Benvolguts,
Suposo que recordeu que a l’inici d’aquesta darrera etapa
del camí cap a la República Catalana, el Garcia Margallo va explicar-nos que
ens quedaríem als deserts siderals o a l’Illa de Robinson (idea que li va anar
molt bé a la TV del PuntAvui per presentar cada dia el programa L’Illa de
Robinson). I per fer por varen parlar des del Gobierno de que Espanya vetaria
l’ingrés de Catalunya a la UE, després d’Ukraina i Turquia, etc. Immediatament
en Partal va fer una magnífica explicació el 02/11/13, dient que no era l’estil
de la UE aquest comportament i explicant com la UE tendeix
a unir i no a desunir. Concretament en Partal deia:
Aquesta setmana, per cert, ha passat una cosa molt important
que la premsa espanyola ha mirat d'empetitir tant com ha pogut. La Unió Europea
ha començat negociacions amb Kossove per a un acord bilateral
d'associació i estabilització. Això no és un acord per a entrar en la
Unió, només és un acord per a crear un espai econòmic comú però
el que és
interessant és que fins ara tothom
assegurava que fins i tot això Espanya ho vetaria. Tanmateix
la Unió ha fet una reacció sorprenent. La
Unió ha invocat el Tractat de Lisboa que li
confereix personalitat jurídica i per primer
vegada en la història negociarà sense tenir en compte els estats membres. Això
vol dir que els estats no hauran de ratificar l'acord i que, en conseqüència,
Espanya no la podrà vetar.
Els
estats amb problemes no havien acceptat de moment l’entrada de Kossove a la
UE:
Los miembros de la UE que no reconocen a Kosovo como estado
independiente son: España, Eslovaquia, Chipre, Rumanía y Grecia.
Però actualment segons la Viqui Kosove ja ha establert
acords amb la UE i la situació llisca suaument camí de la integració total.
Doncs el Gobierno espanyol que són carpetovetònicament cabuts, continuen
intentant fer-nos por a nosaltres i a més continuen intentant fer por a
Escòcia...
Vegem l’article d’en
Josep Casulleras on explica els darrers moviments:
MÓN > EUROPA
Espanya topa amb el
pragmatisme de la UE en l’intent de vetar Escòcia
El govern espanyol vol utilitzar
l’argument del vet per espantar l’independentisme català però veu la dificultat
d’aplicar-lo
Mariano Rajoy al congrés espanyol (fotografia: ACN).
Per: Josep Casulleras Nualart
16/03/2017 12:01
Espanya no en traurà res de fer la vida més difícil a una
Escòcia independent que vulgui entrar a la Unió Europea. Aquest és un punt de vista que cada vegada pren més cos en la
premsa internacional i en les institucions comunitàries. I també el govern espanyol és conscient del pragmatisme
de Brussel·les en cas que hi hagi un
nou estat independent (com seria el cas hipotètic d’Escòcia) i se l’aplica a si
mateix. Això no impedeix la gesticulació política necessària quan a Catalunya el govern i la majoria
parlamentària preveu un referèndum sobre la independència aquest mes de
setembre. I per això el ministre d’Afers
Estrangers, Alfonso Dastis, s’afanyava a dir, l’endemà de l’anunci de Nicola Sturgeon d’un
segon referèndum, que Escòcia ‘s’hauria de posar a la cua’ per a poder ser
membre de la UE si esdevingués independent. Però fora dels focus la
posició és diferent.
Ho veiem expressat en diversos articles publicats aquesta
setmana en diaris com The Guardian i el
Financial Times i a la BBC. Tots mitjans britànics, per cert. Aquest article
de The Guardian cita fonts comunitàries per dir que una Escòcia independent
hauria de demanar l’accés a la UE. Ara, de la mateixa manera diu que des de dins de les institucions
comunitàries ’no pensen pas que Escòcia tingués gaire problemes si volgués
entrar a la UE. Com a part d’un
estat membre, ja compleix els criteris d’entrada i és previst que passi per
davant d’altres estats que són a la cua per a ser membres de la UE com Sèrbia i
Albània’. El diari cita declaracions del cap executiu del ‘think tank’ European Policy Centre, Fabian Zuleeg: ‘Una Escòcia independent hauria d’entrar en el
procediment d’accés, o sigui que no seria [una entrada] automàtica. Des del
moment que Escòcia compleix amb escreix els criteris per a ser membre seria un
procés relativament àgil’.
Aquest mateix article fa notar que el govern espanyol va
expressar una posició molt dura envers Escòcia l’endemà mateix del referèndum
del Brèxit, dient que si el Regne Unit surt de la UE, Escòcia també en sortirà. Però afegeix: ‘Aquesta posició s’ha suavitzat des de la votació del Brèxit.
Els polítics i diplomàtics europeus són més comprensius amb Escòcia, i no es
preveu que Madrid utilitzi el poder de vet en les aspiracions europees d’un
país que compleix els requisits per a ser-ne membre’.
La confessió de González Pons a la BBC
I en aquest sentit recorda unes declaracions que va fer
públiques la BBC aquest cap de
setmana passat. El periodista de la BBC
Nick Eardley va informar que l’eurodiputat del PP Esteban González Pons li va dir que Espanya no vetaria l’entrada a la UE d’una
Escòcia independent. Segons el periodista, Pons li va dir el següent
sobre l’Escòcia independent: ‘Si en un futur vol tornar [a la UE] haurà de seguir el
mateix procediment [d’adhesió] que qualsevol altre país’. Una
declaració no massa diferent del que ja havia comentat fins ara, però després
Eardley li pregunta específicament pel vet
i Pons respon:
‘No, perquè si penses en
Catalunya la situació és molt, molt i molt diferent de l’escocesa’ [???]...
És la mateixa posició que va expressar l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyola, José
Manuel García Margallo. Unes setmanes abans de la votació sobre el Brèxit, Margallo va dir que:
‘Escòcia demanaria la
independència per poder-se quedar a la UE’, en cas de victòria del Brèxit.
El govern espanyol serà pragmàtic, perquè la UE serà pragmàtica
en cas d’independència d’Escòcia. ‘Seria erroni suposar que Madrid ja està compromesa amb un
vet a l’adhesió escocesa a la UE’, diu el corresponsal del Financial Times Tobias Buck en aquest
article al seu bloc. El periodista recorda que durant el refefèndum escocès del
2014 el govern de
Rajoy va dir que exerciria el vet per a impedir l’accés d’una Escòcia
independent a la UE. ‘Però en alguns despatxos, un vet d’Espanya contra l’adhesió
d’Escòcia no era considerat com una cosa certa. I això també s’escolta ara.’
Un altre punt de vista és el del periodista de The Guardian Giles Tremlet sobre
aquesta qüestió. Per Tremlet, el govern de Rajoy ha esdevingut una nosa per als
independentistes escocesos que veuen en el segon referèndum la manera de
romandre a la UE abans no es faci efectiu el Brèxit. L’anunci de
Sturgeon aquesta setmana preveia el referèndum entre la tardor del 2018 i
la primavera del 2019, és a dir, just abans de la signatura final del Brèxit, prevista per al març del 2019. El
periodista de The Guardian considera
que aquesta capacitat de vet que té Espanya
és l’arma que utilitza Rajoy, ‘el principal argument’, per a mirar d’aturar l’augment del sentiment
independentista a Catalunya. Un argument de la por. Però també opina que aquest argument no acabarà essent creïble a
Europa si Escòcia espera a fer el referèndum just després del Brèxit.
Ho veu així: ‘Els
independentistes escocesos no haurien de perdre l’esperança. Si tenen paciència
i esperen al Brèxit, tindran millors opcions d’un retorn ràpid a la UE.
Al contrari que altres estats candidat a entrar-hi, les lleis escoceses ja
compleixen els requeriments necessaris.
I Espanya guanyaria molt
poc de fer difícil la vída a un país que s’hauria independitzat legalment fora
de la UE’.
Josep Casulleras
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada