Benvolguts,
El meu pare deia
que sempre et veuràs embrutat per una paella. És sabut que els nazis i
feixistes nacionalistes espanyols transmutats en franquistes sociològics,
necessiten projectar els seus pecats (que no remordiments perquè segons ells la
legalitat
era del seu costat) cap als altres, concretament cap els seus enemics que som
nosaltres. Els que vàrem perdre la guerra que ells havien iniciat i que varen
guanyar ignominiosament. Jo havia sentit dir sempre a casa que nosaltres erem
rojos, segons la terminología franquista. “Rojo-separatistas y judío-masónicos”
segons l’estil espanyol dels anys 40. I n’estàvem ben contents i orgullosos.
Nosaltres no érem com aquells professors feixistes que a l’Institut pretenien
ensenyar-nos Formación del Espíritu Nacional i evidentment no ens deixaven
parlar en català (per respecte als superiors!). I quan varem fer la “mili” a
les Milicias Universitarias, hereves de la institució franquista dels alféreces
provisionales, nosaltres varem arribar a ser Alféreces de complemento de l’Ejército
Español però no teniem, Deu nos en guard, l’Espíritu militar que aquells
militars franquistes volien que tinguessim! Ni ells tampoc no el tenien! Pobra
gent! Xusqueros incults, llepaculs. Així es rebentessin els deiem
nosaltres…
Aquest preàmbul ve
al cas perquè els franquistes i ara els borbofranquistes s’omplen la boca de la
legalidad!
Legalitat és la que teniem nosaltres abans del 1714, amb les nostres Constitucions, compendi de les nostres lleis, fetes pel nostre poble i
refrendades, o no, pels nostres reis. Si no les refrendava el poble, o sigui
les Corts Catalanes, no arribaven a
lleis.
Recordem que la sentència màxima de la
relació entre el poble de les Corts, els comtes catalans i els reis en els actes de jurament dels reis a les
Constitucions catalanes era:
"Nós,
que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i
Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".
I com que els borbofranquistes
que manen des del 1939 no han conservat la
nostra legalitat, ni els nostres drets i
llibertats, sinó tot al contrari, actuant en conseqüència, estem maldant per
tal que s’executi la sentència:
Crec que
està clar que els manaies que fa 300 anys
que patim es mereixen que se’ls expliqui aquesta sentència per si no l’han
sentida mai! I els manaies que varen ocupar el nostre país el 1939 i
el mantenen ocupat pel “Justo derecho de
conquista” que va pronunciar a Salamanca
el miserable Gonzalo Torrente Ballester també l’han d’escoltar. Recordem també
que els franquistes varen “alliberar”,
segons la seva terminologia, els territoris republicans però en canvi varen “ocupar” i encara dura, Catalunya.
La legalitat dels ocupants no és la
nostra legalitat!
I els
actuals franquistes o borbofranquistes, usant el “justo derecho de conquista”, tenen la barra de venir a Catalunya a fer un
Congreso i a prometre que ens donaran “cuentas y abalorios”...
I la Cospedal, com tots els de la seva “calanya” continua
enganyant-se a ella mateixa i als seus omplint-se la boca de ley, legalidad, democracia, Constitución...
El nostre poeta en els anys foscos
del franquisme, del feixisme i del nazisme va escriure:
“Què som? Tan sols una memòria
d'allò que hem posseït i vàrem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable."
Joan Vinyoli (Barcelona 1914-1984)
Però ara estem en el bon camí per no tenir
un esperit abaltit sinó triomfant. Ara el vers d’en Vinyoli seria un altre!
Vegem l’article de Marta
Casado a ElNacional:
CONGRÉS PP
Cospedal adverteix:
"L'independentisme morirà en el trencaones de la llei"
Marta Casado
Foto: Efe
Barcelona. Dissabte, 25 de març de 2017
La secretaria general del PP, María Dolores de Cospedal, ha criticat durament el moviment independentista aquest dissabte en el XIV congrés del PP català i ha advertit a tots aquells que “defensen la divisió” perquè “sempre moren en el trencaones de la democràcia i la llei”.
La també ministra de Defensa ha lamentat “el ridícul espantós” que estan fent els partits sobiranistes, ja que “falsegen la història, intenten desfer llaços i s’erigeixen com a redemptors de la democràcia”. Per aquest motiu, la secretaria general del PP ha recordat que la democràcia s’identifica perquè “tots estem subjectes a la llei” i que els partits secessionistes “estan desconnectats del món real”.
Sobre el paper que ha
d’ocupar el PP en el taulell polític
català, la secretària general dels populars ha reivindicat un partit que “retorni
l’estabilitat i el sentit comú, que recuperi les institucions de tots, que
arribi a acords, que creï ocupació,...” i
que sigui un punt de referència tant a Catalunya com a Espanya. Al mateix temps, ha convidat a “totes
aquelles persones que se sentin orfes” -degut a que el seu partit ha
desaparegut, com el cas d’Unió, o ha virat cap a l’independentisme, com
és el cas de l’antiga Convergència- a sumar-se al projecte dels
populars. [Ha, ha, ha...]
[I és un bon moment per recordar el que Martin Luther King deia de la legalitat del III Reich:]
Cospedal ha posat les
seves paraules en boca de “tots els populars d’Espanya” que volen “transmetre” als
membres del PP català “l’afecte i admiració” que susciten “per la seva
valentia” a l’hora de defensar una “Catalunya [ocupada por justo derecho de conquista] plural i unida”.
Cospedal dóna
suport a Albiol
“El millor per ell i
per el PP català encara ha
d’arribar”, ha assegurat Cospedal en referència al nou president del partit, Xavier
García Albiol, a qui ha qualificat no només com el millor alcalde, sinó com
“l’alcalde més
estimat de Catalunya”. La ministra ha qualificat Albiol com la
persona abanderada d’una “Catalunya plural, acollidora i que rebutja les formes de
divisió, exclusió i odi”.
Cospedal també ha
tingut paraules d’agraiment per l’altre protagonista del dia d’avui, la
presidenta sortint, Alicia Sánchez-Camacho. D’ella ha dit que és la
persona que ha posat la seva vida i la seva família a la disposició del partit
i que, fruit d’això, el PP català va
obtenir “els millors resultats de la
història”.
Marta Casado
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada