Benvolguts,
Tal com explicàvem fa pocs dies, en la secció El lector escriu del PuntAvui s’hi troben joies de categoría
semblant a molts articles d’opinió del mateix diari i d’altres!
Avui ens fem ressò de la carta de Josep Baella Isanta de Girona. El títol de la carta és La construcció catalana d'Espanya.
Abans de comentar-la hem d’explicar que hem intentat saber,
com fem sempre, qui era l’autor i quines altres aportacions havia fet en diaris
o revistes o llibres. O quines noves informacions podíem treure’n a partir del
mateix article i de les informacions complementàries que puguem trobar.
I el fil ens ha portat a trobar informació sobre el llibre La Nación inventada dels periodistes Arsenio i Ignacio Escolar , que
esmenta. I una entrevista a aquests periodistes feta per la periodista de La
Vanguardia Céline Gesret. I també a
trobar noves col·laboracions de l’autor Baella,
com la publicada en el Diari de Girona
de títol L'Església Catòlica i Catalunya. Totes aquestes noves
informacions i comentaris aniran apareixent en aquest Bloc.
L’article de Josep Baella La construcció catalana d'Espanya, és interessant perquè desfà mites, que els Escolar acaben de rebentar en
la seva entrevista. En Baella parla de les teories dels historiadors Pep
Mayolas i Lluís Maria Mandado, coneguts nostres, que pertanyen a la factoria d’en
Jordi Bilbeny i que participen en les seves anuals presentacions dels seus
descobriments basats sempre entre d'altres en l’estudi Relació de la destrucció de la Història
del mateix Bilbeny.
La tesi d’en Baella
en aquest article és que Espanya es va construir a partir de la potència de la
Confederació Catalano-Aragonesa. O sigui a partir de la potència de l’Espanya
mediterrània que en els segles XII-XV estava en plena explosió artística,
cultural, econòmica i d’expansió territorial al mateix temps.
Encara que pugui sobtar a algú, la tesi dels Escolar confirma aquesta idea...
Vegem l’article
inicial:
29 març 2017 2.00 h
29/03/2017. Història. Josep Baella. La construcció catalana d'Espanya. La tesi d’en Baella en aquest article és que Espanya es va construir a partir de la potència de la Confederació Catalano-Aragonesa. O sigui a partir de la potència de l’Espanya mediterrània que en els segles XII-XV estava en plena explosió artística, cultural, econòmica i d’expansió territorial al mateix temps. Isanta
Pep Mayolas, en la
seva obra Erasme i la construcció catalana d'Espanya, ens il·lumina
sobre la importància de Catalunya en
la creació del futur Estat espanyol.
Ja l'any 1010,
el comte de Barcelona Ramon Borrell II
va encapçalar una expedició contra el califat
de Còrdova, a la qual es van
afegir els comtes d'Urgell i Besalú i
els bisbes de Barcelona, Girona i Vic. Lluís Maria Mandado i Rosell,
a El Cid de València era català, ens diu que la noblesa catalana i occitana van construir Castella dins d'Espanya i
que els mites més “castellans” eren
en realitat catalans i que Valladolid hauria estat fundada per
catalans. Significaria vall freda “Vall-adolit”.
L'historiador francès Pierre Chaunu assegura a La España de Carlos V que
“Castella va ser una colònia de
l'Espanya mediterrània”, ja que les dues parts de la península mostraven un nivell de
desenvolupament ben diferent destacant clarament l'avenç superlatiu de
l'Espanya mediterrània.
Ens diuen Arsenio i Ignacio Escolar en el
seu llibre La nación inventada,
una historia diferente de Castilla,
que la història oficial del regne de Castella
s'ha construït
sobre falsos mites, exageracions i mitges veritats.
La nación inventada es un repaso
divulgativo a la historia de esos siglos en los que se formó la identidad
nacional castellana, la nación sobre la que después se edificó el casón de
España.
La historia la escriben los vencedores, y la Castilla victoriosa no fue una excepción. En el siglo XIII, tras ganar la batalla de Las Navas de Tolosa y conquistar gran parte de al-Ándalus, cuando sólo faltaba la pieza del reino nazarí de Granada para completar el mapa de la llamada Reconquista, Castilla era sin duda la nación más pujante de la península Ibérica y una de las nuevas potencias europeas [???]. Su pasado, sin embargo, no era tan brillante como su presente: «no había logrado la independencia de León hasta el siglo XI, había sido uno de los últimos reinos cristianos en nacer y en comenzar la guerra contra el islam». Fue en ese momento, durante los reinados de Fernando III y de Alfonso X, cuando toda una serie de falsos mitos, exageraciones y medias verdades —de los jueces de Castilla a Fernán González o El Cid—, entran en la corriente histórica. Han estado ahí hasta hace muy poco y aún forman parte de la cultura popular.
La historia la escriben los vencedores, y la Castilla victoriosa no fue una excepción. En el siglo XIII, tras ganar la batalla de Las Navas de Tolosa y conquistar gran parte de al-Ándalus, cuando sólo faltaba la pieza del reino nazarí de Granada para completar el mapa de la llamada Reconquista, Castilla era sin duda la nación más pujante de la península Ibérica y una de las nuevas potencias europeas [???]. Su pasado, sin embargo, no era tan brillante como su presente: «no había logrado la independencia de León hasta el siglo XI, había sido uno de los últimos reinos cristianos en nacer y en comenzar la guerra contra el islam». Fue en ese momento, durante los reinados de Fernando III y de Alfonso X, cuando toda una serie de falsos mitos, exageraciones y medias verdades —de los jueces de Castilla a Fernán González o El Cid—, entran en la corriente histórica. Han estado ahí hasta hace muy poco y aún forman parte de la cultura popular.
La nación inventada es un repaso divulgativo a la
historia de esos siglos en los que se formó la identidad nacional castellana, la nación sobre la que
después se edificó el casón de España.
Escrito con rigor y un variado anecdotario, ideas e historia, Arsenio e Ignacio
Escolar han conseguido repasar de forma amena la historia de Castilla separando, para siempre, realidad y leyenda.
Informació complementària.
Josep Baella
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada