat. De fet, la ponència política es prepara pel que qualifica de “postprocés”,
l'endemà que els populars catalans volen
recuperar la fuga
electoral cap a Ciutadans i treure “el nacionalisme” de
la Generalitat amb un front tripartit
junt amb Ciutadans i el PSC.
El portaveu parlamentari català, Alejandro Fernández, albirava
dissabte en el seu discurs el xoc amb el govern català demanant a les bases que
responguessin amb “calma i serenor” a les “provocacions” que, segons ell,
causaran els independentistes. Si
es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats,
va concloure. La
ministra de Defensa i secretària general del PP espanyol, Maria Dolores de
Cospedal, prometia que el govern no es mourà ni un mil·límetre, que l'onatge
independentista “es trencarà contra l'escullera de la llei” i que els partits
sobiranistes acabaran barallant-se pel que “quedi del naufragi, i ho saben”.
Solució difícil
En la clausura del
congrés, ahir, Rajoy reafirmava que “no podem permetre la celebració d'un
referèndum que no permet la Constitució”, però, lluny de triomfalismes,
s'apropava més a l'auguri de temps difícils d'Alejandro Fernández. “Això
probablement no tindrà una solució fàcil però reivindico la política com una de
les feines més nobles; servir els altres”, es resignava el president espanyol
en agrair la presència al congrés, com a convidats, de l'alcaldessa de l'Hospitalet
de Llobregat, Núria Marín (PSC), i dels portaveus parlamentaris de Ciutadans,
Carlos Carrizosa, i del PSC, Eva Granados. També, com si estigués a punt
d'oblidar-se'n, d'un “alcalde” del PDeCAT, Lluís Soler, de Deltebre i membre de
l'executiva del partit.
“Amputació
dolorosa”
Rajoy reivindicava un
“sí rotund al
diàleg amb tots” però sense acceptar “imposicions, ni monòlegs, ni que s'esquivi la
llei”. Als ciutadans independentistes els va assegurar que “se'ls ha enganyat”
i “se'ls han
ocultat” les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de la
separació d'Espanya. “Un procés de secessió no és una poda amable feta per un
amable jardiner. És una amputació dolorosa que no hi ha cirurgià que la salvi”,
repetia una seva frase recent. I als catalans “que se senten espanyols” els
prometia que “no
els abandonarem i volem estar més presents en el seu dia a dia”. En
cap moment va anomenar la derrota de l'independentisme ni del procés i va
cloure la seva intervenció encoratjant els populars catalans a persistir en la
seva posició perquè ho considera “una batalla justa, noble, que val la pena. Teniu la raó. Xavi
[dirigint-se al nou president del PP de Catalunya, Xavier García Albiol], tens
una gran responsabilitat”.
Rajoy referma el full
de ruta del PP de García Albiol, que
“aspira a ser
una força central a Catalunya. Tothom entén les nostres idees: són clares i
nítides”. Unitat d'Espanya,
sobirania nacional exclusiva dels espanyols i estat de dret. No hi ha
democràcia sense llei i “els dirigents polítics no es poden saltar la llei a la torera”.
Si ho fan, segons ell, generen descrèdit i fan que “arribi un moment en què ningú se'ls prengui
seriosament”. Ja en un to de recriminació, va acusar la Generalitat de no governar per a tots
els catalans, al “separatisme irresponsable” d'haver destruït la cohesió
social i al govern d'haver-se llançat
als braços de “l'extremisme
que està posant en risc el model econòmic i social de Catalunya”, en
referència a la CUP.
El darrer retret va
ser, sense citar-la, per a l'antiga CiU
i al PDeCAT, a qui acusa d'un relat
d'“enfrontament,
retret, victimisme i enemics de fora”. El resultat és, per ell, “com estaven abans i
com estan ara. És culpa seva. Cadascú ha d'assumir les pròpies responsabilitats”.
Tot i declarar-se “optimista”,
també amb to resignat es referia a la incerta estabilitat parlamentària del seu
govern: “Hem acordat algunes coses i d'altres no han estat
possibles. Intentarem pactar-ne més i, si no és, continuarem intentant-ho.”
Va reivindicar que
Espanya és el país de la UE que més
creix i que és factible mantenir el ritme de creació de 500.000 llocs
de treball anuals, tot i admetre que falta molt per arribar als 20
milions d'abans de la crisi.
Albiol vol un
govern amb C's i PSC
“Tenim diferències, però és més el que ens
uneix, davant del gran desafiament, que no el que ens separa. Una majoria [???] de catalans espera veure què fem. Val la pena intentar-ho”,
demanava ahir García Albiol, en el discurs de clausura, a Ciutadans i el PSC. Els
demana no “perdre'ns
en discursos sobre si som de dretes o d'esquerres amb l'objectiu que el
nacionalisme deixi de governar d'una vegada a Catalunya. Els pararem els peus”.
Per Albiol, s'ha de canviar el govern dels que creuen “que els catalans només vivim i respirem el
procés”, mentre no es parla de la “manca de llits als hospitals” i
d'una “generació
de nens que creixen en barris desestructurats sense el mínim d'equipaments”.
El líder veu el PP de Catalunya com el partit del respecte a qui pensa diferent, que no contribuirà a “inflamar cap
conflicte social”, però alhora acusa el govern català d'oblidar-se
dels catalans no independentistes, “la nostra gent”, a qui diu que vol representar per
impedir un “referèndum
que ningú convocarà ni celebrarà”.
Xavier Miró
Joan A. Forès
Reflexions
Xavier Miró
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada