Benvolguts,
Avui hi ha una molt aguda
reflexió de l’Andreu Barnils sobre la corrupció institucional.
Primer en Barnils particularitza.
Afirma que ell no té cap dubte de la culpabilitat de CDC en el sistema
corrupte CDC-Ferrovial-Palau. Ni té cap dubte de la culpabilitat de Ferrovial.
El Palau feia una funció que en química es diu “de catalitzador”, que vol dir
que els altres dos subjectes necessiten el catalitzador per poder fer la
reacció. CDC i Ferrovial son dos agents necessaris però no suficients.
El catalitzador és un agent necessari i suficient per tal que es produeixi la
reacció. I això és la corrupció. De
manera basta, en castellà diuen que “tanto es el dante como el tomante”. De
manera més simple es pot equiparar aquesta corrupció a la dels trilers o del
“toco-mocho”. En qualsevol d’aquests jocs, trilers, toco-mocho o empreses
constructores i fundacions, hi ha dos subjectes que volen obtenir un benefici,
l’un a costa de l’altre. La diferència només és el volum de negoci...
Evidentment la
corrupció institucionalitzada no era ni és patrimoni d’un determinat partit
polític, tots ho feien i tots ho fan. Tampoc no era ni és patrimoni de qui vol
obtenir un projecte pagant...
No cal repetir com
funciona l’invent.
Aleshores en Barnils
explica que CDC va tenir un bon mestre, el PSC. I el PSC
potser tenia altres mestres que ja funcionaven així abans de néixer CDC
i el PSC, etc...
La conclusió d’aquesta
primera part és que tots els partits es financien en part a través de les seves
fundacions. Fundacions que reben diners de mecenes particulars, siguin persones
físiques o empreses. Fundacions que reben també ajuts econòmics d’empreses que
necessiten realitzar obra civil i que entren a la trama de la corrupció.
Podem extrapolar dient que tots els partits i totes le empreses
constructores són corruptes. I és fàcil d’entendre. Si vols entrar en el joc,
accepta les regles...
En l’elucubració,
molt ben explicada, en Barnils arriba a la conclusió que CDC no és
acusada per ser corrupte sinó per ser independentista. I aquesta conclusió lliga amb la
que va córrer per internet un cop en Jordi Pujol va explicar que tenia
diners a l’estranger i alguns comentaristes polítics com en Zarzalejos o
l’Enric Vila varen fer notar que un Pujol autonomista (o una CDC
autonomista) no seria mai acusada i seria sempre respectada, però que una CDC
independentista duraria molt poc perquè desequilibrava l’estatu quo pactat a la
Transacció (recordem que des de fa temps s’anomena Transacció a la Transició perquè no fou una transició entre situacions
legals ni una transició entre partits polítics sinó una transacció entre interessos dels
partits i sobretot dels seus capitostos).
Vegem ara l’article d’en Barnils:
Doncs ara, a favor de Mas
«No el vaig voler
de president i ara té el meu suport. Coses.»
Per: Andreu Barnils
19/03/2017 02:00
Sóc dels qui no té cap
dubte, però cap ni un, que CDC es va
finançar il·legalment a través dels diners de la multinacional madrilenya Ferrovial. El Palau de la Música feia d’intermediari. I trobo realment lamentable que la tàctica
convergent hagi estat negar la realitat. I la realitat, família, no
són les declaracions dels lladres Millet i Montull. No. La realitat són els
llibres de comptabilitat trobats al Palau de la Música on tot s’apuntava al
detall. Això no s’ho inventa ningú. Els convergents poden dir missa, però els
fets són els fets. I els fets s’han demostrat a bastament durant el període
d’instrucció. En
el sistema judicial espanyol la vista oral generalment és la fase menys
important. La teca es troba en la instrucció, en el paper. I els papers fa anys
que han demostrat que Ferrovial pagava a CDC per mitjà del Palau en canvi
d’obra pública. Per això, quan escolto segons quins arguments
convergents tinc
la sensació que em tracten directament d’imbècil.
La mateixa sensació em queda al cos, però, quan
sento el món dels comuns, o del PSC, dient que Artur Mas hauria de plegar per
corrupte. I, per tant,
cordó sanitari a CDC. Doncs, aquí
torno a
tenir la sensació que em tracten directament d’imbècil. Sobretot si
saps que el mètode de corrupció, els diners en canvi d’obra pública, els convergents el
van aprendre del PSOE. Ho explica el president de la comissió Pujol, i
grandiós periodista , David Fernàndez (CUP).
Vull dir, amics comuns, que si CDC
és corrupte, el PSOE encara ho és
més. Uns són
alumnes, i els altres, mestres.
I si els
comuns pacten a Barcelona amb el PSC, i no amb CDC, no serà pas per la
corrupció: corruptes ho són tots dos, Jaume Collboni inclòs.
En fi, a
Mas el volen fer caure per corrupte, o per independentista?
Vosaltres què creieu?
Tanta corrupció són els 6 milions que CDC
va rebre de Ferrovial? I aleshores,
els 720
milions de Narcís Serra (PSC), què?
Amb el senyor Mas em passa una cosa tota
curiosa: vaig a destemps. Quan Mas té l’estat d’opinió en contra, jo hi estic a favor.
I quan Mas té l’estat d’opinió a favor, jo hi estic en contra. Així,
recordo perfectament que en la batalla campal entre Junts pel Sí i la CUP em vaig posicionar contra Mas. No el volia de
president. Mira,
creia, i crec, que de president no ajudava. No sumava. Doncs encara
avui hi ha gent que m’ho retreu. I
ara em passa el contrari: començo a detectar que després del cas Palau hi ha
gent que creu que Mas és una rèmora, que hauria de plegar del seu càrrec al
partit, i sobretot abandonar tota esperança de ser candidat en el futur. I que si plega avui, millor que demà. Aquestes
veus, quin món el nostre, també sorgeixen del món convergent. I digueu-me incaut, però diria que aniran
creixent.
Doncs jo, a diferència de segons quins
convergents, dic que no. No plegueu, Mas. No marxeu, president. Continueu
endavant.
No hauríeu de
plegar per corrupció per la senzilla raó que no us persegueixen per corrupte.
Us persegueixen per independentista.
I això, a mi, em provoca una enorme empatia
amb el personatge. Avui en dia resulta que Joan Coscubiela pot
pensar allò que vulgui, Jaume Collboni també i a Nuet, ni el toquen (tot
arribarà). Però
es veu que Mas, no. Per això el
busquen: per la seva ideologia, no per la seva corrupció.
Si no és demanar gaire, això sí, senyor
Mas, si us plau no ens tracteu d’imbècils, com fan els comuns, i deixeu de
negar l’evidència. CDC es va finançar
il·legalment. I la veritat és que podria haver estat pitjor: els americans van
necessitar ajuda d’esclavistes per a aconseguir la llibertat.
Viatgeu, feu conferències, ajudeu en el procés. I penseu
que tota l’energia, tot el temps i tot l’odi que desperteu en l’equip rival
serà tranquil·litat per a Puigdemont. Com més ocupats els tingueu, millor.
Una raó més per a arribar a la independència és
aquesta: per poder jutjar la gent, com Artur Mas, per les coses que fan, i no per les coses que pensen.
Dins
d’Espanya, no se puede.
Andreu Barnils
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada