Benvolguts,
Sembla que l’ex-jutge Santi
Vidal ha posat els peus a la galleda (el jutge em preguntaria de seguida si la
galleda és una arma o si estem parlant d’una metàfora).
Per la informació que
tenim avui dissabte 28 de gener a les 11 de la nit, hem de pensar que si un nen
fa una malifeta, la responsabilitat és dels pares, i similarment si un Senador,
un Senador d’ERC!, la caga és el partit que la caga! Sembla que fa setmanes que
l’ex ha anat deixant en vídeo frases del tipus “tenim les dades dels contribuents catalans, obtingudes il·legalment”
o “sabem quins jutges romandran i quins
no romandran en el sistema judicial de la República catalana”, i d’altres
de semblants!
I ERC
no li ha dit ni piu! ERC li ha deixat fer! Per què?
I ara tenim un problema
de cal déu (un problema gros senyor jutge espanyol)! Ara el poder judicial
espanyol pot ficar-se dins de l’organització del Govern català amb l’excusa que
fèiem trampes i que un Senador ho ha destapat! I això pot afectar el procés,
segurament accelerant-lo!
També cal remarcar veient
l’article la frase:
Aquest
mateix dijous, Partit Popular, PSOE i Ciutadans van impedir la constitució
d'una comissió d'investigació per dilucidar l'ús de fons públics del Ministeri de l'Interior per actuar contra l'independentisme català. [PPSOECiudadanos!]
Els
hem portat als Tribunals?
Per què
no?
Vegem que hi diu el José Antich:
EDITORIAL
Paraules, no fets
José Antich
Barcelona. Divendres, 27 de gener de 2017
La renúncia de Santi Vidal a l'escó de senador i
la confessió pública que les seves declaracions no s'ajusten a la realitat no
conclou el debat polític i judicial que s'ha obert, però sí que torna a la
casella de sortida la tempestuosa polèmica que s'ha obert. No hi ha cas Santi
Vidal -o, almenys, no té la dimensió d'aquells que s'han cregut a ulls
clucs coses tan extravagants com que Catalunya ja tenia el suport de
l'OTAN per ser independent o que dos fons internacionals estaven disposats a
facilitar-ne el finançament amb 200.000 milions de dòlars (el pressupost
presentat per Junqueras per al 2017 ascendeix a 17.724 milions d'euros)- i, en
canvi, sí que hi ha assumpció de responsabilitats en un temps rècord: quinze
hores entre que es van empaquetar les seves exagerades paraules en diversos
actes públics i la renúncia a l'escó a la Cambra Alta.
Dit això i un cop avaluada la gravetat de la relliscada de Vidal,
val la pena obrir el focus per no perdre's altres detalls del que ha succeït en
les últimes hores. En primer lloc, la celeritat de la Fiscalia General de
l'Estat anunciant la instrucció que ha donat a la Fiscalia de Catalunya
perquè procedeixi a obrir una causa sobre possibles irregularitats del Govern a
partir d'unes declaracions ja desmentides. Encara
que no hi ha dos casos iguals, és cridaner el procediment exprés de la Fiscalia. També dista molt del seu comportament en el cas
de les escoltes entre l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i
l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. Amb un matís
que no és pas menor: en el cas de Vidal són ara per ara paraules, no fets; en el cas
Fernández-De Alfonso eren fets i paraules. I allò es va concloure com
es va poder i la Fiscalia del Tribunal
Suprem no va veure delicte en l'actuació de l'exministre. Per cert, la resolució
va ser a partir de la denúncia de dos partits, no per una iniciativa pròpia,
com és el cas que ens ocupa.
Aquest mateix dijous, Partit Popular, PSOE i Ciutadans van impedir la constitució d'una comissió
d'investigació per dilucidar l'ús de fons públics del Ministeri de l'Interior
per actuar contra l'independentisme català. I les causes judicials
que tenen obertes diferents personalitats catalanes arriben als tribunals a
partir de febrer.
La judicialització de la política catalana passarà a una fase diferent i
molt més concreta. I és aquí on Vidal ofereix munició gratis als seus
adversaris i tant és si els cartutxos que ha utilitzat són o no de
fogueig.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada