Benvolguts,
La història que fins
ara ens han amagat i que va sortint de mica en mica ens explica el que no havíem
sabut mai, encara que potser ho havíem intuït.
En aquest apunt hi
trobem diversos temes potser poc coneguts:
·
Estat Català,
liderat per Francesc Macià era un
partit d'acció netament independentista fundat el 1922;
·
En canvi el Partit Republicà Català -fundat el 1917-
era un partit d'ideologia federalista que havia nascut de la fusió de
diverses organitzacions de caire autonomista i reformista. Francesc Layret, Lluís Companys i Marcel·lí Domingo, des de
posicions polítiques diverses havien estat els impulsors d'una iniciativa a la
qual s'hi havia sumat la Joventut
Republicana de Lleida.
·
Que qui va matar Francesc
Layret el 1920
era confident de la policia;
·
Estat Català, liderada per Francesc Macià, el Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys. I el grup L'Opinió,
liderat per Joan Lluhí s’uneixen el 1931 i
creen ERC. Francesc Macià seria nomenat primer president del partit;
·
Abans d'aquest periode hi havia hagut la Mancomunitat de Catalunya que havia fet una immensa tasca de
recuperació de l'autoestima catalana, havia fet grans obres d'infraestructura i
s'havia acabat com ens ha passat sovint als catalans per una dictadura
borbònico-militar...
Llegim l'article atentament perquè és la nostra història més recent. I per a
la nostra autoestima ens cal conèixer-la, sobretot perquè els espanyols no
paren de dir-nos que venim del no-res, que mai havíem sigut independents, i en
canvi tenim una llarga història de 1000 anys que passa per etapes glorioses i culturalment
molt potents. També fan exactament el mateix amb la llengua catalana, que diuen que ve
del no-res o que és un dialecte del castellà:
17 DE MARÇ DEL 1931
La Conferència d'esquerres
crea Esquerra Republicana
Marc Pons
Tarragona. Divendres,
17 de març de 2017
2 minuts
Tal dia com avui de
l'any 1931,
fa 86
anys, a l'edifici dels històrics Ateneu
de Sants i Foment Artístic de Sants -situat al carrer Cros, 7 de Barcelona-
dues organitzacions polítiques d'ideologia catalanista i esquerrana,
un grup d'opinió format per diversos intel·lectuals i diverses associacions
locals iniciaven una conferència que duraria tres dies, el resultat de la qual
seria la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquestes organitzacions
eren Estat Català, liderada per
Francesc Macià, i el Partit Republicà
Català, liderat per Lluís Companys. I el grup era L'Opinió, liderat per Joan Lluhí. Francesc Macià seria nomenat
primer president del partit.
Estat Català era un
partit d'acció netament independentista fundat el 1922 que havia mantingut un
enfrontament constant -des de la clandestinitat- amb la dictadura de Primo de Rivera. Els seus dirigents
havien protagonitzat diverses accions -com la temptativa d'invasió militar del Principat des de Prats de Molló per independitzar Catalunya- que els havien reportat un grau elevat de popularitat
entre la societat catalana de l'època. Macià, Marsans, Cardona, Solé i Pagès
gaudien d'una reconeguda popularitat tant a l'interior -a Catalunya- com a l'exterior -els Casals Catalans d'América que havien contribuït decisivament a
finançar el partit i les seves accions-.
Míting de Francesc Macià a Lleida
En canvi el Partit Republicà Català -fundat el 1917-
era un partit d'ideologia federalista que havia nascut de la fusió de
diverses organitzacions de caire autonomista i reformista. Francesc Layret, Lluís Companys i Marcel·lí Domingo, des de
posicions polítiques diverses havien estat els impulsors d'una iniciativa a la
qual s'hi havia sumat la Joventut
Republicana de Lleida. Però la dura repressió que havia patit abans i
durant la dictadura de Primo de Rivera
(assassinat de Francesc Layret -1920- a mans d'un confident de la policia) i les
tensions internes provocades per les diferents sensibilitats l'havien debilitat
davant la fortalesa i la vigorositat d'Estat
Català.
En les primeres
eleccions en les quals va concórrer -les municipals (i plebiscitàries) del 12
d'abril del 1931-
celebrades tan sols 22 dies més tard de cloure la conferència, l'Esquerra Republicana -liderada pel
carismàtic Macià- es convertiria en
el partit més votat. Va guanyar a Barcelona-ciutat
i a les quatre circumscripcions electorals, derrotant contra tot pronòstic el
gran favorit -la Lliga Regionalista de
Francesc Cambó, Joan Ventosa i Pere Rahola- que havia exercit el govern de
la Mancomunitat de Catalunya
-l'òrgan preautonòmic- des de la seva instauració fins a la dictadura (1917-1923).
Esquerra Republicana va obtenir 2.782 regidors de 3.883 possibles, i 66
diputats de 85
possibles.
Marc Pons
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada