Benvolguts,
Aquest xicot, periodista i Fundador de la RevistaMirall.com ha publicat treballs molt pensats des que el
coneixem fa un parella d’anys. Per exemple un magnífic i documentat article
sobre la tendència desbocada a la sanitat privada a Catalunya:
En l’article d’avui, No et sorprenguis si l’enemic actua com el
teu enemic, explica sense pels
a la llengua, sense ambigüitats, sense tallar-se, una veritat de Perogrullo
segons el refranyer espanyol:
Que l’ADN de l’enemic el fa actuar com a enemic...
Els seus raonaments el porten a la darrera sentència, que ens fa veure tota la trista realitat i ens obliga a estar-hi d’acord:
No et sorprenguis si l'enemic actua com el teu enemic, i no et sorprenguis
que no assoleixis la independència si no estàs disposat a la unilateralitat.
Finalment volem recordar que, tal com vàrem explicar en els comentaris a l’article de fa un parell de dies del catedràtic Solé i Sabater, no podem ser neutres de cap manera, perquè l’Estat espanyol sempre ha estat l’enemic de Catalunya!
Vegem els savis raonaments d’en Joan Solé:
10/01/2017. 05:00 H
No et
sorprenguis si l’enemic actua com el teu enemic
Han suspès! Han anul·lat! Han detingut! Han portat a declarar!... Quin sentit té sorprendre’s que l’Estat, enemic de l’independentisme, actua com l’enemic de l’independentisme? Potser és per mantenir la falsa capacitat de meravellament de l’Homo tecnologicus, ja sigui adorant unes ulleres perdudes sota una pintura en un museu que la gent fotografia pensant que és una obra d’art o estranyant-se que un Estat, després de quaranta anys de franquisme i una transició reformista, no respon de la mateixa manera que ho fan els països de llarga tradició democràtica a l'hora de fer front a la possible pèrdua d’una part del seu territori.
La crítica social de Zizek ens avisa que avui dia
vivim en una societat que prefereix dibuixar un somriure hipòcrita abans que
enviar a pastar fang a la persona que té davant o interpretar la realitat tal
com és: real, crua, freda i dolorosa -també pot ser alegre, no em titlleu de
pessimista-. De la mateixa manera que un cop de puny fa mal i una pedregada
contra un vidre trenca la finestra, per què t'has de sorprendre que vulguin
jutjar o detenir a Joan Coma, Artur Mas, Montse Venturós, Francesc Homs, Irene
Rigau i/o Joana Ortega per actuar contra una Constitució escrita amb el
beneplàcit d'un exèrcit sota comandament franquista?
L'Estat actua sense contemplacions, es defensa com
el masclista fastigós que es creu en possessió d'alguna cosa. Tu, com a persona de bé, mires més enllà de les fronteres
per rebatre qualsevol possible acció: "això
no ho podran fer perquè el món ens mira!". Recorda la seva mirada, són uns ulls blancs que han
oblidat l'annexió de Crimea després d'una intervenció russa el 2014 i
no llegeixen amb prou interès els crims de guerra a Síria. Potser que recordem
quin tracte van tenir els catalans que durant la primera guerra mundial van
lluitar al costat dels aliats.
Fa mesos que la Generalitat avisa a les diferents diplomàcies que el possible judici a Artur Mas seria un punt i a
part en les relacions amb l'Estat. Ara que hi ha data la pregunta és, quina
serà aquesta reacció? Està preparada la base social de l'independentisme per
mobilitzar-se?
Mentre es manté el discurs
de "hem de convèncer els comuns", interpretant erròniament que
Rabell, Coscubiela i Fachín són els titellaires que mouen el vot de milers de
persones, les
entitats socials comencen a planificar un pla d'acció que pugui fer front a la
reacció més dura de l'Estat. L'estratègia en si té un nom referent de
l'independentisme i té una base de voluntaris prou forta com per aguantar
qualsevol cop. Serà aleshores quan les exclamacions estèrils hauran de morir
davant la realitat.
No et sorprenguis si l'enemic actua com el teu enemic, i no et sorprenguis
que no assoleixis la independència si no estàs disposat a la unilateralitat.
Joan Solé
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada