Benvolguts,
El CNI, la
quinta columna i l’ultradreta deuen estar infiltradíssims des d'abans de la creació dels Mossos dins dels cossos
policials i potser són més que la resta!
El pare dels sinistres Fernándezs Diazs era coronel de l’Exèrcit d’ocupació franquista l’any 1950 quan va ser nomenat Cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona! I en aquell temps encara s’afusellava al Camp de la Bota! I en castellà, a més, diuen que “de tal palo tal astilla...”
I una pregunta: Les
forces armades i/o la policia local tenen dret a fer manifestacions d’aquest
tipus?
Vegem doncs les sàvies explicacions d’en Partal:
Editorial
Vicent
Partal
Tenim un
problema amb la policia?
«La manifestació d'ahir no era gens innocent ni cal menystenir
l'estratègia que amagava. El control de la policia, sobretot de la policia de
la Generalitat, serà un dels episodis clau en cas d'enfrontament entre els
governs de Catalunya i Espanya»
Fotografia:
VilaWeb.
Per: Vicent
Partal
17.01.2017 22:00
La manifestació d’ahir a Barcelona ha fet arrufar
el nas a molta gent i ha originat una pregunta que ressonava en les xarxes
socials: ‘Tenim
un problema amb la policia?’ La
manifestació la convocaven grups
sindicals minoritaris dels Mossos d’Esquadra i el sindicat majoritari de la guàrdia urbana de Barcelona, acompanyats
de grups de policies espanyols i la Guàrdia Civil, més el suport entusiasta
i ben poc dissimulat de l’extrema dreta.
Certament la cosa feia impressió. No pas pel
nombre d’assistents, sinó per les formes que exhibien. I molt especialment per les formes que
exhibien, tenint en compte que són funcionaris públics, els qui es
manifestaven. Tanmateix, els sindicats majoritaris dels mossos se’n van desmarcar
d’una manera molt clara i contundent, i van advertir que era una ‘manifestació
política’, cosa que crec que no pot discutir ningú. Perquè això és el que era:
una manifestació política, d’un sector minoritari de la policia,
ideològicament identificat amb l’autoritarisme, amb l’espanyolisme o amb totes
dues coses alhora però que te l’abast que té i representa qui representa.
Des d’aquesta òptica, i tenint en compte allò que es va veure ahir, a mi em sembla exagerat de dir que tenim un problema amb la policia. És veritat que a la guàrdia urbana de Barcelona la situació no és tan clara com als Mossos. Ni les administracions socialistes, ni Trias ni Colau no s’han dedicat a fons a reestructurar aquest cos policíac. Per això ahir el gruix de la manifestació provenia d’aquest cos i per això la xiulada a l’ajuntament va ser la més contundent.
Pel que fa als Mossos, però, no tenim cap dada que avale la tesi que les posicions
autoritàries i espanyolistes són ni tan sols importants dins el cos. Una
altra cosa és si l’actuació, en alguns casos desproporcionada, d’algunes
unitats o d’alguna comissaria fa mal a la imatge col·lectiva del cos i pot
arribar a ser contradictòria i tot amb el model que es pretén tenir. Jo crec
que en efecte és així i que és possible que alguns dels qui integren aquestes
unitats estigueren precisament entre els manifestants d’ahir.
Dit tot això, la manifestació no era gens innocent
ni cal menystenir l’estratègia que amagava.
El
control de la policia, sobretot de la policia de la Generalitat, serà un dels
episodis clau en cas d’enfrontament entre els governs de Catalunya i Espanya.
I els organitzadors pretenien associar un concepte difús de ‘dignitat’ amb espanyolitat, anatemitzant d’entrada la CUP, però darrere seu tot l’independentisme i també el govern.
La maniobra és molt barroera, però la incomoditat –si no hostilitat– amb què l’independentisme s’encara amb aquestes qüestions pot afegir també confusió entre alguns policies.
És més que possible que el govern de l’estat, en algun moment dels mesos
vinents, proclame que té el control sobre la policia i el reclame.
I aquest serà un moment delicat perquè quan emergesca la nova legalitat catalana la policia haurà de complir la llei, la nova llei. Però, per fer-ho des d’una legitimitat indiscutible, ara no pot incomplir, d’una manera flagrant, la llei actual. I crec que tots estarem d’acord que no és gens fàcil, en aquestes circumstàncies, transitar pel fil tan prim que separa l’encert de l’error.
Amb actes com el d’ahir, els convocants pretenen sobretot escampar
la brama que l’independentisme ni està preparat per a gestionar una policia
integral ni n’és capaç. I ho fan perquè,
quan arribe el moment, alguns efectius dubten de la legitimitat de les
institucions que han de servir.
És una jugada molt a la desesperada que l’independentisme faria bé de
mirar-se amb calma, però també amb intel·ligència. Fins i tot procurant
d’evitar, tant com siga possible, situacions que en definitiva puguen afavorir
el discurs dels convocants de la marxa d’ahir.
Vicent Partal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada