Benvolguts,
Aquests dies estem
comentant les opinions de diversos periodistes de diversos diaris sobre la
relliscada (o no) de Margallo a l’emissora dels bisbes.
La nostra reflexió és a sant de què uns polítics dirigents dels estats més important del mon (Hollande, Merkel, Cameron, Obama, i potser d'altres que no han sortit a la llum) s'emboliquen a opinar sobre la unitat d'Espanya? [España, Una, Grande y Libre!] Segurament és que els diplomàtics espanyols, incloent-hi el borbó (en la visita a Barak Obama) els han suggerit o demanat a fer declaracions sobre la Unitat d'Espanya, o amenaçat en cas contrari...
Vaja, que no els ha sortit d'ells de ficar-se en les interioritats (en els afers domèstics que diuen els americans) d'un Estat "amic". De qui ha sortit la idea, doncs? I per què hi han accedit? A canvi de què?
Vegeu el vídeo
amb la frase que vés a saber per què l’ha pronunciada Margallo? Anava pet?
“Ningú sap l’esforç que ha
costat això i els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit
que fessin les declaracions que van fer”
Us sembla normal tota aquesta mandanga? Tot aquest sainet?
Vegem l’article d’opinió
d’en Guifré Jordan:
23 DE MARÇ DE 2017
10:55 H
L'exministre
d'Exteriors assegura que les declaracions de líders internacionals per la
unitat d'Espanya van ser un "favor"
Guifré Jordan @enGuifre– José Manuel García-Margallo ha
desmuntat part de l’argumentari de l’Estat contra el procés català en una
entrevista a Intereconomía. L’exministre d’Exteriors espanyol ha dit que “ningú sap l’esforç que ha costat això i els favors que devem
a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que
van fer”. Una referència implícita a les paraules a favor de la unitat
d’Espanya que líders polítics internacionals com Angela Merkel, David Cameron o
Barack Obama van fer amb més o menys èmfasi en les setmanes precedents al 27S,
i també els comentaris de François Hollande un mes després del 9N de 2014.
Carles Puigdemont ja ha demanat explicacions per les declaracions de l'exmembre
del govern espanyol.
© TV3
Margallo confirma
tàcitament que les grans potències encara no s'han decidit sobre Catalunya
Les declaracions de Margallo es poden considerar una relliscada, però una altra lectura apuntaria a un estirabot intencionat com a protesta per no haver continuat com a ministre en el nou govern de Rajoy. En qualsevol cas, Margallo confirma allò que semblava una evidència per a una part de l’opinió pública catalana: els posicionaments internacionals que es poden interpretar són fruit d’un “favor” més aviat que d’una opinió que sorgeixi dels propis governs de les grans potències. Una interpretació d’aquesta revelació és que els executius internacionals no tenen una opinió formada en la matèria i potser només la decidiran si s’hi veuen forçats després d’una hipotètica consumació de la independència.
Junqueras recorda que la comunitat internacional està ara més receptiva amb Catalunya que amb els països bàltics abans d'independitzar-se
Una de les peces angulars de l’argumentari del govern Rajoy i de part de l’unionisme és que l’independentisme no té cap aliat a l’estranger i que la comunitat internacional rebutja frontalment la possibilitat del naixement d’un Estat català. Ara, després de les revelacions de Margallo, el raonament queda en dubte. A més, aquest mateix matí, Oriol Junqueras també ha explicat a Catalunya Ràdio que els principals líders mundials en cap cas s'han posicionat en contra del reconeixement d'un Estat català, com sí ho van fer fa 25 anys amb les repúbliques bàltiques que, no obstant, van acabar reconeixent.
Guifré Jordan
Les declaracions de Margallo es poden considerar una relliscada, però una altra lectura apuntaria a un estirabot intencionat com a protesta per no haver continuat com a ministre en el nou govern de Rajoy. En qualsevol cas, Margallo confirma allò que semblava una evidència per a una part de l’opinió pública catalana: els posicionaments internacionals que es poden interpretar són fruit d’un “favor” més aviat que d’una opinió que sorgeixi dels propis governs de les grans potències. Una interpretació d’aquesta revelació és que els executius internacionals no tenen una opinió formada en la matèria i potser només la decidiran si s’hi veuen forçats després d’una hipotètica consumació de la independència.
Junqueras recorda que la comunitat internacional està ara més receptiva amb Catalunya que amb els països bàltics abans d'independitzar-se
Una de les peces angulars de l’argumentari del govern Rajoy i de part de l’unionisme és que l’independentisme no té cap aliat a l’estranger i que la comunitat internacional rebutja frontalment la possibilitat del naixement d’un Estat català. Ara, després de les revelacions de Margallo, el raonament queda en dubte. A més, aquest mateix matí, Oriol Junqueras també ha explicat a Catalunya Ràdio que els principals líders mundials en cap cas s'han posicionat en contra del reconeixement d'un Estat català, com sí ho van fer fa 25 anys amb les repúbliques bàltiques que, no obstant, van acabar reconeixent.
Guifré Jordan
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada