Benvolguts,
D’entrada crec que serem independents abans d’aconseguir el propòsit dels dos advocats...
A continuació, tal com
diu la meva dona hem de ser conscients que el català i la
cultura catalana són el secret més ben guardat de l’Estat espanyol...
I seguim dient que sembla un gol perfecte per saber qui els té més grossos (els ous Senyor jutge, metàfora Senyor Jutge!).
D’altra part, just
aquests dies hi ha hagut al Parlament
balear una esvalotament quan la presidenta (de Ciudadanos? De Podemos?) del Parlament s’ha posat farruca amb sa llengo baleà, i amb el
formenterer, l’eivissenc i el manacorí. La
senyora va haver de sentir-se dir per boca de Miquel Ensenyat, President del Consell Insular
de Mallorca, que:
“a veure si des del Rio Grande de Mèxic fins
a la Terra del Foc es parla la mateixa llengua, el castellà, i en canvi des de
Salses a Guardamar passant per l’Alguer, Catalunya, el País Valencià, la Franja
de Ponent, Andorra i les Illes se’n parlen catorze de diferents!”
Vegem l’article:
Dos advocats
obliguen Espanya a aclarir si, per l’estat, ‘català’ i ‘valencià’ són la
mateixa llengua o no
Joan Vall, un dels lletrats, explica a VilaWeb que
va portar el cas als tribunals arran de la indignació de veure en diferents
webs de l'estat que es diferencia entre català i valencià
Per: Josep Rexach Fumanya
18.01.2017 21:58
Ben aviat l’estat espanyol haurà de
deixar de banda l’ambigüitat lingüística i haurà de dir públicament
si entén que ‘català’ i ‘valencià’ són la mateixa llengua.
Aquest moviment, fins ara sense precedents, serà
possible gràcies a dos advocats de Barcelona, Joan Vall i Josep Maria Vendrell,
que han guanyat una batalla judicial al Consell de les Llengües Oficials en
l’Administració de l’Estat, organisme creat per José Luis Rodríguez Zapatero el
2008, encarregat de garantir el compliment de la normativa lingüística a
l’administració pública.
‘Ho hem fet per indignació. Perquè estem farts que
se’ns proposin dues denominacions d’un idioma que tothom sap que és el mateix’,
explica Joan Vall. Ell va adonar-se que algunes webs de l’administració pública
permeten d’utilitzar la llengua catalana, algunes altres ‘català’ i ‘valencià’
com a opcions idiomàtiques diferents i algunes proposen com a
opció ‘català/valencià’, com és el cas del Ministeri de Cultura espanyol.
Bàsicament, Vall ha aprofitat els seus
coneixements legals per mirar de posar punt final a un debat que no té base
científica, però que, a més a més, tampoc no en té cap de legal, car no hi ha
cap llei vigent ni derogada que digui que català i valencià són llengües
diferents. Només hi ha les denominacions diferents dels estatuts: en el cas del
Principat i les Illes rep el nom de ‘català’ i en el cas del País Valencià, el
nom de ‘valencià’. Tanmateix, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), òrgan
estatutari de la Generalitat Valenciana, ja ha aclarit que són la mateixa
llengua amb denominació diferent. Vegeu la definició de ‘valencià’ que fa el
diccionari de l’AVL:
Arguments com aquests són els que Joan Vall i
Josep Maria Vendrell van presentar en una petició a la delegació del govern
espanyol a Catalunya. ‘El dret de petició és un dret fonamental, i vaig demanar
una explicació raonada de per què es produeix aquesta incoherència en
l’administració pública.’ La seva petició va passar per mans de diversos
organismes amb noms inacabables. De la direcció general d’Afers Autonòmics a la
direcció general de Coordinació de Competències amb la Comunitats Autònomes i
finalment, al Consell de les Llengües Oficials en l’Administració de l’Estat.
Li van donar una resposta molt ambigua: que ho
sotmetrien a deliberació i debat el dia que es reunissin. ‘Ja en vaig tenir
prou i el 25 de maig vaig tornar a presentar una petició, que és la que ha
estat objecte de debat’, diu Vall. Després de tres mesos sense rebre’n
resposta, que és el termini de temps que l’administració té per a donar
resposta a una petició, Vall i Vendrell van presentar una demanda al Tribunal
Superior de Justícia de Madrid demanant que es declarés que s’havia vulnerat el
seu dret fonamental a obtenir una resposta raonada a la petició presentada.
Ara el Consell de les Llengües Oficials en
l’Administració de l’Estat té temps fins a començament de març per a
recórrer-hi en contra –’no crec que ho facin’, diu Vall– i a partir de llavors
s’obrirà un període de trenta dies per a donar una resposta oficial i dir si el
català i el valencià són la mateixa llengua o no.
Vegeu ací la sentència.
Tot i que l’estat espanyol sempre ha volgut
esquivar-ho, hi ha un estudi sobre el compliment de la carta europea de les
llengües regionals o minoritàries a Espanya, redactat per Ministeri
d’Administracions Públiques, que demana que es posi ordre a aquesta duplicitat
que pot portar lloc a ‘distorsions’:
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada