Benvolguts,
Del directe.cat
en traiem aquest biòpic (1), amb un segon perfil de l’Enric Vila (2) i amb un
tercer enllaç
a un apunt del Bloc Reflexions, de Josep Casulleras (3).
Pare franquista, passat militar, opus dei, família aristòcrata...
Sortir del foc per caure a les brases. Així es
podria definir l'evolució que ha patit el ministeri de Cultura espanyol des de
Wert a l'actual ministre, que el va substituir i repeteix, Íñigo Méndez de
Vigo. directe!cat us ofereix un recull de les 5 cares més fosques i poc
conegudes del polític que demostren que el sistema democràtic espanyol està
anquilosat en el passat i conduït per lobbies militars, religiosos i
aristocràtics.
© ACN
1- Pare Franquista
Méndez de Vigo va néixer el 21 de gener de 1956 a
Tetuán, Marroc, llavors sota protectorat espanyol on el seu pare havia estat destinat
com a tinent d'infanteria, més tard seria ajudant del general Franco.
2- Família militar
No només el seu pare va ser militar i coronel franquista sinó que el desembre de l'any
passat es publicà al BOE el
nomenament de Pedro Méndez de Vigo,
germà del ministre com a director del gabinet tècnic del Secretari
d'Estat de Defensa. Pedro, de fet, era coronel de l'Exèrcit de Terra
i ha estat cap de l'Àrea d'Anàlisi Geopolític de la Divisió de Coordinació i
Estudis de Seguretat i Defensa.
3- Influència directe al CNI
La seva germana, Beatriz Méndez de Vigo el 2
d'agost del 2012 va ser nomenada secretària general del CNI. Així
doncs, és una de les peces més importants de la maquinària de l'Estat contra el
procés.
4- Família aristòcrata
El ministre és Baró de Claret i
per línia paterna, el ministre és descendent directe del marquès de Cubas,
arquitecte i promotor de la madrilenya catedral de l'Almudena, i de la reina
governadora Maria Cristina de Borbón i el seu segon marit el duc de Riánsares,
pel que té un
parentiu amb la família reial espanyola. Pel costat matern té per
avantpassat al marquès
d'Esquilache, ministre de Carles III destituït
després del motí d'Esquilache, i és nebot de l'anomenada «musa de la Transició»
Carmen Díez de Rivera.
El 1985, a la capella de la finca Les Jarillas,
Íñigo Méndez de Vigo va contreure matrimoni amb María Pérez de Herrasti i
Urquijo, filla de Ramón Pérez de Herrasti i Nárvaez, XIV marquès de Albayda, i
de Begoña Urquijo i Eulate. La seva dona és cosina de l'exministre de Defensa Pedro
Morenés i de l'empresari Borja Prado, president d'Endesa.
4- Membre de l'Opus Dei
Com bona part dels ministres de Rajoy, tant els
actuals com d'anteriors, Méndez de Vigo també forma part del lobbie religiosós de l'Opus
Dei. Malgrat que la institució religiosa no publica
els noms dels seus integrants, molts d'ells usen un eufemisme comú que fa
referència a "un sentiment profundament religiós". Méndez de Vigo es
va deixar fotografiar, amb altres membres del govern del PP, el 2014 en un acte
de l'Opus Dei a Madrid de la beatificació de Álvaro del Portillo.
5- Té un cunyat neonazi que va atacar la seu de la
Generalitat a Madrid
Entre els dotze membres de col·lectius i partits
d'ultradreta que la Policia va detenir després
d'atacar la seu de la Generalitat a Madrid l'Onze
de Setembre del 2013, hi figura un vell conegut en els cercles feixistes: Iñigo Pérez de Herrasti, cunyat del ministre.
De 56 anys
i dirigent d'Aliança Nacional, Pérez
de Herrasti compta amb un ampli historial delictiu que l'ha portat a estar a la presó durant diversos
anys.
2.
Méndez de Vigo:
puny de ferro, guant de seda
PERFIL
Méndez de Vigo: puny de ferro, guant de seda
Enric Vila
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 25 de desembre de 2016
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 25 de desembre de 2016
El ministre d’Educació, Cultura
i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, té
una façana neoclàssica i un aire de noble benèvol i políglot. El seu
perfil aristocràtic sintetitza 300 anys de lluita pel poder a Espanya, i
desperta el somni d’un Estat molt vagament austriacista i català,
ideal per alimentar les fantasies de la Tercera Via.
Cunyat d’un dels
assaltants falangistes de Blanquerna, Méndez de
Vigo és baró de Claret. Un antecessor de la seva nissaga va comandar un
regiment d'infanteria de l'Arxiduc
Carles durant la Guerra de Successió.
La seva dona, Maria Pérez de Herrasti y Urquijo, és filla del
marquès d’Albaida, un altre títol d’origen català, que, com el
de Claret o el d’Areny –que
té la mare del ministre–, va caure en mans de l’aristocràcia castellana.
Méndez de Vigo està
casat amb una cosina segona de l’anterior ministre de
Defensa, Pedro Morenés, que també està emparentada
amb el president d’Endesa, Borja Prado. El ministre
va néixer el 1956
al protectorat de Tetuan –plaça conquerida pel general Prim i els
seus voluntaris catalans– i és fill d'una família de militars
africanistes molt propera al general Franco.
La seva tieta segona, Carmen Díez de Rivera,
era filla natural de Ramon Serrano Súñer,
el cuñadísimo, que
va ser fill predilecte de Gandesa malgrat
la seva política filonazi. Durant la Transició,
aquesta senyora va estar lligada a Adolfo Suárez i a
la UCD, on militava el tiet de Mayor Oreja, Marcelino Oreja,
marqués d'Oreja, que va
introduir Méndez de Vigo a
la Democràcia Cristiana i va fer-li
de mentor en la seva primera etapa a la Unió Europea.
Carmen Díez va
ser la primera dona en arribar a cap de gabinet en un govern d'Espanya, però
s'acabaria acostant al PSOE després
que la gravessin dient que Suárez encara era "un franquista".
Ara, Telecinco li ha dedicat una sèrie que endolceix la figura del
seu pare biològic, que mai no la va arribar a reconèixer.
La sèrie és una bona expressió de l'extensa xarxa que empara
el ministre i també de com alguns Estats maquillen la història i
roben títols
nobiliaris.
Emparentat amb els Borbons i amb el marquès de Cubas, que dóna nom a l’antic carrer del Turco de Madrid, on van
liquidar el general Prim, el ministre és germà de la secretària general del CNI
i d'un militar encastat al ministeri de Defensa. Responsable que ens
punxin els telèfons i els ordinadors, Beatriz Méndez de
Vigo té una relació excel·lent amb Soraya Sáenz de
Santamaría i el PP té
previst d'elevar-la a directora dels espies espanyols aquesta
legislatura.
A diferència del seu antecessor, Ignacio Wert,
que era un home estrident
i xavacà, que s’envalentia amb els conflictes, Méndez de Vigo és un home
contingut i educat, que defuig el cos a cos sempre que pot. El seu
nomenament poc abans de les eleccions del 2015, va ser una de les tantes operacions d’urgència que Rajoy va dur
a terme per sobreviure a l’ofensiva de la nova política.
La rapidesa amb la qual va recompondre les
relacions amb Irene Rigau i va pacificar el sector
de l’educació li han valgut un premi que pot espatllar la seva figura
pristina de noble afable i culte, ideal per representar la política
del puny de ferro amb guà de seda. Nomenat portaveu del Gobierno, en
substitució de Sáenz de Santamaria, des d'ara haurà de combinar la gestió d’un ministeri
problemàtic i dispers amb la comunicació d’un Gobierno en
minoria. Això
podria fer sortir el cortesà colèric i untuós, com sortit d'una
novel·la de Pérez Reverte, que també sembla que porti a dins.
Lletrat de les Corts en
excedència, Méndez de Vigo és
aficionat a l’òpera i al teatre. Tot i així, fins al 2015 la
seva carrera de més de 30 anys s’havia centrat exclusivament en
la Unió Europea. De fet, ha
publicat diversos llibres coescrits amb García-Margallo,
amb el qual
també va compartir una empresa d'assessoria a Madrid. Des de fa un
temps es veu que no se suporten i l’única condició que l'exministre d'Exteriors va
posar a Rajoy per deixar el lloc va ser que no fos substituït
pel seu exsoci.
Enric Vila
13 de
mayo de 1938: Embajador de España Por Decreto del Generalísimo Franco le
nombró Enviado
Extraordinario y Ministro Plenipotenciario cerca del Emperador del Japón. (3)
Recordem que l’any 1938 el Franco
estava guanyant la guerra contra la República Espanyola i
contra Catalunya, ajudat del Vaticà, de Portugal, de
l’Alemanya Nazi i de la Itàlia feixista. Aquests dos darrers països junt
amb el Japó formaven una triple aliança anomenada l’Eix,
que seria el contrincant dels Aliats (la resta del mon) en la
guerra que s’estava gestant, la Segona Guerra Mundial, que va
explotar el 1939. Precisament en aquest període de la primavera
del 1938 el Franco enviava al Japó com
a Ministre Plenipotenciari a un avant passat feixista del
Mendez de Vigo actual, Ministre d’Educació i per tant continuador
del sinistre ministre Wert.
Viquipèdia
Resum
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada