Benvolguts,
Aquesta setmana han coincidit les opinions de dos
periodistes en el plantejament dels seus articles. En Jofre Llompart amb Digues què faràs? i en Pep Riera amb Els moments crucials. El
plantejament és semblant: En Llompart encadena un conjunt de proposicions i acaba
cada una amb la pregunta Digues què faràs? En Pep Riera fa un conjunt de
proposicions que comencen cada una d’elles amb Mentre...
Tots dos conjunts de
proposicions apunten cap al mateix destinatari: el podrit establishment
espanyol...
Llegim els articles:
OPINIÓ
En Jofre Llombart, amb molta gràcia, adapta el “ritornello”, la tornada, de la lletra d’una cançó dels Pirat’s Sound Sistema, de Sants, sortida del reggae i del hip hop...per preguntar al personal que han de fer quan els seus projectes (polítics) xoquen amb els de l’establishment espanyol.
En Jofre Llombart, amb molta gràcia, adapta el “ritornello”, la tornada, de la lletra d’una cançó dels Pirat’s Sound Sistema, de Sants, sortida del reggae i del hip hop...per preguntar al personal que han de fer quan els seus projectes (polítics) xoquen amb els de l’establishment espanyol.
1. Digues què faràs
"Quan admetis que els del sí
volen que els de la bandera franquista votin mentre que els de la bandera
franquista no volen que es voti, digues què faràs?"
per Jofre Llombart
24/03/2017
Quan hagis promès
posar més diners a Rodalies, quan
hagis fet un gran acte pel corredor del
mediterrani, quan després de tot això, Catalunya
encara no tingui l’última paraula en infraestructures i facis pagar els
mateixos peatges, digues què faràs?
Quan després de tots
els anuncis t’estavellis contra l’execució real dels pressupostos i encara
continuïs donant la sensació que les inversions no són una necessitat sinó un
premi per als bons espanyols i un càstig per als dolents, digues, què faràs?
Quan hagis anunciat
com a nous uns diners que ja havies compromès i devies, quan deixis de
disfressar l’aixeta amb el nom de FLA, quan hagis donat almoina per la llei de
dependència però encara t’emportis 15.000 milions d’euros extres de les
famílies i empreses catalanes, digues,
què faràs?
Quan se t’acabi el cas
Palau, quan ja hi hagi sentència pel 3%, quan no quedi cap Pujol per perseguir, quan
tot estigui jutjat i recorregut, i encara hi hagi dos milions
d’independentistes no condemnats per corrupció, digues, què faràs?
Quan ja hagis
inhabilitat tot un govern, la mesa d’un Parlament, els 62 diputats de Junts pel Sí, els 10 de la CUP,
l’Àngels Martínez de CSQP, els 787
alcaldes de l’Associació de Municipis
independentistes i darrera seu hi hagi 62 persones més de Junts pel Sí, 10 més de la CUP,
una més de CSQP i 787
regidors més disposats a substituir-les, digues,
què faràs?
Quan Catalunya torni a
demanar un referèndum, i el teu argument torni a ser que això ho decideixen
tots els espanyols, realment acceptaries un referèndum a tota Espanya sobre
aquesta qüestió? O és una cosa que dius per sortir del pas i que ni tu et
creus? De fet, quan se t’acabin les excuses davant d’una urna, digues què faràs?
Quan hagis acabat de
dir colpistes
als que volen votar i demòcrates als que es passejaven diumenge amb la bandera
colpista franquista, digues,
què faràs? És més: quan admetis que els del sí volen que els de la bandera
franquista votin mentre que els de la bandera franquista no volen que es voti, digues què faràs?
En resum: quan
descobreixis el que passa realment a Catalunya,
digues, què faràs?
Vegem i escoltem els
Pirat’s:
Article inspirat en:
“Digues
què faràs”, de Pirat’s Sound Sistema
Quan no siguis ningú
quan ja no pintis res
quan ningú ja no et pari més pel carrer
les teves paraules no vulguin dir res
el teu missatge ha perdut tot alè
les teves passes ja no saps perquè
no et porten enlloc,
has perdut el catxet.
Jofre Llombart
En Pep Riera et va deixant pendent cada proposició o cada moment crucial, un darrera l'altre, amb un nou Mentre…
2. Els
moments crucials
Pep Riera
“No
culminar el procés no només seria masoquista, sinó imperdonable
A vegades, en els
moments crucials, per agafar més impuls endavant convé fer abans una mirada
enrere. Mentre Mariano Rajoy ha
despullat l'antiga mentida que “en
absència de violència es pot parlar de tot” la setmana que ETA deixa les armes i Catalunya continua amenaçant només amb
urnes...
Mentre les clavegueres de
l'Estat han tramat i executat l'operació Catalunya
fabricant proves falses per inculpar com a evasors Artur Mas, Xavier Trias i
altres dirigents també d'altres partits...
Mentre el ministre Fernández
Díaz i el seu còmplice, l'anterior fiscal anticorrupció de Catalunya, es
dedicaven a “afinar fiscals” i a carregar-se el sistema sanitari català i
encara ara continuen exercint càrrecs públics...
Mentre el govern espanyol
fa fer hores extres al Tribunal
Constitucional, i no només amb els afers que tenen a veure amb el procés
independentista, sinó també amb decrets per lluitar contra la pobresa
energètica o amb impostos que gravaven la banca...
Mentre Espanya ha estat
un any sense govern (aquest cop literalment) per la profunda incultura
democràtica de partits que no saben governar sense majoria absoluta, per la
incapacitat congènita per establir pactes a més de dues bandes...
Mentre Ciutadans incompleix les seves promeses
i pacta amb el PP en ple festival de
la corrupció del partit d'Aznar i Rajoy...
Mentre el PSOE traeix la seva història, decapita
el seu líder electe, es passa pel folre la democràcia interna i entra en una
guerra civil per afavorir que Rajoy pugui governar...
Mentre els tribunals
inhabiliten un president de la Generalitat i tres consellers per raons purament
polítiques, i per raons polítiques els següents seran Carme Forcadell i altres
membres del Parlament...
Mentre el PSOE guanya l'esprint al PP i Ciutadans per dur al TC
el pressupost aprovat pel Parlament de
Catalunya...
Mentre l'exministre
Margallo confessa obertament les maniobres que ha fet en nom de l'Estat i els
favors que deu per posar entrebancs a l'independentisme...
Mentre ha passat tot això
i més coses i les que vindran, a Catalunya
vam arribar a un acord per fer una consulta, hi vam posar data, vam consensuar una pregunta i vam celebrar-la amb un gran èxit de participació; hem
aconseguit xifres rècord d'exportacions; la inversió estrangera no para de créixer;
es va configurar una majoria absoluta de l'independentisme en les eleccions del 27-S
que ha aprovat uns
pressupostos que preveuen la
celebració d'un
referèndum abans del setembre... I l'aigua que baixa.
Quan es posa tot això de costat, cau pel seu propi pes
el tòpic de qui s'ha dedicat més al que veritablement interessa la gent. Sobren
comentaris. No culminar el procés no només seria masoquista, sinó imperdonable.
Pep Riera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada