Benvolguts,
En l’apunt del desembre del 2016:
no s’explica la finalització de la primera restauració
borbònica. Aquí completem l’apunt esmentant la fi de la dictadura del general
Primo de Rivera, el Pacte de Sant Sebastià del 1930, la proclamació de la
República catalana, la proclamació de la II República espanyola, i el pacte per
una instauració de la Generalitat el 1931.
En l’apunt del desembre del 2016 sobre l’època borbònica,
extret majoritàriament de la Viquipèdia
s’explica l’adveniment dels Borbons al tron espanyol, la guerra de successió
espanyola entre Borbons i Àustries com a part de la guerra europea entre les
majors potències, Àustria-França-Anglaterra, la victòria borbònica espanyola de
1707-1714-1715, el regnat dels Borbons fins el 1868, la Revolució de 1868 (la
Gloriosa) amb l’aixecament militar dels generals Prim i Serrano a Cadis que va comportar la fi
del regnat (i l’exili) d’Isabel II, i l’inici del Sexeni Revolucionari. Va
continuar amb la redacció de la Constitució de 1869, la coronació d’Amadeu de Savoia
el 1871 i l’abdicació de 1873.
S’explica a continuació l’adveniment de la inestable
(Primera) República Federal espanyola el 1873 amb quatre presidents (els dos
primers catalans) que successivament foren: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio
Castelar tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal.
El 1874 un cop d'Estat del general Pavía va posar fi a la República Federal i
va donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del
general Serrano, líder del conservador Partit Constitucional. La República va
finalitzar amb el “pronunciamiento” del general Arsenio Martínez Campos. En
aquest punt, el 1874, es va donar inici a la (primera) Restauració borbònica
anomenant rei Alfons XII.
Queda per explicar la totalitat de la Primera Restauració borbònica, del 1874 al 1831.
Cal esmentar que el “cafè
para todos” actual prové de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any
1932, provinent dels pactes de Catalunya
amb l’Estat per a la creació de la
II República espanyola, que
provenien dels pactes per a la creació de la Mancomunitat de Catalunya, que provenien dels múltiples Memorials de Greuges
que Catalunya havia proposat a l’Estat espanyol des del 1760, i que el Gargotaire representa
fidelment:
Vegem l’apunt de la
Viquipèdia:
|
El Pacte de Sant Sebastià, la
proclamació de la República catalana, la proclamació de la II
República espanyola, i el pacte per una instauració de la Generalitat
De la Viquipèdia:
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que
reben els acords a que van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant
Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la
instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
El març de 1930 sota
la dictadura de Primo de Rivera les forces
republicanes, encapçalades per la UGT i el PSOE, varen acordar la
instauració d'una república federal
en l'anomenat Manifest
de la Intel·ligència Republicana.
El malestar amb l'estament militar, la conspiració de la nit
de Sant Joan de l'any 1926, i la crisi econòmica de l'any 1929 que provocà
la devaluació de la pesseta i un dèficit comercial, més l'oposició creixent,
havien deixat Primo de Rivera sense suport a la seva consulta als caps militars,
i va dimitir el 28 de gener de 1930.
Els representants catalans que anaren a Sant Sebastià
condicionaren el pacte al reconeixement de les aspiracions catalanes d'autogovern. La solució jurídica
acceptada en el Pacte de Sant Sebastià
fou que Catalunya expressaria
la seva voluntat en un Estatut d'Autonomia refrendat pel poble i
sotmès a l'aprovació de les Corts constituents en la part referent a la
delimitació d'atribucions entre el Govern
d'Espanya i el Govern de Catalunya.
Conseqüències a
Catalunya: el restabliment de la Generalitat
En compliment del Pacte de Sant Sebastià,
el 14
d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu
partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc
Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de
Barcelona.
Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de
la República, que envià en avió a Barcelona,
el dia 17 d'abril els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses
converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a
govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació
d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el
conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.
Més endavant, quan el projecte d'Estat Federal no va
reeixir, Francesc Macià, es va veure obligat a acceptar un Estatut d'autonomia per Catalunya.
Va ser president del govern català, amb el nom de Generalitat, de 1932 fins a la
seva mort, el 1933.
El seu successor va ser Lluís
Companys, que un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, es va haver
d'exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions de
la Generalitat. El seu president, Lluís
Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut
amb la col·laboració nazi de la Gestapo, li va
ser aplicada l'extradició i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en
consell de guerra sumaríssim, sense cap mena de garanties processals, condemnat
a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).
Alguns dels integrants del Pacte de Sant Sebastià van ser:
- Alejandro Lerroux (Partit Republicà Radical), que havia
fundat aquest partit el 1908.
- Manuel
Azaña (Acció Republicana), que amb Marcel·lí Domingo (Partit Republicà Radical
Socialista), Álvaro de Albornoz (Partit Radical
Socialista) i Ángel Galarza (Partit Radical Socialista),
representava el radical-socialisme.
- Manel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana), Macià Mallol Bosch (Acció Republicana de Catalunya),
i Jaume Aiguader i Miró (Estat
Català), catalans d'esquerres.
- Casares Quiroga (ORGA, Partit
Republicà Gallec Autònom).
- Niceto Alcalá-Zamora (Dreta Liberal Republicana), que
seria elegit president del comitè revolucionari creat amb la signatura del
Pacte i Miguel Maura (Dreta Liberal Republicana),
moderats.
- Indalecio Prieto, que havia convençut als
socialistes que s'unissin al republicans, Felipe Sánchez Román, Fernando de los Ríos i Eduardo Ortega y Gasset, germà del
filòsof.
- Gregorio Marañón no hi va poder anar,
però va enviar una carta d'adhesió.
Viquipèdia
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada